Estic segur que la visita que li va fer a Puigdemont la Colla Vella de Valls, i l’oportunitat que li van donar de fer de segon d’un pilar de quatre li va aixecar l’ànim. Ho dic sense ànim de burla, convençut que l’expresident català passa per hores baixes. No només perquè les tardors brussel·leses són fosques i aterridores. Tampoc perquè l’exili sol tenir més dies de neguit que de glòria a mesura que passa el temps. El que ocorre és que els moviments que es produeixen dins de la galàxia independentista no li afavoreixen i el calendari que, fins ara, va saber controlar amb picardia se li tira damunt.
Els dos calendaris, el judicial i l’electoral (europeu), poden col·locar a Junqueras en la posició central que ell ha ocupat des que va fugir a Bèlgica. Ell ho sap, i tot el que està fent té per objectiu evitar aquest desplaçament. Des de la seva proposta d’anar de número dos en la llista de les europees, darrere del capdavanter d’ERC, que Tardà va ningunejar amb el pretext de la paritat de gènere, fins al seu aval a la iniciativa d’Otegi de ressuscitar un Galeusca independentista amb bascos, gallecs i catalans. És cert que compta amb algunes armes per resistir l’envit. El seu simbolisme i el seu caràcter. Ningú expressa, com ell, el desafiament a l’Estat en el que es reconeix una part del món independentista i pocs polítics nacionalistes tenen un temperament tan coriaci com el seu.
S’equivoquen doncs els qui donen per liquidat a un home que ha demostrat tenir recursos i arrests, encara que el seu sigui més la improvisació que l’estratègia. No obstant això, els artefactes polítics que ha intentat posar en peu en les últimes setmanes, no acaben d’arrencar. Ni el Consell per la República, ni la Crida, ni els intents de desestabilitzar el govern, ignorats per la direcció del PDeCat, ni les llistes unitàries, ni les reunions periòdiques a Waterloo, cada vegada més espaiades i menys concorregudes, ni aquesta Galeusca rediviva que no ha donat més de si que una abraçada de Torra a Otegi, mentre Esquerra Republicana negocia una coalició amb els abertzales. No li van bé les coses a Puigdemont des que va haver-hi mudances a la Moncloa. És com si hagués perdut la brúixola que li va permetre navegar en temps de Rajoy.
Catalunya Plural, 2024 
