M’acaba d’arribar un correu electrònic, remès per la Secretaria General de la Universidad de León, promocionant els Premis de Defensa 2019 de l’Exèrcit. Cada poc temps, m’arriben emails que anuncien i difonen els esdeveniments de la Càtedra militar de l’Exèrcit que tenim “encastada” a la nostra Universitat, com a d’altres tantes universitats de la nostra geografia.
Una carta que va guanyar una de les edicions d’aquests premis comença així: “T’escric per demanar-te disculpes i, alhora, donar-te les gràcies. Disculpes per si alguna vegada he tingut una mala visió de la teva feina, de la teva valentia i de la teva dedicació, per tenir por a confiar en algú que mata i mor per defensar el seu país…”; segueix amb un argument patriòtic i acaba: “Per finalitzar, vull donar-te les gràcies. Gràcies per despertar en mi un sentiment patriòtic, per no tenir por de dir que sóc espanyola. Gràcies per ensenyar-me a estimar una bandera, un país i una professió com la teva. Gràcies per defensar el meu país i la meva gent i per fer que em senti segura i orgullosa del vostre treball”.
El capitalisme neoliberal pretén utilitzar l’educació com un sistema d’adoctrinament en la seva ideologia d’una forma constant, subtil i difusa. És com el conte de la granota que bull a la cassola lentament, perquè no és conscient que l’aigua puja de temperatura lenta però inexorablement, fins que mor bullida. No cal retrocedir molt en el temps per adonar-nos que el capitalisme segueix propalant que per construir la pau cal armar la guerra. Donald Trump anunciava, al març de 2017, l’increment més gran en la despesa de defensa dels Estats Units, “per tornar a guanyar guerres”.
Mentre es proclama educar per a la cooperació, la cura ecològica i sostenible, la solidaritat, la interculturalitat, la convivència o la resolució dels conflictes pacífica a l’escola i la universitat, es finança i promociona l’educació patriòtica militar a les aules.
Tot això contradiu radicalment el que fa anys que intenten fer generacions de professors i professores que ajuden al seu alumnat, des d’infantil fins a la Universitat, a entendre que la vida valuosa, la vida feliç, la vida a la qual aspirem els éssers humans és aquella que promou la pau, l’entesa, la solidaritat, l’ajuda mútua. Difícilment es pot desenvolupar així en els nostres centres educatius l’educació per a la pau, com apareix en els projectes educatius de centre, o dissenyar plans de mediació i programes de convivència i resolució pacífica de conflictes o celebrar el 30 de gener Dia de Escolar de la Pau i la Noviolència .
Certament, la llibertat d’expressió és un dret ineludible, però l’adoctrinament en valors contraris al que hem acordat mundialment a la carta dels drets humans sembla que hauria d’estar fora de lloc en una societat del segle XXI. Per això, ens hem de comprometre a cada centre educatiu a proclamar-nos com “espais d’educació i investigació per a la pau i la desmilitarització”, lliures de formació militar, i exigir simultàniament als nostres responsables polítics que legislin en aquest sentit per tal de desmilitaritzar l’educació .
Catalunya Plural, 2024 
