Pot ser que l’expectació que hi havia el dia de la constitució del nou Parlament de Catalunya hagi decebut als que s’esperaven una nova jornada històrica, a l’estil de les dels darrers mesos de la legislatura passada. Històrica ho ha estat, en part justament pel contrari, perquè tot i que ciutadans i PP han demanat que es compleixi el reglament perquè no poguessin votar els tres diputats empresonats, no se n’han sortit i Ernest Maragall, com a president de la mesa d’edat, ha continuat el ple amb les votacions delegades d’aquests tres diputats.
Ha quedat clar, de tota manera, que els dos partits constitucionalistes o unionistes, depèn qui ho digui, no en deixaran passar ni una. Els independentistes, probablement, tampoc i ho han demostrat els dos que han parlat aquest matí, el nou president de la cambra, Roger Torrent, i el president de la mesa d’edat. Hi ha hagut escenificació. Els llaços grocs als escons dels diputats absents, ben visibles i ben presents a totes les imatges de televisió. Aquesta era la intenció. I molta claca independentista a la tribuna de convidats, però sobretot a les sales habilitades per a seguir el ple. Una claca que no es descuidava d’aplaudir cada vegada que cridaven a alguns dels absents, i han estat moltes votacions. Quatre en total, més la proclamació de tots els diputats i diputades electes, que han llegit els membres més joves de la mesa d’edat.
Ernest Maragall, que pel que sembla, va declinar ser president del Parlament, ha fet una intervenció més contundent i segur que més política del que s’esperaven, almenys els partits constitucionalistes. Però no és la primera vegada que passa. A l’inici de l’anterior legislatura, el president de la mesa d’edat, Julià de Jòdar, també va fer un discurs de tipus polític. Són els temps “polítics” que vivim.
El que ha estat una llàstima, i una nova ocasió perduda per la causa de la igualtat, ha estat que a la nova mesa del Parlament, de set membres hi hagi una sola dona i això que existeix una llei d’igualtat, que pel que es veu ningú compleix. Ni les empreses, ni les institucions, ni els parlaments. La diputada d’En Comú, Elisenda Alamany, ha demanat la paraula al final dl ple, quan ja anaven a accedir a la mesa els càrrecs electes, per a denunciar aquest fet. Ha dit que se sentia decebuda perquè d’ençà de la primera legislatura la presència de dones a la cambra ha tingut un augment progressiu i això en canvi no es veu reflectit a la mesa. Moltes dones l’han aplaudit, inclosa l’única dona membre de la mesa. Pot ser per aquest motiu, el president Torrent ha dit al final del seu discurs que voldria no haver de lamentar l’assassinat de cap dona per violència de gènere en aquesta legislatura.
Ningú sap com serà aquesta legislatura que avui ha començat. De moment no pinta gaire bé amb diputats empresonats, altres a Brussel·les i un ple d’investidura a la vista que es preveu força mogut per la intenció de Puigdemont de poder defensar la seva candidatura i també ser votat de forma telemàtica. De comentaris als passadissos n’hi havia de tota mena. El més coincident era que molt probablement tindrem més d’un ple d’investidura. Si es vota a Puigdemont de forma telemàtica, el resultat no serà vàlid perquè el govern del PP ho durà al Constitucional i aquest invalidarà la votació. Per tant s’haurà de fer un nou ple amb un altre candidat o candidata. I els que estan a Brussel·les hauran de decidir llavors que fan, si tornen, i segurament van a la presó, o es queden allà per bastant de temps. Esperant que la situació es tranquil·litzi i es pugui negociar el seu retorn. Però per això haurà de passar encara bastant de temps.
Catalunya Plural, 2024 
