El focus a Brussel·les, el català almenys, se centra en els últims dies en els passos de Carles Puigdemont. Però la vida de la política comunitària segueix, més enllà de les aventures del candidat a la investidura del Parlament de Catalunya. Bona prova d’això han estat les reunions que diferents col·lectius en defensa dels drets dels migrants han mantingut amb partits polítics per introduir en la Comissió Europea el debat sobre les seves condicions de vida i treball.
“Venim a visibilitzar les persones que mai es veuen”, ha destacat a Catalunya Plural Mouhamet Dia, un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, present en les trobades a la capital europea dels últims dos dies. Dos dies, assegura el jove, de tràfec. Encara que de profit. Fins i tot s’ha parlat de la possibilitat de dur a terme una reunió de manters de tot Europa.
El sindicat de manters de Barcelona i el de Madrid, que també representa els llauners, a més de Tanquem els CIE o Papers per a Tothom han estat algunes de les entitats que han assistit a Brussel·les per reunir-se amb eurodiputats de partits com Podemos o Izquierda Unida, mitjançant els quals la Comissió Europea (CE) discutirà –gràcies a les preguntes que aquests entrin a la càmera– en els pròxims dies sobre lleis d’estrangeria, els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) o la venda ambulant dels diferents països membre de la UE.
“Cal parlar sobre Archidona, Tarajal… I el lloc per fer-ho és el Parlament Europeu”, destaca Malick Gueye, portaveu del Sindicato de Manteros y Lateros de Madrid. Les paraules del venedor ambulant troben ressò entre els participants de les reunions, inclòs Podemos. “La Comissió pressiona els estats membre perquè augmentin o disminueixin les deportacions, perquè s’endureixin o s’estovin les polítiques a les fronteres. És per això que des d’Europa es pot contribuir a visibilitzar problemes locals com els CIE o les lleis d’estrangeria. I fins i tot la venda”, apunten fonts del grup morat al Parlament Europeu.
Del Congrés espanyol a l’Eurocambra
Però, com han acabat els manters al cor polític de la Unió Europea? La proposta perquè els venedors acudissin a Brussel·les va néixer després de la campanya per la despenalització de la venda ambulant que van llançar diversos col·lectius l’any passat.
El mateix grup de Unidos Podemos va portar al Congrés una Proposició no de Llei per revisar la reforma del PP que va tornar a incloure la venda ambulant en els delictes del Codi Penal. Però, com el partit destaca, es tractava d’una via lenta, i complementària a altres polítiques. “Mentre segueix aquesta proposició, un tràmit difícil, cal aprofitar per visibilizar la problemàtica també a Europa”, destaquen fonts de la formació lila.
Si bé és la primera vegada que els manters van a Brussel·les a exposar les seves reclamacions, la joventut del Sindicat Popular de Venedors Ambulants –amb prou feines dos anys de vida del col·lectiu– no els ha impedit elevar el crit pels drets del col·lectiu fora de les fronteres espanyoles.
L’any passat van obtenir el suport del Papa Francesc, que els va encoratjar a “continuar lluitant” , i també d’un dels fundadors del moviment americà Panteres Negres, Bob Brown, amb qui van compartir passeig en una multitudinària manifestació pels refugiats sota l’impuls de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra i que va elogiar profusament la seva acció . Ara esperen que Brussel·les obri noves vies per esbandir les problemàtiques que ocasiona la seva situació administrativa i la seva activitat al carrer.
Una trobada europea de manters?
No només representants d’Espanya han acudit a Brussel·les a exposar el seu missatge. També ho han fet persones vingudes de França o Itàlia. Una representació petita de països on la venda ambulant també és focus d’atenció. De fet, segons ha pogut saber aquest mitjà, la trobada que s’ha desenvolupat aquest dilluns i dimarts ha servit per afavorir una nova reunió en els pròxims mesos, una més ambiciosa: una cimera europea de venedors ambulants.
L’objectiu és que la reunió serveixi per compartir problemàtiques entre els manters i altres col·lectius que realitzen la seva activitat dins de l’economia informal de diferents països de la Unió Europea, a més de comparar les regulacions que els llasten i comprovar si es compleixen els drets humans en l’aplicació d’aquesta. “La gent que viu a França i Itàlia pateixen el mateix racisme institucional que nosaltres. Si bé estem organitzats a Espanya i tenim contacte els de Madrid, Barcelona, València o Saragossa, la nostra situació precària ens ha dificultat reunir-nos amb manters de la resta d’Europa. És un repte”, explica Malick Gueye.
“La repressió policial, la debilitat dels contractes o les males condicions de treball ens afecten a tots per igual”, acompanya Mouhamet Dia, que atén aquest mitjà abans d’empacar les seves pertinences de tornada a Barcelona. Han estat dues jornades curtes però intenses recorrent els intestins de la política europea.
Catalunya Plural, 2024 
