Més formació, més prevenció i un esforç per millorar l’educació són algunes de les línies de treball adoptades per la Guàrdia Urbana de Barcelona abans i després de produir-se l’atemptat terrorista del 17 d’agost de 2017 per evitar que es repeteixi la situació. Igualment Mossos d’Esquadra n’ha extret ensenyaments per millorar la seguretat de la ciutadania, tot i que no han considerat, per la naturalesa de la seva funció, explicar-ne el contingut, segons ha pogut saber Catalunya Plural de fonts dels dos cossos de seguretat.
La Guàrdia Urbana de Barcelona va ser el primer cos policial en adonar-se de l’atemptat. Conten que quan es van produir els fets a les Rambles hi havia pocs efectius: un caporal i dos guàrdies que vigilaven amb discreció els manters.
La primera impressió en veure que la furgoneta entrava a la rambla va ser pensar que era un accident. Però, de seguida es va imposar la realitat. Es va sentir un cop i els guàrdies veuen que el vehicle envestia vianants. La reacció dels policies locals va ser cridar: «atac terrorista» i córrer darrere del vehicle. Més tard un caporal amb coneixements d’infermeria va ser el primer a tenir cura dels ferits.
A la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament de Barcelona feia temps que observaven, per aprendre, dels casos d’altres grans ciutats que, com París, havien patit abans atemptats massius. Un grup de grans ciutats té un fòrum obert, l’EFSUS, (fòrum europeu de seguretat urbana) que serveix per intercanviar experiències i millorar actuacions en l’àmbit municipal, segons expliquen fonts de la Guàrdia Urbana de la capital de Catalunya.
Les mesures que es van decidir aplicar a Barcelona després de l’atemptat tenen dos vessants, un és la de les actuacions en matèria preventiva i de formació i el segon és la dels mecanismes passius de protecció de persones i béns. Cal dir que totes les mesures de lluita antiterrorista s’ha pres de comú acord amb tots els cossos policials, afirmen a la Guàrdia Urbana.
D’acord amb l’experiència viscuda el dia de l’atemptat una primera resolució ha estat, dotar de formació en primers auxilis a bona part dels cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana, especialment pel que fa a l’atenció a les víctimes. A més, s’han impartit cursos de reanimació i atenció a ferits. Des del cos municipal es puntualitza que això s’ha fet tot i ser conscient que l’atenció sanitària no és competència d’un cos de seguretat, sinó de la sanitat pública, però es vol excel·lir en la preparació, tot esperant que mai faci falta.
Però no només s’ha millorat la preparació per superar una desgràcia. Els efectius del cos municipal que patrullen pels carrers han incrementat la seva formació en tir i en mesures i protocols d’autoprotecció. Això, tot tenint clar que la policia que hauria de fer front un a un atac terrorista són els Mossos d’Esquadra.
En la línia abans esmentada s’han dotat els cotxes patrulla de torniquets per realitzar les primeres cures i en almenys 20 cotxes de la policia local porten al seu interior desfibril·ladors per atendre aturades de cor.
Però és que una part important de la nova programació té a veure amb la prevenció i l’educació. En aquest sentit s’han fet als barris de la ciutat moltes accions formatives per evitar casos d’adoctrinament com els que van estar darrere dels últims atemptats. En aquesta tasca ha estat molt important la col·laboració del cos de Mossos d’Esquadra, que tenen especialistes, per exemple, en detecció de radicalització extremista. Al mateix temps, en una feina coordinada en tot l’àmbit municipal s’ha dut a terme una tasca de formació en favor de la diversitat, el respecte a la diversitat religiosa i la prevenció de delictes d’odi.
Mesures passives
Junt amb les mesures actives, l’ajuntament de Barcelona va iniciar, el novembre de 2017, un seguit de mesures passives d’acord amb la Junta Local de Seguretat, que afectaven la lluita antiterrorista. De la junta, on hi ha presents el servei de prevenció d’incendis i salvament, el servei de mobilitat i d’urbanisme, la Guàrdia Urbana, en va sorgir un subgrup tècnic que ha tingut cura de planificar sistemes de protecció passiva com són obstacles provisionals (arbrats, jardineres, cubs de formigó i fitons) en els espais acordats.
Els entorns de la Sagrada Família han estat un dels llocs on s’ha emplaçat aquesta protecció de tipus passiu. Però, també se n’han situat en llocs com els carrers de Marina, Sardenya i Provença, entre altres.
Cal recordar que després de produir-se l’atemptat de les Rambles es va registrar una polèmica sobre la col·locació de pilones de seguretat en aquell entorn. La polèmica es podria emmarcar en el seguit de desqualificacions que van sorgir, potser vinculades amb interessos polítics buscant culpables a l’atemptat.
Dels mossos es coneix la seva ràpida la reacció en saber-se l’atemptat. Uns minuts després de conèixer-se la desgràcia, efectius dels cossos especials intentaven evitar des de taulades un atac de franc tiradors. Després es van desplegar per la Rambla ordenant la gent entrar als locals per evitar noves seqüeles. La resta de la història ja és coneguda. En aquells primers instants, hi va haver una certa confusió per manca de comunicació, entre Guàrdia Urbana i Mossos. Ara això no passaria, la coordinació és un dels aspectes que més s’ha treballat per millorar la seguretat de ciutadans i també dels servidors públics.
Catalunya Plural, 2024 
