En un balcó del carrer del Call 14, de Barcelona, un plafó de ceràmica anuncia a tot aquell que tingui el detall d’aixecar la vista del sòl o del mòbil: “AQUESTA CASA VA ALBERGAR DES DE 1591 A 1670 L’OFICINA Typographica Cormellas. LA FAÇANA SER RESTAURADA PER INICIATIVA DE L’EXCM. AJUNTAMENT DE BARCELONA A OCASIÓ DEL 5è CONGRÉS NACIONAL D’ARTS GRÀFIQUES CELEBRAT EN AQUESTA CIUTAT L’ANY 1956″.
És només un petit reconeixement, una pista de la importància que un invent com la impremta va tenir per Barcelona. Des que el 1450 Gutenberg va editar el seu primer llibre amb el sistema de tipus mòbils, la impremta moderna es va implantar ràpidament a tot el món. Barcelona no va voler quedar-se enrere i va pujar al tren del progrés. Primer van ser els tipògrafs alemanys Nicolau Spindeler i Joan Rosenbach, més tard, el català Pere Miquel i el francès Humbert Gotard. En morir aquest últim, el va succeir Sebastià de Cormellas, qui va fundar un taller instal·lat durant els segles XVI i XVII en aquesta mateixa casa que avui llueix discret aquest plafó. Però aquests eren només els inicis d’una gran aventura, tot just la llavor del que acabaria convertint-se en un important sector econòmic per a Barcelona; el punt de partida d’aquesta ruta pel món editorial barceloní.
La veritat és que, tot i aquesta aposta precoç de la ciutat, no va ser fins als segles XIX i XX quan el sector de les arts gràfiques va culminar el seu gran desenvolupament. Al voltant d’aquest sector van florir diverses indústries complementàries imprescindibles per a la producció no només de llibres sinó també de cartells, suports publicitaris, cromos… Un sector que es va fer cada vegada més complex i en el qual la tipografia era essencial. A l’imposar-se els tipus mòbils metàl·lics, també va ser necessària la implantació de foses especialitzades, com la francesa Neufville, establerta a Gràcia des de 1885, o la de l’austríac Richar Gans, a l’Eixample. A més, des de mitjan segle XIX, la difusió del llibre il·lustrat va obligar a les editorials a contactar amb dibuixants i dissenyadors gràfics, la majoria formats a l’escola de la Llotja o a la d’Enginyers Industrials. I així, sense pressa però sense pausa, l’art es va posar al servei d’aquesta florent indústria.
Catalunya Plural, 2024 
