El 28 d’octubre el pacifista Martí Olivella va obrir un grup de What’s UP amb el hashtag @aturem la guerra, vint-i-quatre hores més tard ja s’hi havien apuntat quasi cent persones que tenien en comú el desig de fer alguna cosa per aturar les guerres i, urgentment, la guerra d’Ucraïna. El dia abans, a la Plaça de Sant Jaume, el col.lectiu Donesxdones feia vuit mesos que havia començat la seva vigília de cada dijous contra les guerres. Si abans eren vuit, aquest dijous ja n’eren una vintena.
Encara que poques i tímides, estan augmentant arreu del mon les veus que diuen que ja n’hi ha prou, i que ha arribat el moment d’aturar la guerra a Ucraïna. També augmenten les declaracions i els articles de premsa que insten a negociar la pau i alerten de que si no es fa, patirem la violència més destructiva i perillosa que hàgim conegut mai.
Després de vuit mesos de guerra, dels avenços i retrocessos de tropes d’ambdós bàndols, dels sabotatges i les represàlies que hem presenciat entre els combatents, hi ha dubtes que Rússia o Ucraïna puguin guanyar la guerra. En canvi, segons alerten diverses veus, l’ús de les armes nuclears per resoldre el conflicte s’ha convertit en un perill real, amb les conseqüències catastròfiques que tindria per tota la humanitat. Potser per això, després de mesos de pensament únic en el que ningú important ha qüestionat la guerra, la paraula negociació comença a obrir-se camí. Això si, ara com ara, aquest camí es paga.
El ministre de Defensa de Romania, Vasile Dincu, ha hagut de dimitir a finals d’octubre per haver dit que era necessari negociar amb Rússia per poder acabar la guerra d’Ucraïna. Segons Dincu, les negociacions amb el suport dels aliats internacionals són l’única manera d’aconseguir una pau duradora en la guerra provocada per l’ invasió russa. El president del seu país, el cap de l’executiu i, segurament, l’OTAN de la que Romania forma part, l’han pressionat perquè marxés. El país te 650 kilòmetres de frontera amb Ucraïna i en el seu territori els Estats Units hi tenen part del sistema de defensa de míssil balístics.
El cas dels 30 congressistes demòcrates que la setmana passada li van demanar per carta al president dels Estats Units, Joe Biden, que negociï amb Rússia el final de la guerra a Ucraïna és paradigmàtic. Mostra que cada cop hi ha més gent que se’n adona de la bogeria d’aquesta guerra i l’amenaça que representa. Al mateix temps, però, la inaudita reacció de l’Administració Biden i el complex industrial militar que han fet callar els congressistes deixa clar que els falcons del Pentàgon estan disposats a continuar la guerra fins on sigui possible i que no acceptaran desercions a casa en la seva estratègia per recuperar l’hegemonia mundial. Els actuals dirigents americans estan disposats a aniquilar Rússia encara que sigui a costa de destruir Ucraïna i de retruc tota Europa.
Malgrat que el Pentàgon i les indústries de la guerra fessin retractar els 30 congressistes 24 hores després de que aparegués la carta, ha quedat clar que el sector progressista del partit del propi president dissenteix de la seva estratègia bel·licista. Aquest sector pertanyent al Caucus Progressista de la Cambra de Representants dels Estats Units es mostrava preocupat perquè “en les darreres setmanes el risc de guerra nuclear ha augmentat, hi ha una escalada de la guerra i l’economia global és més insegura”, escrivien. https://www.reuters.com/world/us-liberal-democrats-urge-biden-seek-negotiated-ukraine-settlement-2022-10-24/
Aquests congressistes havien demanat al president Biden “tirar endavant esforços diplomàtics directes” per buscar un acord negociat que permetés acabar la guerra a Ucraïna. Segons aquests congressistes, els Estats Units que tant s’han involucrat en aquest conflicte, tenen la responsabilitat ara de fer el que calgui per trobar una solució per posar-hi fi de manera que sigui acceptable pel poble d’Ucraïna. En la seva carta demanaven al president Biden que acompanyi el suport econòmic i militar que dona a Ucraïna amb un esforç diplomàtic per dibuixar un panorama realista en el que sigui possible l’alto al foc.
“L’alternativa a la diplomàcia és una guerra prolongada amb les incerteses i els riscs catastròfics i desconeguts que provoca”, escrivien els congressistes abans de ser pressionats a desdir-se’n. I també asseguraven que evitar la prolongació del conflicte és en interès dels Estats Units, d’Ucraïna i de la resta del mon.
Malgrat la posició de les autoritats nord-americanes, una enquesta mostra que la majoria de la població és favorable a negociar un alto el foc a la guerra d’Ucraïna . Les enquestes també mostren l’augment de la preocupació per una escalada que porti a una catàstrofe nuclear i cada cop més americans creuen que s’ha de reduir l’enviament d’armes a aquell país. El mateix partit republicà des de l’oposició ja parla de reduir l’ajut a Ucraïna, si està a les seves mans. Els Estats Units han donat des de l’inici de la guerra 60 bilions de dòlars als ucraïnesos i se n’estudia donar-ne 50 més.
