El Col·legi d’Advocats de Barcelona i els governs, una història de tensions i topades polítiques

L’enganxada entre la degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Maria Eugènia Gay i el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, a compte de la reivindicació per part del polític de la llibertat dels presos polítics, en un acte solemne al col·legi fa recordar altres situacions tenses viscudes entre la màxima representació de l’advocacia a Barcelona i el poder constituït.

Un altre degà del col·legi d’advocats: Frederic Roda i Ventura, es va veure involucrat l’any 1967 en la pugna amb l’administració, llavors franquista. El 7 de març de 1967, ara fa gairebé 50 anys, el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) va organitzar un homenatge a Jordi Rubió i Balaguer, eminent bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana,[1] remarcable pel paper fonamental que va tenir en la definició, organització i gestió de les biblioteques catalanes i intel·lectual de la resistència.

Just a l’inici de l’homenatge van detenir l’estudiant Enric Argullol. Més tard va entrar la policia a la universitat i va detenir altres assistents a l’acte, que es feia a la facultat de dret. Entre els enxampats hi havia el filòleg Joan Coromines; el democristià Miquel Coll i Alentorn; l’independentista Joan Cornudella i Barberà; el poeta Joan Olivé, Pere Quart; el filòsof comunista Manuel Sacristán; l’escriptor Juan García Hortelano; el filòleg Joan Triadú; el crític de cinema Romà Gubern; l’escriptor, Carlos Barral; el cineasta Pere Portabella; el líder del PSUC i pediatra, Antoni Gutiérrez, el metge Joan Colomines i Puig i l’homenatjat Jordi Rubió.

Pere Quart i Creix

Frederic Roda Ventura en la seva qualitat de president del Col·legi d’Advocats es va desplaçar fins al Palau de Justícia per intercedir per la llibertat d’intel·lectuals i estudiants que en fer 72 hores van passar dels calabossos de Via Laietana a la seu judicial. Allà sembla que Roda va tenir una forta topada amb un fiscal. Colomines afirma que la mort de Roda Ventura es va produir després d’un altercat amb el fiscal Del Toro. Segons Colomines, en la discussió Roda li hauria dit: «som un país ocupat»ⁱ. Abans, els detinguts se les havien tingut amb el policia franquista Creix, i va ser llavors quan Pere Quart en va fer la facècia: «Creix però no et multipliquis», s’afirma que li va dir el poeta.

El degà no va aconseguir que alliberessin les persones per a les quals demanava la sortida de la presó. El fet és que a Rambla, mentre conduïa, Roda va tenir un atac de cor i va morir.

La mort del degà va causar una reacció ciutadana molt gran. Potser per això, aquella mateixa nit van deixar anar a 12 dels detinguts. Només no van poder assistir al sepeli, Garcia Hortelano, Cornudella, Triadú, Sacristán i Argullol, que restaven tancats. Coromines no ho va poder fer perquè, com era ciutadà nord-americà, va ser expulsat del país.

Primo de Rivera

Però, la topada més forta entre el col·legi com a institució i els poders de l’Estat es va produir durant la dictadura de Primo de Rivera. L’entitat sempre havia publicat en català la guia judicial, on figuraven tots els col·legiats. La dictadura va voler imposar que el document, que es distribuïa arreu, es fes en castellà. Durant dos anys el govern central va intentar aplicar la mesura i el col·legi s’hi va resistir. A la fi la dictadura va recórrer a la força i el març de 1926 va destituir la Junta i va bandejar als seus membres fora de Catalunya, substituint-la per una Junta afí.

Després de la caiguda de la dictadura la Junta va ser reposada i la resta dels seus col·legues col·legiats li van retre un homenatge el 18 de març de 1930 perquè «en temps de la Dictadura van saber mantenir el prestigi i la dignitat del Col·legi d’Advocats». En aquell temps el degà era Amadeu Hurtado, que més tard va ser diputat d’ERC al Congrés.