Finalment no s’ha pogut evitar l’inevitable. Les jugadores de Primera Iberdrola finalment aniran a la vaga convocada per aquest cap de setmana 16 i 17 de novembre. L’Associació de Clubs de Futbol Femení (ACFF) i els sindicats no han apropat les respectives postures. Per tant, en la novena jornada de lliga es produirà una aturada.
No obstant això, a última hora, l’Associacion de Futbolistas Españolas (AFE) un dels tres sindicats que formaven part de la negociació del conveni col·lectiu del futbol femení, ha confirmat que accepta la proposta de mediació convocada pel Ministeri de Treball, per tal de desbloquejar aquesta situació. Confirmen així, que per exemple les jugadores acceptarien un salari de 16.000€, l’AFE ha fet un comunicat oficial on ha exposat els diferents punts.
A nivell general, cal destacar que el que pretenen les jugadores és donar un cop d’atenció. A mode de resum, les jugadores demanen unes millores salarials, ser reconegudes com a professionals, tenir un conveni col·lectiu…en definitiva tenir uns mínims en quant als seus drets laborals.
Rarament és produeixen aturades en l’àmbit esportiu, però el futbol femení està arribant lluny, i ara és el moment adequat per reivindicar-ho.
Ens hem d’allunyar de les miserables comparacions amb el futbol masculí; de fet, penso que seria un error caure en les teranyines del futbol modern actual, és a dir, del futbol com a negoci. Allunyar-nos de les comparacions ens ajudarà a no cometre els mateixos errors per tal de no repetir aquest model.
El què demana el futbol femení no és equiparar sous, és equiparar drets. Comptar amb la mateixa visibilitat, i més en el moment en el qual estem, ja que ara sembla que sí, el futbol femení interessa.
Per concloure, podem comprovar que el futbol ens evidencia una vegada més les diferències de gènere en la societat actual que vivim. Esperem que això només ens ajudi a seguir recorrent aquest llarg camí, tot recordant la frase de “anàvem lents perquè anàvem lluny”.
Catalunya Plural, 2024 
