Més de 90 persones ateses pel SEM i més de 200 per Sanitaris per la República, 33 detinguts, l’extrema agressivitat dels grups de violents i la resposta desmesurada de la policia han commocionat a la població. Tant aquelles persones que han sofert la violència a les portes de casa seva, com els milions que ho han viscut en directe a través de la televisió.
Barcelona havia sofert episodis d’alta tensió en nombroses ocasions, però mai amb aquesta intensitat. Ni d’una forma tan prolongada en el temps, amb cinc nits de vandalisme. La virulència d’aquest fenomen ha desconcertat els partits independentistes, que es veuen impotents per reconstruir el seu relat pacifista davant l’impacte d’imatges de violència que donen la volta el món. Les llargues hores de silenci per part del president de la Generalitat, Quim Torra, han rebut, en aquest sentit, una allau de crítiques dels partits de l’oposició i també d’amplis sectors del sobiranisme.
El primer efecte dels episodis de violència és que ha desplaçat de les portades la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem, que ha condemnat a cent anys de presó els líders del Procés. De la mateixa manera, posa a Catalunya en l’epicentre de la campanya electoral a Espanya. No ja com un problema polític de primer ordre, sinó com una qüestió de seguretat pública i de desgovern institucional. Segons tots els analistes demoscòpics, aquest pot ser un factor decisiu en el resultat electoral.
L’independentisme està en la fase d”avaluació de danys’ i encara és aviat per saber la magnitud dels efectes que tindrà en el Govern de coalició entre Junts per Catalunya i ERC. Sí que es pot intuir, que aquesta setmana s’han trencat molts ponts entre les dues formacions. No només per la desigual resposta en enfront de la violència (més contundent, ERC: més ambigua, JxC), sinó per diferències insalvables d’estratègia política.
El president Torra va anunciar per sorpresa en el Parlament la seva intenció de reincidir en la via unilateral, mentre ERC aposta pel diàleg i per ampliar, sense la pressió dels terminis, la base sobiranista. Les eleccions del 10-N també es convertiran en un barem per saber quina d’aquestes dues vies té més suport entre els independentistes.
En aquests moments és clau conèixer la identitat dels violents per acotar de forma adequada el fenomen. De moment, només hi ha versions interessades que intenten exculpar l’independentisme o, tot el contrari, incriminar-lo, per tal de trencar la imatge d’un moviment cívic i pacifista.
Catalunya Plural, 2024 
