Hores després de la publicació de l’anàlisi de la sentència de Tribunal Suprem en la causa contra els líders catalans per part d’Amnistia Internacional, entrevistem a Daniel Joloy (Mèxic, 1985), assessor legal i de polítiques de l’ONG, per conèixer millor els detalls d’un text que titlla el judici de “just” però que demana l’alliberament “immediat” de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i denuncia la vulneració del principi de legalitat.
En l’informe es destaca que ha estat un judici just. En quins termes?
Aquí el que és important és que ens fixem en tot un grup d’estàndards internacionals que es refereixen al contingut dels articles 6 de el Conveni Europeu de Drets Humans [que estipula el dret a un procés judicial equitatiu] i 14 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics [totes les persones són iguals davant les corts i els tribunals de justicia]. En aquests articles es desenvolupen les normes internacionals de qualsevol procés judicial en la seva part més processal. En aquest sentit, hem participat en les diferents audiències, hem tingut accés a molts documents i hem analitzat les diverses al·legacions que els equips de la defensa van fer.
Hem vist, seguint la jurisprudència de Tribunal Europeu de Drets Humans, que assenyala que per valorar si un judici és just o no s’ha de mirar el judici en el seu conjunt, que les diverses preocupacions que es van manifestar al llarg del procés es van esmenar amb la sentència. Si bé no hem trobat preocupacions que ens portin a qualificar el judici com injust, tenim preocupació per l’impacte que la sentència del Procés com a tal té sobre l’exercici dels drets humans. Per tant, hem enfocat la nostra anàlisi sobre les vulneracions del principi de legalitat en la vaga definició del delicte de sedició que hi ha al Codi Penal, per una banda, i per l’altra, en la interpretació extensiva que en fa el Tribunal Suprem. Tot plegat, té un impacte sobre l’exercici dels drets de reunió pacífica i d’expressió.
És més una qüestió formal, llavors? Sorprèn que s’afirmi que és un “judici just” però, alhora, s’indiqui que s’ha vulnerat el principi de legalitat o es demani l’alliberament de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez
A les recomanacions ens enfoquem en el que ens ha preocupat més i, per això, instem l’Estat a prendre accions concretes i immediates per a esmenar certes violacions de drets humans. El que estem dient afirmant que no considerem que el judici sigui injust és que no trobem violacions directes a les garanties contingudes dins elmencionat article sisè del Conveni Europeu dels Drets Humans. Això no treu que no hi hagi altres preocupacions de drets humans que són igual de greus.
La major part de la premsa a Espanya està destacant la idea que ha estat un judici just. Creu que és el més destacables de l’informe?
Nosaltres ens hem enfocat sobretot en l’impacte que té el delicte de sedició sobre l’exercici dels drets humans, per això el nostre primer clam ha estat la llibertat immediata i l’anul·lació de la condemna de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Considerem que, com a membres de la societat civil, mai no haurien d’haver estat acusats ni processats pel delicte de sedició. A la vegada, ens estem enfocant molt en fer una crida al poder legislatiu per a reformar com més aviat millor aquest tipus penal que pot obrir la porta a majors actes de criminalització i majors violacions de drets humans.
L’informe de la Federació Internacional pels Drets Humans i d’EuroMed Rights sí que denunciava irregularitats processals com la vulneració al dret a jutge natural, la manca de debat contradictori o la possibilitat dels testimonis d’escoltar les declaracions prèvies. Per què no estan d’acord amb les conclusions d’aquest altre informe?
Més que no estar d’acord, cada organització té el seu focus d’anàlisi i el seu punt d’entrada. Nosaltres ens hem enfocat en fer aquesta anàlisi de cara als estàndards internacionals i a la jurisprudència de Tribunal Europeu. Amnistia utilitza aquest marc per fer aquestes valoracions i trobar els motius de preocupació que estem comunicant.
En l’anàlisi no tracteu sobre el fet que Oriol Junqueras no va poder recollir l’acta d’eurodiputat perquè el Tribunal Suprem no l’hi va permetre.
El Tribunal Europeu tindrà un major marge de discreció de resultats pel que fa a l’exercici dels drets polítics. En aquest sentit, a Amnistia, per tal de mantenir la imparcialitat, no considerem que tinguen massa res a dir-hi. Hem decidit concentrar-nos en els drets d’expressió i de llibertat de reunió pacífica. Si bé pot haver vulneracions en el tema que comentes, no és el paper d’Amnistia enfocar-se en aquests punts.
