Fent una simple cerca a Google ens adonem de la dimensió que estan prenent els processos de pressupostos participatius al món local. Només a Catalunya s’identifiquen, a dia d’avui, més d’un centenar de municipis que han apostat per promoure aquest tipus d’experiències participatives. No es pot negar que la participció ciutadana en general, i els pressupostos participatius en particular, estan passant de ser una promesa als programes electorals a una realitat manifesta a molts municipis.
A priori, aquesta tendència a la consolidació de noves formes de fer política suposa un avenç en la qualitat democràtica de viles i ciutats. Un avenç evidentment necessari que pot acabar essent insuficient si no es tenen en compte certes advertències i reflexions de partida.
Context
La proliferació de processos participatius s’està produint en unes circumstàncies determinades que fora bo tenir presents per entendre que la promoció de la participació ha de servir per aportar solucions i no convertir-se en exercicis aïllats de maquillatge polític.
Les ciutats es desenvolupen en un entorn complex i amb multiplicitat d’interelacions i interessos creuats, i han de gestionar canvis socioeconòmics cada cop més ràpids i constants. De fet, és la dificultat per gestionar aquest laberint de contratemps, heterogeneïtats i obstacles el que explica la impotència de polítics i tècnics locals per afrontar una sèrie de problemes que, per polièdrics i complicats, acaben maleïnt. I no els maleeixen per incompetència o inoperància, sinó perquè l’escala (d’origen global) i el ritme (frenètic i impacient) dels problemes trascendeix, en moltes ocasions, les capacitats locals i acaba derivant en consternació.
Què aporta a la participació ciutadana?
En aquest entorn complex i generador d’impotència el que hauria d’aportar la participació no és una solució màgica i definitiva, ni posar en dubte qui governa, sinó intentar millorar la forma com es governa i, per tant, esdevenir un ingredient més per facilitar la gestió de la complexitat. Cal plantejar la participació com una de les respostes per perfeccionar la democràcia. Com una aposta per a la consolidació de noves dimensions que complementin la vessant representativa de la democràcia (sistema de representació – eleccions) a través de la dimensió directa (sistemes de votació – consultes) i la dimensió dialògica (sistemes de deliberació – processos). Es tracta de complementar, que no substituir, la democràcia representativa, i de contribuir a garantir una gestió més intel·ligent i legítima del bé comú.
Els pressupostos participatius com a oportunitat per innovar
De mecanismes per implicar a la ciutadania en el disseny de polítiques públiques locals n’hi ha molts (òrgans permanents de participació, processos d’urbanisme participatiu, planificacions estratègiques elaborades de forma participada, consultes ciutadanes, etc). En tot cas, queda clar que els pressupostos participatius estan guanyant presència de forma significativa. Aquest tipus de processos, que es poden dissenyar de formes diverses , són especialment interessants pel fet que acostumen a combinar instruments de democràcia deliberativa i de democràcia directa. Resumint-ho molt; la ciutadania té la oportunitat de plantejar i/o prioritzar propostes per incloure-les al pressupost municipal de forma deliberativa i, alhora, votar de forma directa aquelles que els hi semblen més interessants per al municipi.
Sens dubte, som davant una tipologia de procés participatiu atractiu per a governants i governats, no només pel fet de combinar mètodes, sinó per l’impacte real que s’acaba generant a la realitat local a través del desenvolupament d’inversions plantejades i escollides per la ciutadania. Però cal tenir clar que els pressupostos participatius no són l’única via per promoure la participació al món local. Els hem d’entendre com una de les opcions existents, sense tancar la porta a d’altres tipus de processos i àmbits de debat.
Per damunt de tot, realisme
Existeix el perill que la generació de falses expectatives o la influència de certes dinàmiques de caràcter general (com l’actual situació política a Catalunya i la mobilització ciutadana que l’acompanya) ens allunyin del realisme necessari a l’hora de valorar i avaluar un tipus de processos que tot just que acaben d’arribar. L’anàlisi d’una petita mostra de municipis que han culminat darrerament processos de pressupostos participatius ens pot ajudar a comprendre la necessitat de ser realistes i no llençar, abans d’hora, les campanes al vol. La tipologia de municipis que desenvolupen pressupostos participatius és diversa. En promouen ajuntaments de diferents mides i territoris.
L’anàlisi de la selecció de municpis també ens confirma que som davant d’experiències relativamnt recents i amb molt recorregut per a consolidar-se. La majoria de processos s’han desenvolupat per primera o segona vegada.
I en darrer terme, i centrant-nos en la fase final de votació d’aquests processos, esdevé clau observar els percentatges de participació sobre el total de població cridada a votar (habitualment major de 15 anys). En tots els casos, sigui quin sigui el territori o el volum de població, els percentatges no tenen res a veure amb els de les conteses electorals. Segons les dades analitzades s’obtenen percentatges infinitament més modestos; la mitjana de participació a la fase de votació final d’un procés de pressupostos participatius es mou entre el 5% i el 6%.
Aquestes xifres ens indiquen, per tant, que cal ser realistes i no esperar quimeres impossibles i immediates. Vistes les dinàmiques generals, aproximar-se a un 10% de participació en la fase de votació d’uns pressupostos participatius es pot considerar, a hores d’ara, un èxit. I girar entorn el 5%, la tendència habitual. Òbviament, caldrà ser rigorosos i tenir en compte que factors com les accions de difusió o les facilitats per votar condicionen, sens dubte, el percentatge final.
Amb tot, la consolidació d’experiències de pressupostos participatius haurà d’anar acompanyada de paciència i realisme, i allunyar-se de les presses. S’han de dissenyar processos entenent el valor que aporta la participació ciutadana a l’hora de fer front a un context cada cop més complex. També s’han d’entendre i avaluar els pressupostos participatius com un dels instruments possibles per complementar i millorar les democràcies locals, sense esperar que per si sols i d’un dia per l’altre es converteixin en la solució als problemes de desafecció, o en el remei màgic als problemes maleïts.
Catalunya Plural, 2024 
