Raquel, Lewis, Eduard o Gina formen part de les desenes de presos morts o que es van suïcidar en presons catalans en els últims anys. Les seves mares, cansades i enfadades per la falta d’explicacions de la Generalitat sobre els decessos, han alçat la veu aquest dimarts per donar a conèixer els seus casos i reclamar un canvi radical en la política penitenciària catalana, començant per acabar amb el qüestionat règim d’aïllament en el qual els reclusos passen fins a 21 hores diàries en soledat a la cel·la.
La denúncia d’aquesta famílies té com a element comú el tracte “denigrant” que, asseguren, han patit els seus fills tant pels funcionaris de les presons com posteriorment ells mateixos quan han acudit a la Generalitat, que té les competències en presons, a la recerca de respostes. “Ningú de la direcció general de Justícia s’ha posat en contacte amb les famílies”, ha afirmat l’advocat del centre Iridia Andrés García Berrio, que representa els familiars dels morts.
Gracia Amon, mare d’un home mort a la presó de Brians el 2016, ha posat el focus en el règim d’aïllament. Malgrat que les recomanacions de l’ONU insten a no prolongar més de 15 dies, el seu fill va estar diverses setmanes, arribant-se a autolesionar per poder sortir de la cel·la i anar a la infermeria. “Quan va avisar que volia trencar el Ventolín per tallar-se, el funcionari li va dir ‘doncs fes-te una palla'”, ha afirmat.
En 2017, segons les estadístiques oficials, van morir 41 persones a les presons catalanes: vuit després de suïcidar-se, 19 per malalties, cinc per sobredosi nou casos per “causa desconeguda”. “A les presons catalanes no es protegeix de forma adequada la vida i la integritat física i psíquica de les persones empresonades”, han denunciat les famílies.
Fonts del departament de Justícia de la Generalitat consultades per aquest diari han indicat que la causa de mort “desconeguda” s’explica en els casos en què els jutjats, que investiguen totes les morts que es produeixen a la presó, encara estan realitzant indagacions i no han demanat determinar amb exactitud el motiu del decés. En alguns casos, a més, el jutge no arriba ni a comunicar la causa de la mort als serveis penitenciaris de la Generalitat, afegeixen les mateixes fonts.
Les famílies veuen una porta d’esperança en el judici en el qual el proper 11 de desembre compareixeran com a testimonis l’exdirector del centre penitenciari de Brians II i diversos funcionaris per la mort de la interna Raquel en 2015, quan estava en règim d’aïllament. Aquest cas, el primer que arriba a judici, va provocar un canvi en la regulació d’aquest tipus de règim penitenciari, que per a les famílies ha estat insuficient i segueix incomplint els estàndards internacionals en drets humans.
Fartes de callar i unides en l’associació ‘familiars contra la crueltat carcerària’, les mares d’aquests presos han anunciat mobilitzacions: la primera serà el proper dimarts davant de la Generalitat. Exigeixen a la Conselleria de Justícia i a la recentment creada Oficina per als Drets Civils un protocol de comunicació amb familiars que tingui en compte el trauma que suposa perdre un familiar a la presó i un acompanyament institucional, a més d’una auditoria independent sobre el sistema penitenciari.
Catalunya Plural, 2024 
