Ni Consell, ni República

Vaig veure la presentació del Consell de la República a TV3. En directe. Inenarrable. Vaig pensar que els responsables del panell gegant que presidia l’acte s’havien equivocat perquè posava Consell per la República i no de la República, com s’havia anunciat a les invitacions, però aviat vaig caure en que no era un error sinó un subtil lliscament semàntic que diu molt sobre el moment que viu l’independentisme català. Ho diu tot sobre la improvisació i la desunió.

El hashtag previst per TV3 va canviar amb la mateixa discreció, sense que ningú donés una explicació, i en les xarxes dels CDR van començar a escalfar-se. Les cares dels assistents a l’acte recordaven les de l’escalinata del Parlament el dia de la declaració d’independència. Un poema. Més de funeral que de començament. Res com veure aquell acte desangelat al saló de Sant Jordi per veure com està el pati. Fatal. Tan malament, que si ho van veure també els que somien amb un 155 a l’estil Bolsonaro, que Déu ens agafi confessats.

Mai l’independentisme havia donat una mostra col·lectiva de tanta banalitat i de tanta debilitat. En directe, per TV3. Amb parlaments buits, que en res ajuden a millorar la sort dels que pateixen una injusta presó provisional. Comín ho va basar tot en la legitimitat del mandat de l’1-O, sense explicar com s’entén, si és així, si hi va haver referèndum d’autodeterminació, que el Consell sigui per i no de .

Puigdemont va justificar la iniciativa en dos arguments que fan venir ganes de plorar. Primer, que el Consell permetrà millorar la internacionalització de la seva causa. Segur? Algú es creu que una targeta que posi Consell per a la República li obrirà les portes d’Europa que romanen tancades per Quim Torra? Com no sigui les de les Illes Fèroe, ho veig difícil. Després, l’argument era el de sempre. Va dir que el Consell permetrà fer allò que és impossible fer aquí, perquè Espanya és Veneçuela o Turquia. I ho va dir davant el personal reunit a Barcelona, ​​sense que ningú ho objectés, més enllà d’alguna queixa dels de sempre.

Com no s’adona de la contradicció? Impresentable. Què devia pensar Junqueras si tenia accés a TV3? Amb un dansaire, en pla auresku d’honor, donant la benvinguda a la República, va ser un dels actes més surrealistes que ha conegut al Palau de la Generalitat. Com segueixin les coses així, ni República ni Consell.