Aquella iniciativa quasi juvenil ja ha fet vuit anys (del 8 al 10 de novembre passats). Va ser qualificada de filla del Sónar, i ha acabat superant conceptualment el progenitor. Mentre Sónar es veu abocat a programar espectacles de masses (Rosalía), amb un fort impacte comercial i mediàtic per tal de mantenir l’estatus de número ú (xifres, facturació, patrocinadors), el festival que es fa a la Fabra i Coats (fabrica de creació cultural cedida per l’ajuntament de BCN) reflexiona en el relat de laboratori digital amb impactes innovadors (enguany aprofundint creativament en el 3D sound room d’Intorno Labs) i picades d’ull a la història menys coneguda, com el concert de Tangerine Dream. Aquesta potser no és la fórmula per convertir-se en un festival de masses, d’aquells que els dirigents de la cultura tenen tot el dia a la boca per recordar-nos el retorn milionari que genera la venda de cerveses i el turisme de festivals i així justificar les inversions, però ara mateix sembla que és el camí escollit pels promotors del MIRA.
MIRA: nous paradigmes de la cultura digital
Catalunya Plural, 2024 
