El fenomen de la violència producte de la lluita entre Govern i narcotràfic assota Mèxic des de fa dos sexennis. Ni la dreta que va emprendre la batalla, ni l’històric Partit Revolucionari Institucional no han estat capaços de contendre amb resultats satisfactoris; avui, la mixtura ideològica que presideix el país comença el nou govern amb comptes que, de conservar-se com tendències, auguren un altre sexenni tenyit de sang.
Davant d’un context advers, violent i crispat, un diputat del Congrés dels Diputats en l’Estat de Colima va proposar que la prevenció del delicte sigui obligatòria a les escoles. La justificació és encomiable; les intencions, no les dubto. Segons les notes periodístiques, es realitzaria amb “campanyes d’educació almenys un cop l’any escolar a cada escola d’acord amb les directrius expedides per l’autoritat educativa federal”.
La iniciativa del diputat és producte de la recerca d’alternatives que freguen tangencialment les causes i eludeixen el nucli. L’escola ha estat el cap de turc més perfecte per feble. Es pensa que les escoles han de resoldre-ho tot, soles, començant pels seus propis comesos pedagògics: lectura, escriptura, matemàtiques, història, ciències, formació ciutadana … I quan es diu escola, es personifica: mestres. Més tasques als mestres, equival a més funcions o responsabilitats, més motius per fustigar-quan els problemes socials que es pretenen atendre no se solucionin.
A la tercera setmana d’agost van tornar a les aules més de 30 milions d’alumnes, i més d’un milió de mestres d’ensenyament bàsic, i inicien cicle escolar amb un discurs nou denominat: la Nova Escola Mexicana. Tornen després d’una capacitació que els disposa noves funcions i actituds, en la incertesa d’ensenyar amb dos plans d’estudis diferents i que aviat hauran de canviar, amb altres regles de joc i la gran preocupació, en molts casos, per la situació laboral i econòmica que els espera la nova llei per a la carrera docent.
Francesco Tonucci, l’extraordinari educador italià, afirma: “L’escola no pot perdre alumnes, si els perd, els regala a la criminalitat”. Aquesta és la tasca central de l’escola: que els nens, tots, vagin a l’escola, aprenguin amb bons mestres i acabin el seu cicle escolar per continuar altres etapes formatives. La resta, són bonys producte de garrotades desesperades, o pretext per protagonismes anodins.
Catalunya Plural, 2024 
