Aquest estiu he viscut una de les millors experiències de la meva vida. Sí, és el que estàs pensant: he anat per primer cop de campaments!
I no sóc un infant, no: supero la vintena i sóc portuguès. I és que aquest ha estat el meu primer any a Catalunya, i el primer cop com a monitor de l’Esplai Torxa. Sóc participant del Servei de Voluntariat Europeu (SVE) de Portugal, i aquí, m’ha acollit l’associació Esplais Catalans-Esplac. Allà d’on vinc, no hi ha esplais. Sí que és veritat que algunes associacions fan coses similars. Però esplais, com aquí els coneixem, no n’hi ha. És per això que abans de venir, no em podia pas imaginar com seria viure tot el que he sentit, jugat, après i descobert vora els meus companys i companyes monitors.
Escric aquestes línies per compartir el què ha significat per mi l’experiència de campaments amb l’esplai. Sé que cada vivència és diferent, i que el que a mi m’ha pogut semblar tan sensacional, potser a algú altre li sembla d’allò més insignificant, però m’agradaria poder-vos traslladar durant uns instants al meravellós món dels campaments d’esplai. Així que… Allà va!
Els ‘campas’ són la cúspide de tot un any de treball. És la fase en què es pot veure com el teu grup d’infants (que en el meu cas eren 20, d’entre 10 i 12 anys) van desenvolupant aspectes morals i qualitats ètiques com el respecte i l’empatia entre ells.
El viatge ens va portar fins a la Riba, una zona de muntanya, molt bonica, prop de Tarragona. Em sentia totalment en un ambient de fantasia estil ‘El senyor dels anells’, entre muntanyes rocoses, vegetació alta i un riu. Un entorn perfecte per oblidar la rutina de Barcelona.
Els monis vam arribar dos dies abans per muntar tot el campament i deixar-ho preparat per l’arribada dels infants. Fins aquí, tot molt tranquil: preparàvem porxos, tendes, renta-mans i cuines, sense presses i entre riures. D’alguna manera, i vist amb perspectiva, crec que aquests dos dies són necessaris perquè esdevenen una preparació mental i emocional pel que vindrà els quinze dies següents.
Els primers tres dies amb els infants van ser una meravella: tallers, jocs, guerres d’aigua…! Sempre hi ha un nen que es fa mal, un altre es nega a menjar, arriben els primers vòmits al campament, o algú que plora perquè troba a faltar els pares… però tots els problemes se solucionen amb facilitat: algunes vegades per instint, unes altres amb ajuda i consells d’altres monis. Així i tot, sents que les teves aptituds educatives estan ben funcionals i que la diversió i felicitat segueix sent l’emoció de base.
Malgrat tot, els campaments no son pas un conte de fades. Aquella cosa que el tercer dia et feia gràcia, el desè pot fer-te plorar. El que abans eren punxades (habitualment conegudes com «agulletes»), es transformen en un petit sentiment de mort física. Perquè sí, arriba un moment en que un factor molt important i rellevant entre en joc per començar a complicar les coses: la necessitat desesperada de dormir bé i descansar!
Vam ser 15 dies dormint una mitjana de 4 hores per nit, i això acaba per afectar molt directament tant al teu estat físic com a les teves emocions. Aquelles coses que els primers dies et semblaven tan sols petits problemes, ara es converteixen en grans drames. Si els primers dies les meves ganes de participar en totes les activitats i d’ajudar estaven al màxim nivell, he d’admetre que poc a poc, aquesta energia s’anava diluint. Però quan treballes amb infants saps que has de donar sempre el 100%, encara que sentis que estàs a les últimes. I així ho vaig fer. I de sobte em vaig adonar que havia sobreviscut! Està clar que cal ser jove, en un lloc com aquest!
La rutina del final del dia era molt especial! Per mi, la part més emocionant de tota la jornada era sempre el ‘Bona Nit’. Ens reuníem tots (en total unes 100 persones) al voltant de les guitarres per explicar un conte i fer una reflexió emocional. Després, passàvem a la música per anar a dormir i, he d’acceptar, que a vegades se’ns queien algunes llagrimetes d’emoció! És una experiència meravellosa per tancar el dia amb els infants. Això sí, un cop tots els infants es posaven a dormir, als monis encara ens quedaven unes quantes hores de reunió per valorar la jornada i preparar la següent.
La conclusió de tot això és que he obtingut un aprenentatge molt més gran del que puc escriure aquí. Sento que l’esplai és un moviment que crea persones que poden canviar el món i que, entre jocs, riures i xerrades, aconsegueixen uns valors dels quals no podria estar més orgullós. Aquests dies he trobat respostes a qüestions internes que tenia pendents d’afrontar, he reflexionat sobre mi i he entès què és allò que vull canviar i, alhora, què he de valorar més. Aquests dies he adquirit una visió més ampla sobre l’error i el patiment, i he descobert com puc revertir aquesta energia a través de la diversió i l’amor. I sento que, allò que he après, ho podré replicar en un futur.
Però el més important de tot, és que he trobat una família de joves súper conscients i comunitaris; i ara sento un amor incondicional cap als i les monis que m’han acompanyat en aquesta aventura, i els infants, sense els quals, això no hauria tingut cap mena de sentit.
Gràcies a tots per haver-me fet créixer durant 15 dies de campaments més que en un any sencer de vida. La flama de la Torxa seguirà il·luminant el meu cor durant molts anys!
Catalunya Plural, 2024 
