Els textos escolars dominen el currículum: la major part del temps escolar se centra al voltant d’ells. Ajuden a construir l’imaginari col·lectiu de les futures generacions, la comprensió que es fa i la perspectiva que s’adopta sobre el passat, el present i el futur.
Després d’una investigació al llarg de tres anys, en què revisem i analitzem els continguts dels manuals escolars d’Història d’Espanya, de 4t de l’ESO i, sobretot, de 2n de Batxillerat, i en la qual vam realitzar 610 entrevistes a professorat d’Història i 376 a alumnat d’aquests cursos, sobre el que estan aprenent en els seus llibres de text sobre la II República, la repressió després del cop d’estat franquista i la posterior lluita antifranquista, hem constatat que la memòria històrica d’aquell període roman invisibilitzada, amagada i, fins i tot, tergiversada en bona part del material curricular que utilitza l’alumnat en ESO i Batxillerat.
L’origen d’aquesta investigació va sorgir arran de la producció i realització del documental Els camps del silenci, sobre els presos republicans en camps de concentració franquistes i sobre els mecanismes de construcció social de la inconsciència col·lectiva, d’aquest silenci, por i oblit que encara avui en dia es pot sentir on van passar els fets i on viuen els descendents de molts d’aquells presos.
Quan vam gravar a una classe d’Història de l’Institut de Secundària Fabero del Bierzo (Lleó), constatem que l’alumnat desconeixia que hi havia un camp de concentració a Fabero i que alguns dels seus avis havien estat presos en ell, treballant com “esclaus de Franco” per a una empresa privada (Minas Moro) en l’extracció de carbó a les mines del Bierzo. Semblava que els seus llibres de text, les seves classes d’Història, la seva formació acadèmica, la reconstrucció històrica que se’ls brinda en l’àmbit escolar, encara seguia encobrint, silenciant o ocultant de manera significativa aquesta part de la història que ens pertany a tots i totes, a la societat en el seu conjunt.
Les conclusions van ser significatives:
Extensió: Els continguts se centren excessivament en la Guerra Civil, mentre que la postguerra segueix a l’ombra. A més, els 44 anys que és el període que transcorre entre la II República, la guerra civil i el franquisme i que haurien d’ocupar prop del 50% dels continguts del segle XX, per estricte temps cronològic, només ocupa el 9%.
Ocultacions: Es presenta aquesta part de la història des d’una visió suposadament “neutral i asèptica”, però encobreix greus silencis i ocultacions deliberades. Formes genèriques que, amb prou feines diuen res o oculten, més que aclarir, el que sembla no voler abordar-se de manera clara i decidida.
Invisibilitat i minimització : Menys de la meitat dels manuals que els alumnes espanyols estudien a 4t d’ESO fa referència a la repressió de la dictadura franquista, que es va prolongar durant gairebé 40 anys. La repressió es queda en un quadre de detall (es dedica als “passejos” el mateix espai que el dedicat a Marieta Pérez, “la joguina més anhelada en els cinquanta”), sense explicar qui, com, ni per què s’afusellava.
Tergiversació: Fins i tot es falsegen les causes de la guerra civil. Segons un text d’una de les editorials més venudes, la guerra civil va ser un “conflicte entre germans”, “originat pel caos que va produir la segona república”.
Llenguatge: S’utilitzen termes que disminueixen la gravetat: es parla d'”alçament” (no de cop d’Estat), es diu que es va instaurar una dictadura, aclarint que una dictadura simplement és “un govern no democràtic” i on sembla que l’únic problema és que “no hi va haver llibertat d’expressió” durant el seu transcurs …
Teoria de l’equidistància: S’insisteix reiteradament a afirmar que hi va haver un “enfrontament fratricida”, com si dos bàndols igualats s’haguessin enfrontat en les mateixes condicions o legitimitat.
Equiparació: Es busca en moltes ocasions fer un paral·lelisme entre colpistes i defensors de la democràcia, afirmant en alguns manuals que “una i altra banda van provocar les mateixes víctimes”, quan els colpistes van exercir durant quaranta anys una repressió sistemàtica.
Temes “tabú”: Pràcticament en cap manual escolar s’aborda la confiscació de béns o el paper legitimador de l’Església. Igual que la lluita antifranquista, que només s’inclou en alguna activitat d’una única editorial recentment.
No obstant això, cal reconèixer que en els últims anys alguna editorial sí que esmenta la repressió, fins i tot inclou dins les seves activitats alguna referència a la lluita antifranquista i a les víctimes espanyoles dels camps de concentració nazis.
Pel que fa als estudiants, la seva repetida afirmació és que “no se sol arribar a classe a aquest tema”. El professorat matisa aquesta afirmació al·legant que en alguns casos no es vol arribar, ja que es considera un “tema espinós” que segueix aixecant polseguera i que poden trobar problemes, com ens relataven alguns.
El sorprenent és que l’alumnat molt sovint manifestava un profund desconeixement de la repressió franquista, considerant que només hi havia hagut repressió contra les llibertats. I, en general, semblaven tenir una visió de que tot això era una cosa del passat, que no els afectava, com si fos una altra “anècdota” més de la història. De fet, es va constatar que sabien més del nazisme que del franquisme.
El fet xocant és que, en altres països, d’Alemanya a Anglaterra, d’Itàlia a França, de l’Argentina a Polònia, aquesta temàtica s’aborda de forma sistemàtica en les classes d’Història i es visiten regularment els llocs de la memòria, de tal manera que en investigacions similars el que mostra l’alumnat és justament al contrari del que passa a Espanya, que tenen una sensació de “saturació” per la constància amb què apareix en els continguts escolars als seus països.
No oblidem que les dictadures utilitzen l’oblit per imposar la seva visió de la història. És la democràcia la garant i responsable del record i la memòria que llega a les futures generacions.
Per això hem realitzat unes Unitats per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que intenten recuperar aquesta part de la nostra història que ha quedat relativament oblidada o silenciada en el currículum escolar.
Catalunya Plural, 2024 