Quin tipus d’accions duran a terme a partir d’ara?
Amnistia Internacional és una organització de mobilització i d’activisme i per això estem tan compromesos amb el cas i les conclusions a què hem arribat. No es tracta únicament d’emetre el nostre informe, sinó que instarem les autoritats a complir amb les nostres recomanacions, perquè considerem que aquesta és la via per reparar les violacions als drets humans comeses.
El primer que estem fent és reunir-nos amb les parelles i les defenses de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per poder entendre quina és l’estratègia més adequada per a Amnistia per assolir aquests objectius, garantir la llibertat immediata de tots dos i garantir que aquestes violacions de drets humans no es tornin a repetir en el futur. I per a que això es compleixi, és fonamental la reforma de l’delicte de sedició.
La resposta habitual del Gobierno quan es publiquen informes crítics amb el procés judicial o la sentència del Procés és indicar que a Espanya hi ha separació de poders. Pot fer alguna cosa el poder executiu per complir amb les demandes d’Amnistia Internacional?
Hi ha diferents mecanismes a l’abast de les autoritats. Amnistia Internacional és molt respectuosa amb la independència del poder judicial, per això nosaltres no ens estem dirigint als jutges directament. Sí considerem que l’Estat espanyol en el seu conjunt, i això inclou el poder judicial, té l’obligació de garantir l’exercici dels drets humans. Espanya s’ha subscrit a diferents tractats internacionals de drets humans i en virtut d’ells té l’obligació de respectar i vigilar el compliment d’aquests. Ara li correspon a l’Estat espanyol habilitar aquests recursos per a poder esmenar i reparar de manera adequada aquestes violacions dels drets humans.
S’han violat drets polítics en aquest cas?
Aquesta és una qüestió sobre la qual Amnistia no ha manifestat una opinió fins ara.
Però hem d’entendre la llibertat d’expressió i de reunió com a drets polítics?
Aquesta distinció entre drets polítics i civils es torna, de vegades, una mica arbitrària. Més enllà de fer aquesta distinció, nosaltres diem que en el cas de Cuixart i Sànchez, la sentència suposa una restricció indeguda als drets de llibertat d’expressió i de reunió pacífica. Així mateix, també hem dit que s’ha vulnerat el principi de legalitat que, per si mateix, és un dret humà. En aquest sentit, sí estem veient que hi ha violacions a drets humans pel processament i la sentència que s’ha dictat en contra seu.
Hi ha presos polítics a Espanya?
Amnistia Internacional no utilitza la categoria de ‘pres polític’ perque no existeix en el dret internacional. No brinda cap estatus jurídic a la persona, per això ens hem allunyat d’aquest terme perquè pot generar més confusió, més polarització. El que nosaltres estem dient és que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no haurien d’estar a la presó. Que mai haurien d’haver estat acusats ni processats, ni de bon tros sentenciats, pel delicte de sedició i per això estem demanant la seva llibertat immediata i l’anul·lació de la condemna.
¿Aquesta sentència pot suposar que, per exemple, una persona que es manifesta contra un desnonament amb autorització judicial pugui ser acusada de sedició?
Justament aquí és on se centra una de les nostres majors preocupacions. El que implica aquesta vulneració al principi de legalitat és la manca de claredat sobre què constitueix una conducta legal i què constitueix una conducta il·legal. Aquesta falta de claredat genera incertesa i podria suposar que les persones s’inhibeixin de participar en altres actes de protesta social. També ho destaquem per les mateixes persones que van participar en els actes del 20 de setembre i de l’1 d’octubre de 2017.
El tribunal es limita a dir que, fins ara, cap altra persona de les que van participar en aquestes protestes ha estat condemnada o acusada per sedició. Però això no treu que en el futur, a causa de la interpretació extensiva que fa el tribunal d’aquest delicte, les persones que van participar pacíficament en aquests actes de protesta puguin encaixar en aquesta definició tan vaga del delicte de sedició. El tribunal no menciona que el delicte de sedició en el Codi Penal preveu una pena de quatre a vuit anys de presó per a persones que no tenen el càrrec de líder o d’autoritat. Això vol dir que qualsevol persona que surti a protestar de forma multitudinària podria estar en risc de ser acusada de sedició.
Aquesta entrevista va ser publicada originalment en castellà a La Marea
Catalunya Plural, 2024 
