La PAH s’ha mobilitzat aquest dimarts al matí als carrers de la Barceloneta. En aquesta ocasió, però, la diana no han estat les entitats financeres, com és habitual, sinó la ciutadania. Sota el nom de “La meva cadira, la meva llei” diversos activistes han plantat unes quantes cadires blanques de plàstic i una taula a la plaça davant del mercat del barri per explicar als veïns la importància de la Llei d’Habitatge estatal que va registrar l’entitat el passat 10 de gener al Congrés dels Diputats. Les cadires, diuen, provenen “de les llars de famílies afectades per l’habitatge, perquè escoltin les històries que estan darrere de les demandes de la PAH“.
Una de les persones que ha acceptat una d’aquelles cadires ha estat Cecília López. La jove va viure diversos anys a la Barceloneta i va signar un contracte de lloguer amb la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) vigent. Va estar tres anys pagant 500 euros per un pis de 28 metres on vivien ella, la seva parella i la seva filla petita. Després d’aquest període, el lloguer es va elevar fins als 750 euros. “No podíem assumir la pujada. Sabem que no és molt, però era un pis de 28 metres on havíem de viure tres persones”, recorda.
Per a ella, diu, el més important és que la seva filla no vol canviar d’escola. Ara viuen al Poblenou i es desplacen cada dia fins a la Barceloneta. Per això, la Cecilia ha firmat per mostrar el seu suport a la Llei d’Habitatge estatal de la PAH, però no és l’única. Al seu costat, bolígraf en mà, hi ha Pepa Picas.
Picas és una històrica del moviment veïnal de la Barceloneta, membre de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, de la Taula del Bon Veïnatge i de l’Associació de Veïns de l’Òstia. Té un pis al carrer Alcanar des de l’any 1992, just abans dels Jocs Olímpics a la capital catalana. “Sóc de Sants, però em vaig enamorar de la Barceloneta, a més era l’únic assequible en aquell moment”, recorda amb sorna. Ara recompta preocupada els nombrosos desnonaments que hi ha al barri, culpa de la gentrificació i de la pujada dels lloguers mentre diversos veïns s’acosten a la plaça i omplen els formularis de la PAH. En ells es demanen dades com el nom, els subministraments energètics, els ingressos o les despeses. A la majoria són més elevades les despeses que els ingressos.
“Volem explicar a la ciutadania els beneficis que té la llei”, explica el portaveu de la Llei d’Habitatge estatal de la PAH, Luís Sanmartín. Fa pocs dies es va registrar al Congrés dels Diputats amb el suport de Podem, ERC, Compromís i EH Bildu. Ara el PP disposa fins a mitjans de març per interposar un veto que implicaria, segons Sanmartín, “que ni tan sols es pugui debatre a la cambra”.
“No és només una llei d’emergència, és una llei d’habitatge integral que introdueix un nou model d’habitatge en el qual totes les famílies poden mantenir una llar com el que és: un dret bàsic que no requereix sacrificis”, afegeix. La Llei d’Habitatge estatal de la PAH es basa en cinc punts: dació en pagament retroactiva, lloguer assequible, aturar els desnonaments, habitatge social per reallotjar famílies en pisos buits de la banca i subministraments bàsics garantits. “Estem parlant d’una llei que conté demandes per corresponsabilitzar els culpables de l’emergència habitacional i que, per primera vegada, regularia els preus del lloguer per garantir que sigui accessible a tothom”, defensa Sanmartín.
Des de la PAH es mostren molt crítics amb les polítiques del PP i opinen que “actua al Congrés com el lobby més gran que ha tingut mai la banca i les grans subministradores”. L’entitat recorda que a Espanya es desnona a una família cada vuit minuts i que hi ha més de cinc milions d’aquestes que no poden fer front a les factures dels subministraments bàsics.
Catalunya Plural, 2024 
