Una tempesta va afectar aquest estiu al Raval de Barcelona. El cor del barri es va omplir de pisos ocupats per narcotraficants que van fer de l’antic Xinès un fortí. Però els veïns es van organitzar per lluitar contra els seus nous veïns: múltiples manifestacions, tallers, assemblees i una via de comunicació permanent amb l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot van elaborar una “ruta decadent del Raval”.
La col·laboració entre la comunitat i la institució va alleujar el problema, i després del període estival tan sols van resistir unes desenes de narcopisos. La majoria d’ells, de bancs i fons d’inversió amb els quals el consistori està en contacte. Tot i això, els veïns volen donar carpetada definitiva a la droga al barri, i per això comencen a implementar la mateixa estratègia que els camells: l’ocupació. Així ho van fer fa uns dies amb un local-habitatge del carrer Vistalegre.
L’Àngel és veí del Raval. I forma part de la plataforma Acció Raval, que va néixer amb l’objectiu de millorar la convivència al barri. Ell va ser un dels que va entrar a Vistalegre, cansat que els narcopisos hagin fet arrels en determinades zones. I sempre seguint la mateixa lògica: la policia executa els desnonaments però al poc els narcos rebenten la porta i tornen a colar-se als pisos buits.
Els Mossos d’Esquadra investiguen l’activitat que tenia lloc al carrer de Vistalegre, però intueixen que es tractava d’un pis on es traficava. Sigui com sigui, els veïns ja s’han pres la justícia pel seu compte i des de fa uns dies a la façana de la finca de Vistalegre descansa un cartell que diu “espai alliberat dels narcotraficants”. Per a una part del veïnat, l’ocupació és una eina perquè els habitatges no tornin a ser ocupades per traficants mentre l’administració – “lenta”, lamenten- actua.
“Moltes vegades, quan es tira a uns traficants, aquests revenen: li passen el pis a altres traficants. O ells mateixos tornen. El volen recuperar amb total impunitat, per això ens organitzem enfront d’això. Ens vam avisar entre nosaltres i venim a defensar el pis. I ens hem trobat amb ells moltes vegades, però és un enfrontament de resistència, no violent”, dicta l’Àngel.
Ocupació per forçar l’ús social de l’habitatge
“Amb l’emergència social que hi ha, que tapiïn els pisos i es quedin buits és cruel. Quan tàpies un pis ho deixes a punt per especular. Aquests pisos s’haurien de recuperar i alliberar”, afegeix l’Àngel. El teixit veïnal comparteix que els narcopisos són un problema afegit a l’emergència habitacional que viu el barri.
La majoria d’entitats del Raval comparteixen l’anàlisi (cal acabar amb la roda tapiat-ocupació-tapiat), i fins i tot estan d’acord que en la qüestió dels narcopisos hi ha una “molt bona relació” amb l’Ajuntament de Barcelona.
“També fem cassolades, parlem amb l’administració, interpel·lem a les institucions judicials, policials i polítiques … El que tenim clar al Raval és que el que funciona és el que sorgeix del mateix moviment veïnal i l’autoorganització”, assevera Iñaki, veí del Raval i membre del Lokal, col·lectiu per l’habitatge digne i implicat en estratègies de cooperació veïnal com el mòbil antidesnonaments.
Per què els pisos són ocupats un cop i un altre? El local-habitatge de Vistalegre pertany a Dita Consulting SL, empresa dedicada a la inversió immobiliària. Aquesta signatura -consultada per aquest mitjà- assegura no tenir constància de l’ocupació dels veïns de fa uns dies, ni tampoc de l’activitat que es desenvolupava en la seva propietat. El de Dita Consulting no és un cas aïllat: els grans tenedors acostumen a no tenir informació al minut sobre tots els seus pisos. Així ho assegura l’Ajuntament de Barcelona.
Més d’un centenar de narcopisos detectats
Després de l’estiu, el consistori d’Ada Colau va xifrar -només en l’espai que comprenen els carrers de Riera Baixa, Hospital, Gardunya, Carme, Vistalegre, Carretes, Sant Pacià, Riereta i Sant Gil- en 107 els narcopisos localitzats. D’aquests, 84 pertanyien a societats d’inversió i 23 a bancs. Del primer grup, una vintena de propietaris han estat contactats i es treballa amb ells, i amb les entitats financeres hi ha col·laboració -diu l’Ajuntament- amb “pràcticament totes”.
“El problema més complicat és localitzar i contactar als propietaris. Podem saber de qui és el pis en el registre de propietat, però sol ser difícil trobar-los, és amb el que el nostre equip perd més temps”, assegura la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.
Des de juliol, el consistori va establir un equip de persones que busca els pisos, i després als seus propietaris. “El procés és: mirar si tenen pisos buits ocupats i dir-los que denunciïn, ja que sense denúncia no poden anar els Mossos a treure a la gent; demanar-los que tapiïn, i, finalment, fer que mobilitzin el pis i li donin un ús, que ho entrin al mercat de lloguer o el cedeixin a la borsa de lloguer de l’Ajuntament”, destaca Pin. De moment han aconseguit que quinze d’aquests propietaris s’interessin a cedir el seu pis per buscar un lloguer social.
La regidora del districte assevera que, més enllà de la feina amb els veïns i amb els bancs i grups d’inversió, la solució queda lluny de la plaça Sant Jaume. “Cal modificar la legislació, i fer que penalitzi tenir pisos buits. Sobre la droga, ha d’haver-hi una coordinació lluny de Ciutat Vella, que Mossos investigui d’on ve, més enllà del Raval, per així reduir la seva venda aquí”, afirma.
Des de principis d’aquest any, s’han realitzat 21 entrades en domicilis al Raval i s’han detingut 17 persones per part de la policia. Des de l’estiu els cossos policials han desmantellat mitja dotzena de punts de venda al Raval. Mossos i Guàrdia Urbana mantenen dispositius de seguretat a la zona i tenen obertes diverses investigacions encara al voltant d’alguns punts des d’on s’estaria produint tràfic; entre altres zones, el carrer Vistalegre. No estan sols, els veïns també vigilen el barri, amb l’objectiu de posar punt final als narcopisos.
Catalunya Plural, 2024 
