La generació de joves que va despertar Xile

“El malestar va arribar als estudiants, que vèiem que la gent gran no feia res, però de sobte comencem a veure que molta gent volia fer alguna cosa”. Ho explica a través d’un podcast un dels tres joves que va posar en marxa el compte d’Instagram  @cursedin, a través de la qual es van viralitzar les evasions massives al metro de Santiago, que van ser el punt de partida de les mobilitzacions més multitudinàries des del retorn de la democràcia a Xile. Una generació que va impulsar el despertar d’un país que es creia adormit.

El que va partir com una protesta dels estudiants de secundària en contra de l’alça del preu del transport públic s’ha convertit en l’esclat de la major crisi política i social des de 1990. Ni la revocació de l’alça del transport públic, ni tampoc la crida a diàleg amb l’oposició, ni l’anunci d’una “nova agenda social” -considerada insuficient des del inici-, ni de bon tros el “profund” canvi de gabinet que va dur a terme el president han servit per convèncer els manifestants i rebaixar la mobilització. Les protestes -majoritàriament pacífiques- es mantenen fins avui. Amb més de 15 dies als carrers, els manifestants han perdut la por i ja no es conformen amb mesures pegat, sinó que reclamen canvis profunds i estructurals al model sota el qual (sobre) viuen des de fa 30 anys.

El maldestre maneig polític de la crisi ha tingut costos importants per a Sebastián Piñera i el seu govern. La cancel·lació del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) i la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25), tots dos esdeveniments internacionals previstos per a les pròximes setmanes, representa un cop dur al lideratge regional del president, un objectiu que volia consolidar i per al qual treballava des de la seva arribada al poder.

La Fiscalia investiga la mort de 23 persones sota l’Estat d’Emergència, cinc d’elles a mans de policies o militars, a més de 840 denúncies per presumptes violacions de drets humans. L’última actualització de les xifres de l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH) assegura que hi ha més de 4.300 persones detingudes, gairebé 500 d’elles menors d’edat, a més de 1.574 ferits per bales, balins, perdigons o armes de foc no identificades. L’organisme ha presentat fins a la data un total de 179 accions judicials, la majoria d’elles per tortures i una vintena per violència sexual.

La setmana passada el ministre de Justícia, Hernán Larraín, va reconèixer per primera vegada la veracitat de les denúncies: «És molt complicat perquè s’han produït situacions que, efectivament, aparentment, semblen ser violacions als drets humans», va assumir. El Ministeri d’Interior, per la seva banda, va donar a conèixer que hi ha 983 persones de Forces Armades, Carrabiners i Policia d’Investigacions que també han estat lesionades en els múltiples enfrontaments amb els manifestants.

Entre la incertesa i l’esperança

Està previst que durant aquesta setmana es reprengui l’activitat en la majoria de les universitats i instituts. No obstant això, alguns centres ja han anticipat el tancament de l’any escolar, que normalment es dóna abans de les vacances de Nadal, per falta de condicions que garanteixin la seguretat de la comunitat escolar.

Xile viu al dia, sumit en la incertesa i sense moltes certeses ni clarors de com avançaran els esdeveniments. No obstant això, hi ha una certa sensació d’esperança i moltes expectatives posades en la possibilitat d’aconseguir un canvi real. La setmana comença amb convocatòries de noves manifestacions, cassolades i caravanes de vehicles, a més de les múltiples assemblees i cabildos oberts que se segueixen celebrant en pobles i ciutats perquè la ciutadania decideixi sobre el futur del seu propi país.

Els xilens i xilenes han rebentat, farts de tanta desigualtat i de viure sota un model neoliberal que no els garanteix l’accés als seus drets més bàsics com l’educació, salut o les pensions. De la mà dels més joves, intenten donar resposta al que la política, per ara, està deixant a l’aire.