Una altra veu que als Estats Units aboga per la negociació per acabar el conflicte d’Ucraïna és el professor de Richard E. Rubenstein professor de Resolució de Conflictes a la prestigiosa George Mason University de Washington DC. En un editorial publicat en diversos mitjans diu que quan les parts estan més lluny de negociar és quan és millor per fer-ho.
Per Rubenstein, en aquesta guerra cap part te esperances realistes de vèncer l’altra i en canvi, el cost del conflicte no para de créixer. Igual que els 30 congressistes, aquest professor creu que és urgent negociar per acabar aquesta guerra tan enormement destructiva i cada dia més perillosa. Així mateix com els membres del Congrés també diu que l’alternativa a fer la pau és l’escalada del conflicte amb costosos i potencialment catastròfics resultats.
El president Biden ha declarat que avui la situació és tan perillosa com ho va ser la crisi dels míssils amb Cuba i Rubenstein es pregunta: si el president creu això, com és que no afavoreix les negociacions per acabar la crisi. Això és el que van fer el president Kennedy i el líder rus Khrushchev que, per evitar la guerra, van acordar treure els míssils nuclears de Cuba i Turquia.
Rubenstein remarca que fins ara, al marge d’alguns atacs determinats, Rússia no s’ha carregat les infraestructures crítiques d’Ucraïna, les xarxes de transport, comunicacions, energia i producció. Els atacs a les poblacions han estat molt selectius, no ha intentat decapitar el regim de Kiev amb atacs terroristes, armes químiques o biològiques. No ha passat a la guerra total, sinó que ha enviat avisos als ucraïnesos del què pot passar si avancen més cap a l’est.
Malgrat que el president ucraïnès Volodimir Zelensky ha cridat victòria en les darreres accions de la guerra, Rubenstein opina que la seva situació està tan estancada com la de Rússia i les dues parts en pateixen . Per això creu que és el moment de començar converses de pau si no ho fan el proper pas serà més violència, que situaria al mon més prop d’una guerra total.
A Catalunya, el professor emèrit del IESE i doctor per la Universitat de Harvard, Pedro Nueno, també ha escrit a La Vanguardia sobre la necessitat de negociar per posar fi a aquesta guerra. Nueno mostra la seva preocupació pel fet que “ la nostra societat te moltes coses per preocupar-se i moltes coses per fer abans del 2050 i no pot dedicar tant de temps i diners a fer una guerra a Europa”.
Aquest professor del IESE, mostra decepció perquè les caríssimes institucions europees que tenim i l’OTAN no han servit per resoldre el conflicte entre Rússia i Ucraïna. En la seva opinió, l’única manera que ara hi ha d’avançar és negociant. Nueno creu que “la Unió Europea hauria d’haver intervingut més negociant amb Rússia i Ucraïna, buscant coses que poguessin ser positives per a tots dos i dedicant molt temps i molts recursos a negociar, divulgar, aconseguir que tots els russos entenguin i aprovin el procés”. En el seu article es mostra partidari de persuadir Ucraïna perquè tingui un alt nivell d’autonomia però que continuï ben relacionada amb Rússia.
Malgrat que és a les antípodes de Nueno, un altre personatge que declara la seva convicció de que cal negociar el final de la guerra d’Ucraïna és el professor i ex ministre espanyol d’Universitats, Manuel Castells. Castells és també dels que creu que aquesta guerra no la pot guanyar ningú i diu que la historia i els experts ensenyen que el millor moment per negociar una batalla que no es pot guanyar és quan es te avantatge com ara te Ucraïna.
En un article titulat “Temps de Negociar”, l’ex ministre denuncia que la inflació i la crisi energètica que aquesta guerra provoca son insostenibles. Assegura que fa molt més mal a Europa que a Rússia i també ens recorda que el conflicte ha enterrat una part de la nostra política contra el canvi climàtic. Avisa que anem a una nuclearització i carbonització del continent.
Castells alerta de que quan més duri aquesta guerra, més patiran els països i assegura que no te cap solució militar i si la tingués el preu humà seria impensable. Aquest intel·lectual està convençut de que això que creuen les elits europees de que Putin pot ser destronat és una fal·làcia. En canvi, Castells opina que el president rus te interès en parar la guerra per salvar el que li queda de poder. Diu que en tindria prou amb mantenir Crimea i pactar un referèndum al Donbass supervisat per les Nacions Unides.
La qüestió en tot això és que l’OTAN es preocupés per mantenir la pau a Europa i no per allargar la guerra. Castells opina que si l’OTAN jugués a la pau seria capaç de trobar una sortida digna per Zelenski que li permeti salvar la cara.
Com tots els altres polítics i professors que hem citat, Castells també creu que si no s’aconsegueix aviat una solució per acabar la guerra d’Ucraïna, estem davant d’anys de foscor en tots els sentits. Tots temen que la catàstrofe nuclear sigui a la cantonada.
Catalunya Plural, 2024 
