La matinada del 6 d’octubre de 1991 Sònia Rescalvo Zafra va ser brutalment assassinada per un grup de skins d’ultradreta al parc de la Ciutadella. I 27 anys després, la seva memòria segueix sent atacada. Uns dies enrere va desaparèixer la llegenda de la placa que explica la seva tràgica història, just enfront de la glorieta que la va veure morir a mans d’uns joves per la seva identitat de gènere. Davant aquests fets, l’Ajuntament de Barcelona revela que estudiarà la implantació d’una càmera a la zona per evitar noves agressions.
La Glorieta de la transsexual Sònia s’ha convertit en un lloc de pes per a la comunitat LGBTI, que després d’anys de lluita, especialment des del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), va aconseguir rescabalar la memòria de la jove el 2013, quan el consistori de Xavier Trias va accedir a canviar el nom la glorieta i a col·locar-hi una placa amb la història de la Sònia. Per perplexitat de la mateixa comunitat LGTBI que va afavorir l’homenatge, en els cinc anys que porta instal·lat el mobiliari commemoratiu ha estat atacat fins a tres vegades.
Dos d’aquests atacs van suposar el furt de la placa. En el tercer aquesta només va ser gargotejada. La placa, que fa 1,30 metres d’alçada i requereix descargolament per a ser sostreta, va tornar a ser robada el passat diumenge 21 de gener.
Davant aquests fets, l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya ha instat a l’Ajuntament de Barcelona a què investigui els atacs. “No s’ha de permetre que un lloc tan emblemàtic per a la ciutat i especialment per al col·lectiu LGTBI sigui tan vulnerable a actes vandàlics”, ha acompanyat el president de l’entitat, Eugeni Rodríguez. No en va el de la Sònia va ser considerat el primer assassinat d’una transsexual pel sol fet de ser-ho. “Va ser un assassinat per motius d’odi”, recorda.
Rodríguez també critica que hagi estat l’Observatori què se n’hagi adonat d’aquest l’atac –un voluntari del mateix va ser el que va alertar de la desaparició– i per això ha demanat més compromís al consistori d’Ada Colau amb l’espai commemoratiu.
De fet, el president de l’entitat ha denunciat que l’Ajuntament de Barcelona segueixi referint-se a la zona com a Glorieta dels Músics o Glorieta del Parc de la Ciutadella –les seves antigues denominacions– de tant en tant. Així ho va fer, segons ha criticat Rodríguez, en les anteriors festes de la Mercè. “L’únic nom vàlid és el de Glorieta de la transsexual Sònia”, ha clos.
Per la seva banda, el consistori també ha condemnat els atacs a l’emblema. Més enllà de restituir la placa, a la qual planteja canviar el format perquè sigui més difícil de danyar, l’Ajuntament de Barcelona ha assegurat que posarà sobre la taula de la coordinadora policial (Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra) el cas perquè no es torni a produir.
Malgrat que l’espai diàfan on se situa la placa, en un dels costats de la plaça de sorra que acompanya l’estany del Parc de la Ciutadella, els atacs han quedat fins ara impunes. Si bé la zona compta amb càmeres de vigilància al voltant del Parlament de Catalunya –també a l’interior del recinte– aquestes no capten la zona on se situa la placa. Segons informa la regidoria de Feminismes i LGTBI a aquest mitjà, el consistori estudia ara instal·lar-hi una càmera. Més propera a la glorieta. Perquè d’una vegada per totes es deixi de jugar amb la memòria de la Sònia.
Catalunya Plural, 2024 
