He llegit bé? Abans de ser president, Puigdemont va ser periodista. No obstant això, veig que ha oblidat aquell principi de Josep Pla, segons el qual la primera cosa que ha de fer l’escriptor és fer-se intel·ligible, intel·ligible per al lector més senzill. En aquest cas, un llunyà congressista recentment aterrat a Barcelona. Posem per cas, un executiu de Bombai arribat ahir per assistir a la presentació del nou Samsung Galaxy S9. Imaginem-lo al taxi, consultant el # del MWC i llegint el tuit. O tirant un cop d’ull al pamflet que li va lliurar un activista de la ANC a l’aeroport per demanar que s’activi la República de Catalunya. Which Republic? es preguntarà, tenint en compte que, a la nit, segons el programa, sopa amb un Rei. L’home caminarà confós. Tot per la falta de claredat del tuit. N’hi havia prou amb dir: recentment proclamada. Llavors el nostre home hagués pogut preguntar, durant el sopar, el com, el quan i el qui d’aquesta proclamació que se li va escapar.
Puigdemont també podia haver seguit aquella altra cèlebre recomanació de Pla, per a qui escriure era, abans de res, posar adjectius darrere dels substantius (afegia, sorneguer, que els buscava mentre fumava). El consell de Pla té especial interès quan es tracta de descriure paisatges poc coneguts pels lectors. Per exemple, el de la immensitat de Rússia que ell va contemplar des de la finestreta del tren, camí de Moscou. O el d’aquesta República de Catalunya, que no consta, que jo sàpiga, a cap fullet turístic. Seguint el consell de Pla, Carles Puigdemont hagués pogut qualificar-la de virtual, adjectiu més que adequat per als assistents a un congrés com aquest. El més pròxim a simbòlica, que és com alguns líders independentistes l’han definida.
Catalunya Plural, 2024 
