Amb la sentencia del cas Palau, per la qual es condemna Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a retornar els 6,6 milions d’euros entregats per la institució musical, el PDeCat ha corregut a desmarcar-se de CDC, no fos cas que algun dia la Justícia li reclami aquests diners. El partit ha emès una nota de premsa dient que és una “formació nova” desvinculada de l’antiga, idea en la que porta dos dies insistint Francesc Sànchez, advocat i excoordinador de règim intern de CDC. Segons Sànchez, no hi ha “successió d’empresa”, que és la terminologia legal que s’aplica quan es reclama el deute d’una empresa en fallida a una altra empresa que continua la mateixa activitat. Hi ha, però, un reguitzell d’evidències que fan dubtar d’aquesta afirmació.
1. CDC va fundar el PDeCat
És sorprenent que es digui que no hi ha successió ni tenen res a veure quan la decisió de fundar el PDeCat, abans que tingués aquest nom, es va prendre als òrgans interns de Convergència. La decisió la va prendre l’executiva del partit el 4 d’abril de 2016, quinze dies després la va ratificar el Consell Nacional, més endavant, el 21 i 22 de maig, es va posar a votació de la militància en el que es va conèixer com a “superdissabte”, i finalment, del 8 al 10 de juliol es va celebrar un Congrés al Centre de Convencions de Barcelona que en realitat van ser dos: el 18è i darrer de CDC i el 1er del PDeCat. En aquest Congrés els militants de CDC que ho van voler van passar a ser associats del PDeCat i és on es va decidir el nom del nou partit o del partit refundat.
2. Què diuen les bases fundacionals del PDeCat?
Només cal anar al web del PDeCat i llegir el primer paràgraf del document titulat “Bases fundacionals”. Diu així: “Convergència Democràtica de Catalunya, juntament amb altres persones i formacions, impulsa la creació d’un nou partit polític al servei de les persones de Catalunya. Aquest partit polític, el Partit Demòcrata Català, es compromet a treballar per la independència com a instrument per aconseguir la plenitud nacional, la justícia social, el progrés econòmic i la garantia de les llibertats individuals i col·lectives que han de fer de Catalunya un país referent al món”.
3. Què diu la Viquipèdia?
En aquests moments, sobre el PDeCat, la Viquipèdia diu en el seu primer paràgraf que “El Partit Demòcrata Europeu Català (…) és el partit successor de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya”. No és descartable que en un futur proper aquesta entrada de la Viquipèdia experimenti alguna variació.
4. Artur Mas: “Serà un bon fill de Convergència”
Abans de constituir-se formalment el PDeCat, així és com l’explicava Artur Mas, en declaracions realitzades el famós “superdissabte”: “Els bons valors de CDC han de ser la força i la sàvia d’aquest nou projecte (…) Serà un bon fill de Convergència”.
5. Els mateixos noms, les mateixes cares
Si bé van ser elegits en el Congrés fundacional, tots els membres de la direcció del PDeCat abans havien militat a CDC, i no precisament com a militants de base. Hi va haver una certa renovació de cares i noms, com passa sovint als partits, però el president del nou partit, Artur Mas, havia estat fins un minut abans president de CDC; la vicepresidenta, Neus Munté, havia estat número 8 de la llista de Junts pel Sí i era vicepresidenta i portaveu de la Generalitat en representació de CDC, i la coordinadora, Marta Pascal, també fins un minut abans havia estat la portaveu de CDC. Altres membres de l’actual executiva del PDeCat no tenien responsabilitats orgàniques a CDC, però sí han tingut tots càrrecs institucionals en representació de Convergència.
6. Puigdemont, a la propaganda electoral
Quan es va fer el canvi de nom, Artur Mas ja havia fet el seu primer “pas al costat” i Carles Puigdemont feia uns mesos que era president de la Generalitat. La seva popularitat anava en ascens, i per això la seva imatge va ser usada reiteradament en la campanya de les eleccions generals que es va fer el juny de 2016, amb Francesc Homs com a líder de la llista convergent. Homs havia estat escollit candidat en el mateix superdissabte en el que les bases van aprovar la refundació del partit. Aquest va ser el primer i únic cop a la història que CDC s’ha presentat en solitari a uns comicis electorals.
7. La seu de CDC és la seu del PDeCat
El PDeCat es va fundar al mateix temps que estrenava seu. La seva primera reunió oficial ja no es va fer al carrer Còrsega, seu central de CDC durant molts anys, sinó a un edifici del carrer Provença 339 que tot just s’estrenava aleshores. El que passa és que aquesta nova seu, a tocar del passeig de Sant Joan, la va comprar CDC uns mesos enrere. A l’abril de 2015 s’havia hagut de vendre la del carrer Còrsega, força més gran, per així poder eixugar part dels seus deutes. Però no només és la seu central del PDeCat, sinó que tots els locals repartits per tot Catalunya que tenia CDC ara els té el PDeCat. Els ha llogat? Els ha cedit? Els ha regalat?
8. Drets electorals, subvencions i quotes audiovisuals heretats
Així és com la premsa explicava, el juliol de 2016 la raó per la qual es mantenia viva CDC, encara que en “estat d’hivernació”. Això deia una nota de l’Agència Efe del 8 de juliol de 2016: “Aquest acord és un tràmit jurídic per enllaçar les dues organitzacions, de manera que la nova Convergència pugui beneficiar-se dels empleats de l’antiga i dels drets electorals, subvencions i quotes audiovisuals en campanya adquirits en l’anterior etapa”.
9. La JNC segueix sent la JNC
Les Joventuts Nacionalistes de Catalunya no han necessitat canviar de nom ni de seu, només de subtítol. Abans eren les joventuts de CDC i ara ho són del PDeCat.
10. Què veus quan vas a la web de CDC?
El web de CDC no es renova des del juliol de 2016. Per alguna cosa el partit està en hibernació. A la ‘home’ encara hi ha les darreres notícies penjades aleshores, i un gran “Hola Partit Demòcrata Català” que quan es clica et redirigeix cap a la pàgina del PDeCat.
Catalunya Plural, 2024 
