L’Eloísa té 47 anys i va estar vivint al carrer durant dos anys. El seu marit la maltractava, físicament i psicològicament, i va arribar un moment que no va poder suportar-ho més. Va ser aleshores quan va decidir marxar de casa amb els seus quatre fills, als quals va portar als serveis socials. «Els meus fills eren el meu màxim suport i em vaig quedar sense res. Em vaig intentar suïcidar en dues ocasions», explica. «Tenia molta por. Al carrer estàs exposada a què et facin qualsevol cosa, i més sent dona». Com ella, un 69% de les dones sense llar han patit violència masclista en alguna etapa de la seva vida. Així ho indica l’estudi “Dones sense llar a la ciutat de Barcelona”, elaborat per un equip de recerca de la Universitat de Barcelona.
L’informe, que es va presentar el passat dimecres 20 de novembre, ha comptat amb la participació de 35 dones que han estat en situació de sensellarisme, entre elles l’Eloísa. L’estudi assenyala que les dones sense llar estan més invisibilitzades que els homes, perquè la gran majoria es troben en una situació de “sensellarisme encobert”. Això es deu al fet que les dones recorren a altres estratègies per tal de protegir-se del carrer. Segons Virgínia Matulic, una de les autores de l’informe, moltes dones busquen ajuda en la seva xarxa familiar o d’amistats, fet que fa que sigui més difícil de detectar l’exclusió. «Les dones poden esgotar molt més la seva xarxa social que els homes. Som més tribu; és més fàcil trobar una amiga que t’aculli, però això no genera una estabilitat real», puntualitza Lourdes Ginesta, responsable de projectes de persones en reinserció de Càritas.
Moltes altres dones acaben en diverses formes d’exclusió residencial, com són els infrahabitatges, els albergs temporals o de trànsit o l’okupació. És el cas de l’Eloísa, que va anar saltant d’alberg en alberg. Allà, però, la situació era igual o pitjor que al carrer, i també era víctima d’agressions i intimidacions. «Pels homes érem objectes, ens oferien diners a canvi de sexe. Fins i tot, un cop, va entrar un home mentre em dutxava. Dormia amb el llit contra la porta per por que pogués entrar algú a l’habitació», relata. Ara, l’Eloísa ha aconseguit feina al servei de neteja d’una escola i es pot pagar una petita habitació. Malgrat que encara es troba en una situació vital complicada, es mostra més esperançada.
La importància del vincle
Segons l’estudi de la Universitat de Barcelona, a part de la violència que pateixen les dones al llarg de la seva vida, un altre dels desencadenants del sensellarisme femení és la pèrdua de les xarxes de suport, fet que moltes vegades impulsa a les dones a acabar vivint al carrer. Fina Contreras, responsable del programa per a persones sense llar de Càritas, explica que moltes vegades les dones trenquen els vincles amb els seus fills perquè senten una frustració com a mares, pel rol que els imposa la societat. «Hi ha un sentiment de culpabilització i una doble estigmatització: per ser dona i per trobar-se en una situació de sensellarisme», diu Contreras.
La Nadia (nom fictici), de 39 anys i nascuda al Marroc, ha viscut una situació similar a la de l’Eloísa. Va arribar a Barcelona ara fa set mesos fugint de la violència de gènere que patia per part del seu marit, qui va amenaçar de matar-la. Actualment, després d’una etapa vivint al carrer, dorm en una habitació d’hotel que li ha proporcionat la Creu Roja, però es tracta d’un habitatge temporal. Aviat haurà de marxar d’aquest espai i buscar-se algun altre lloc on viure. «Tinc molta por de quedar-me al carrer altre cop», confessa.
«Nosaltres tenim clar que si ella es queda al carrer, acamparem i dormirem amb ella», diu l’Eloísa. Amb aquest ‘nosaltres’ es refereix a les dones vinculades a “Lola no estás sola”, una associació que, partint de l’acció comunitària, proporciona acompanyament a les dones en situació de sensellarisme o vulnerabilitat social. L’espai, que funciona de nou del matí a una del migdia, compta amb dutxes, rentadores i productes d’higiene. Però el més important és la xarxa de suport que les dones han creat entre elles. «Som com una família. Quan estem allà se’ns oblida tot, ens relaxem, ens escoltem les unes a les altres i ens sentim segures», diu la Nadia. «Allà és on somriem i ens sentim bé», afegeix l’Eloísa. Ambdues afirmen haver recuperat l’autoestima que havien perdut arran de les seves experiències vitals.
Atenció diferenciada
Tapar-se la cara per no ser identificades, posar-se en llocs menys visibles o tenir relacions amb homes per sentir-se més protegides, moltes vegades patint agressions i abusos. Aquestes són algunes de les mesures que adopten les dones que viuen al carrer, que només representen entre un 10 i un 15% del total de persones que dormen al ras. El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, destaca que «les dones que dormen al carrer estan en pitjors condicions que els homes i es troben en una situació d’alta perillositat». Per això una de les iniciatives que es reclama des de les entitats és que s’adoptin polítiques en perspectiva de gènere. Totes les associacions coincideixen a dir que les dones han de rebre una atenció diferenciada, ja que el tracte i la intervenció que requereixen no és el mateix que en el cas dels homes.
Els apartaments exclusius per a dones en situació de sensellarisme poden ser una iniciativa molt positiva per elles. «És molt important que tinguin un lloc estable on se sentin cuidades i no jutjades, perquè aconsegueixin l’estabilitat i seguretat necessàries per reconstruir les seves vides», afirma Ginesta. «Recuperar-se de les violències que han patit requereix la intimitat que no han tingut durant molt de temps», afegeix Contreras.
Música i activitats lúdiques per sensibilitzar
En el marc de la campanya #ningúdormintalcarrer, la Fundació Arrels ha organitzat el dissabte 23 de novembre la ‘Intempèrie’, una trobada per sensibilitzar a la ciutadania sobre la realitat de les persones sense llar i per recaptar fons. La jornada, que tindrà lloc a la plaça Margarida Xirgu de Barcelona a partir de les 16h, inclou, entre altres activitats, espectacles de microteatre, dansa i poesia protagonitzats per persones que han viscut al carrer i artistes professionals, un espai infantil i dues exposicions. A més, actuaran bandes musicals com Itaca Band, The Penguin i Cesck Freixas. En acabar el dia, les persones que ho vulguin tindran l’opció de quedar-se a dormir al ras. «L’objectiu és que la gent s’assabenti de l’enorme dificultat que suposa dormir al carrer, encara que no viuran ni una mil·lèsima part del que viuen les persones sense llar», explica Ferran Busquets, director d’Arrels.
Catalunya Plural, 2024 
