Aquests dies, Barcelona es converteix en l’aparador de les grans marques de la indústria electrònica a través del Mobile World Congress, on s’exhibeixen els últims models de telefonia mòbil. El Galaxy 9 de Samsung serà premiat com “el millor smartphone”. Se’n destacarà la seva funcionalitat i disseny però se n’amagaran les condicions de treball abusives i els perills per a la salut de les persones que el fabriquen a Vietnam. Un escàndol silenciat i impune.
La meitat de la producció de smartphones de Samsung prové actualment de Vietnam. Samsung hi té aproximadament 100.000 persones contractades, i un 80% son dones que treballen a la cadena de muntatge amb la categoria laboral més baixa.
Un informe recent del Research Center for Gender, Family and Environment in Development (CGFED) i l’International Pops Elimination Network (IPEN) Stories Of Women Workers In Vietnam’s Electronics Industry denuncia les condicions de treball inhumanes i els greus impactes en la salut d’aquestes treballadores en dues fàbriques de Samsung a Vietnam.
L’informe documenta que les treballadores pateixen desmais i marejos freqüentment, que els avortaments espontanis son habituals entre les més joves, i que moltes tenen dolors d’estómac, ossos i articulacions, els sagna el nas i perden visió.
Sens dubte treballar torns de 12 hores de dia o nit canviants, dempeus (fins i tot les dones embarassades) és per si sol un risc per a la salut. Però el perills en aquestes posicions van molt relacionats amb què les seves tasques impliquen la utilització de tintes i productes de neteja molt tòxics així com processos amb altes temperatures, gasos, o tall amb làser en què es pot produir l’alliberament de tòxics.
Es calcula que s’utilitzen més de 1.000 productes químics tòxics a la indústria electrònica, alguns dels quals són molt perillosos per a la salut. Per exemple el benzè, un hidrocarbur cancerigen amb ús molt limitat a la indústria europea, però que es fa servir encara a molts països productors d’electrònica com a dissolvent barat.
L’exposició a productes tòxics de la indústria electrònica és un dels majors motius de preocupació de les organitzacions de defensa de drets laborals, que recentment han impulsat peticions adreçades a Samsung i també a Apple perquè es responsabilitzin de protegir les persones treballadores.
Tot i així les marques protegeixen el secret comercial per sobre de la salut de les treballadores i són reticents fins i tot a fer pública la llista exacta de productes tòxics que s’utilitzen a la producció dels seus telèfons mòbils i altres dispositius. Un requisit de transparència bàsic per qualsevol empresa que vulgui considerar-se responsable.
No només això, la investigació independent tampoc és benvinguda sinó tot al contrari, perseguida. Samsung va comunicar a CGFED que les afirmacions del seu informe eren falses i que estudiaria si prendre mesures legals contra ells.
Les persones treballadores tampoc poden parlar lliurement sobre les condicions de treball sense por a represàlies per part de l’empresa. La política anti-sindical de Samsung, que afirma que “té principis de gestió que no necessiten sindicats”, fa que les treballadores no puguin fer sentir la seva veu. No és casualitat que la producció de Samsung sigui important a Vietnam, un dels països que no ha ratificat els Convenis 87 i 98 de l’OIT sobre llibertat d’associació i negociació col·lectiva.
Representants de les principals marques d’electrònica es reuniran a Barcelona aquesta setmana per mesurar-se en avenços tecnològics i vendre’s com a les més modernes, però com destaca la campanya Samsung Exposed de la Confederació Internacional Sindical ITUC, la tecnologia és moderna però les condicions són medievals.
Catalunya Plural, 2024 
