L’educació sempre ha estat una arma política de control de la societat. Des que estem en democràcia, les diferents normes han vetllat per assegurar que, dins de les aules, s’està educant en democràcia, llibertat, respecte i valors humans. No obstant això, en els últims temps, estem veient aquests valors amenaçats per l’avanç de la ideologia de la repressió, l’ocultisme i la por, el que sona més a una sèrie d’HBO que a la realitat d’un país com és Espanya en el segle XXI.
El pin parental, que ja s’ha aprovat en una comunitat autònoma i s’ha anunciat en una altra, atempta directament contra els drets lluitats i aconseguits en aquest país durant dècades. Ens fa retrocedir a l’Espanya casposa de segle passat on la dictadura era l’única llei. A més d’incidir en la seva il·legalitat per incomplir diferents normes i lleis, cal anar més enllà i posar el focus en la importància de la repercussió que tindrà que a milers de nenes, nens i adolescents se’ls veti el coneixement.
No educar en diversitat afectivo-sexual i familiar i en identitat de gènere és una manera de perpetuar una societat basada en la manca d’empatia, el desconeixement i la invisibilitat i, a la fi de tot aquest túnel, trobem l’odi, les agressions i el patiment. I és que, assegurar la invisibilitat de la diversitat i allunyar l’alumnat del coneixement genera en els menors i adolescents pors que es tradueixen en agressions i violència cap als seus iguals.
Quin és la por de determinats grups i partits polítics a l’hora d’educar en diversitat? Educant en diversitat guanya tota la societat. L’alumnat menor edat, que no té desenvolupada la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere, aprèn des de l’empatia que hi ha diferents maneres d’estimar i ser i que, encara que siguin una minoria, les persones LGTBI existeixen i tenen drets i llibertats.
Ens assegurem que la infància, quan arribi a l’adolescència, podrà escollir en llibertat el que el seu cor li dicti, perquè per molt que posem preses a el cor, aquest sempre troba la manera de seguir el seu rumb. Tots els estudis científics avalen que l’orientació sexual i la identitat de gènere no es poden ensenyar, no podem canviar el seu desig. És així i així s’ha de respectar sempre.
Quan es difama sobre l’educació afectivo-sexual dient que s’ensenyen actes sexuals o d’adoctrinament, l’únic que es fa és tractar d’ignorant a la societat. Sabem que això no està passant dins les aules per dos motius: en primer lloc, perquè el professorat treballa suportat en la documentació que el propi centre escolar genera i per la normativa autonòmica i estatal, vetllant per la seguretat de l’alumnat. En segon lloc, perquè l’orientació sexual i la identitat de gènere no es pot adoctrinar. Si així fos, el 100% de la societat actual seria heterosexual i cisexual.
Quan l’alumnat és adolescent i les seves hormones i el desig comencen a aparèixer, la seva orientació sexual comença a treure el cap i és imparable, ja sigui heterosexual, homosexual o bisexual. Per la seva banda, la identitat de gènere es defineix a més primerenca edat. En aquest moment, atenent a la normativa de l’Estat i de les comunitats autònomes, és meravellós i imprescindible que l’alumnat escolti i vegi que hi ha altres maneres de viure i que totes són vàlides i respectables.
Amb l’educació en diversitat afectivo-sexual, familiar i de gènere, treballem l’empatia que tan important és per a posar-se en la pell de l’altre i per veure que, sota aquesta pell, estem buscant el mateix: coherència, amor, llibertat, seguretat per ser una ciutadania sana mentalment. Amb això, aconseguirem una societat lliure de fòbies en què els delictes d’odi vagin a menys perquè estarem educant des de l’arrel, des de la infància.
Si una persona observa en l’adolescència que la seva orientació sexual o identitat de gènere no són normatives i l’eduquen en diversitat dins de les aules, començarà a respectar-se, empoderar-se i estimar dins d’aquesta minoria. No passa res per sortir-se de la norma, qui no ho fa en algun aspecte?
Tot això comportarà que la futura societat, que s’està cuinant a les aules actualment, serà rica en coneixement de la diversitat, respecte cap a un mateix i cap als altres, empatia, llibertat i amor universal. No volem una societat així?
Catalunya Plural, 2024 
