El passat mes de setembre, els i les treballadores jubilades d’Endesa van rebre una carta de l’empresa anunciant que, a partir de l’1 d’octubre perdrien la bonificació que, durant anys, havia fet que la seva tarifa elèctrica estigués reduïda tant per ells com per les seves vídues o vidus. Així, aquestes persones jubilades ara paguen el mateix per l’electricitat que qualsevol ciutadà, havent perdut el que consideren “un dret adquirit”. Aquesta decisió d’Endesa s’emmarca en la política unilateral de retallades de drets i beneficis socials que està aplicant la companyia en els darrers temps, malgrat els beneficis econòmics obtinguts.
Amb aquest canvi, l’empresa afirmava en la darrera junta d’accionistes, que podria estalviar-se 700 milions d’euros, xifra que considera que anualment li costen els descomptes que afecten jubilats i afectaran també la plantilla actual de l’elèctrica.
Arran d’aquesta mesura, són recurrents les manifestacions de persones jubilades davant la seu d’Endesa a Barcelona, però tot i les protestes, l’Audiència Nacional ha donat la raó a Endesa al considerar que els jubilats no tenen actualment una relació contractual amb l’empresa. L’elèctrica va oferir-los descomptes en la tarifa però amb un consum de llum limitat, una proposta que no ha estat acceptada pels afectats, que estan fent pressió davant el Tribunal Suprem perquè Endesa no els suprimeixi la tarifa bonificada.
Parlem amb José María Roca Chamorro, un jubilat de l’empresa elèctrica, militant històric de CCOO, primer a Seat i després a Endesa. Ara intenta aturar el que considera un greu perjudici per als antics treballadors de la companyia.
Quants jubilats hi ha a Endesa a Catalunya?
Els que tenim comptabilitzats són uns 9.000. En el conjunt de l’Estat s’arriba a 26.000. D’aquests, un percentatge molt alt, els més antics, van directament a la pobresa energètica. Compta que n’hi ha que cobren només 600 euros de pensió i molts tenen tots els aparells a casa alimentats per energia elèctrica. Es veuen ara patint retallades amb una edat en què no poden embrancar-se en inversions per canviar-se les instal·lacions. Per tant, sense poder ingressar més veuen retallada la seva pensió de 600 euros amb 100 euros de la factura de la llum amb la qual mai no havien comptat. L’empresa ha pres aquesta decidió per fer créixer els dividends, que van cap a Itàlia, mentre que ajuntaments i governs hauran de salvar la gent gran de la pobresa energètica.
On es podrien donar aquestes situacions de pobresa energètica?
A la zona de Lleida és on més es pot produir més aquesta situació, perquè en aquelles comarques és on tenim més gent i gent més gran. I també, especialment al Pirineu, és on fa servir més l’electricitat, per exemple, per escalfar-se.
Quin és l’origen de la subvenció o aportació gratuïta d’electricitat?
Nosaltres en diem salari en espècies. La gent no ho recorda però té a veure amb la victòria dels treballadors en la vaga de la Canadenca. Durant anys es van anar aconseguint millores i augments salarials. I gairebé deu anys després d’aconseguir les 8 hores, amb una acció que va deixar Barcelona a les fosques, el conjunt d’empreses elèctriques de Catalunya van aprovar aquest salari en espècie pel qual sempre els treballadors hem cotitzat.
Això quan va passar?
Ens consta un document datat el 31 de desembre de 1928. També hem trobat documents de persones encara vives, amb 95 anys, en què l’empresa els garanteix de per vida aquest subministrament. Això ho farem valdre judicialment.
Just en aquell temps hi havia una situació segons la qual les empreses elèctriques tenien superproducció d’energia i potser amb aquesta decisió promocionaven el consum…
Les empreses han canviat, s’han fusionat, hi ha hagut mil canvis, però sempre s’havia mantingut aquest acord, tant en democràcia com durant el franquisme. Ara se’l volen carregar i lluitarem per evitar-ho.
La decisió d’Endesa està amparada per una sentència que diu que la subvenció està relacionada amb el conveni i que exhaurida la relació laboral, la subvenció es perd. Què penseu fer per lluitar-hi?
Aquells als que ens anomenen treballadors passius, els jubilats, ens mobilitzarem. Farem accions al carrer. Hem fet concentracions a Barcelona i ens estem entrevistant amb tots els ajuntaments, Hem anat al Parlament i ens estem entrevistant amb els grups polítics. En aquest àmbit parlamentari esperem que hi hagi una resolució favorable a la nostra lluita a la comissió de Treball. Això, sense perjudici dels recursos que tenim en marxa.
I els treballadors actius?
De moment, les accions al carrer són protagonitzades pels jubilats, perquè als treballadors actius, ara per ara no els afecta la mesura, tot i que l’empresa la té també sobre la taula. Sembla ser que als actius els subvencionarien 3.500 quilowatts, quan actualment tenen subvencionats de prop de 15.000. A canvi d’aquesta retallada rebrien una paga propera a 700 euros, però quan es jubilin es quedaran sense res.
L’accionista majoritari d’Endesa és Enel, empresa pública de l’Estat Italià, té el 75% de les accions.
Un cop que Enel va quedar com a únic propietari de l’elèctrica, va emprendre una política de vendre’s a si mateixa empreses controlades per Endesa, especialment a Sud-amèrica. I també va aplicar una política consistent a repartir en forma de dividend la part més gran dels beneficis anuals. I en aquesta línia se suposa que entra la decisió de restringir el dret adquirit pels treballadors de tenir la llum a un cost subvencionat. El que fins aquell moment eren beneficis socials han passat a ser beneficis transformables en dividend que poden acabar a Itàlia.
Els sindicats es queixen també que la política de l’empresa ha suposat una forta pèrdua de llocs de treball
És que els anys 95 i 96, sumades les plantilles d’Ener, Fecsa, Hidroelèctrica de Catalunya i quatre petites empreses d’àmbit comarcal, hi havia a Catalunya 12.000 treballadors. Actualment a Endesa a Catalunya, la plantilla dels actius se situa entre les 1.000 i les 1.200 persones. Això ha suposat que ara tot el treball que abans es feia al carrer s’hagi passat a subcontractes, cosa que es tradueix en una pèrdua de la qualitat del servei i ha perjudicat també els treballadors subcontractats, que han de fer la seva feina amb baixos salaris i en condicions materials molt precàries.
Catalunya Plural, 2024 
