No tenim més remei

Estem a l’estiu i això significa sobretot i a Espanya FESTA: festes locals i patronals, de platja, discotequeres, commemoratives, concerts, concentracions humanes als carrers, etc. Festes de cos, de música, de pèrdua de mesura i de consciència, de vegades.

Estem al juliol i recordem què va passar a sanfermines fa tres anys, però no hem d’oblidar que després de tres anys d’injustícia, per fi tenim una sentència que qualifica de horrible l’acte de violació col·lectiva intencionada, no banal, divertit o inconscient.

L’assumpte de la violació és cosa d’homes i són ells els que han de posicionar-se clarament en contra, col·lectivament i amb tota classe d’instruments al seu abast: manifestos, llibres, articles, audiovisuals, publicitat, accions col·lectives visibles i fins a simples converses entre amics, coneguts o familiars.

I una altra cosa és que hem d’aconseguir desterrar aquesta idea masculina i acceptada socialment que el sexe “una miqueta” forçat té més gràcia i procura més plaer. Les adolescents i les joves són objecte de desig masculí, sense discussió, però també ho són dones d’altres edats, pel sol fet de ser dones. I, per això, els nois i els nens han d’aprendre que els seus iguals, les noies i les nenes, tenen uns genitals penetrables pels genitals penetradors, que són governats per elles mateixes.

La cultura de la violació no apel·la al desig sexual masculí irresistible, sinó que enllaça amb les relacions desiguals de poder entre els sexes. I això no està eradicat, ni molt menys.

Mentrestant, anem posant pegats, inundant les nostres festes de punts violeta i whatsapps d’ajuda, posant cartells i logos i apel·lant a la solidaritat ciutadana per aturar aquests actes criminals, per crear consciència.

Podem fer alguna cosa més al respecte?

Anar arraconant, denunciant i condemnant la frivolització de les violacions, aïllar els subjectes, enlletgir aquestes conductes, contrarestar l’única visió pornogràfica que es divulga: dones sotmeses a tot tipus de penetracions i vexacions, fingint desig i plaer.

És estiu, hi ha moltes festes, la gent surt i entra, es mou per llocs sense normes i -jo diria sense drets, tot s’hi val.

NO TENIM MÉS REMEI que començar a actuar des de la justícia i el bon tracte. Els homes no tenen una condició humana superior que els converteixi en impunes.