En el joc de les cadires, qui s’asseu l’últim, perd. Aquesta és la màxima que han començat a aplicar els partits que volen arrabassar a Ada Colau el ceptre d’alcaldessa al maig de 2019. Malgrat la llunyania de la cita, la música electoral ja ha començat a sonar, i ningú vol quedar relegat. L’oposició ha estat la primera a activar la maquinària per fer-se amb el comandament a l’Ajuntament de Barcelona. Els que més han matinat, ERC, PDeCAT i PSC.
En el ple municipal tot comença a llegir-se en clau electoral des de fa setmanes, ja sigui el debat d’habitatge o el tramvia per a la ciutat. Les cadires busquen amo i la majoria de partits batallen per elles. Tot està obert: les eleccions de 2015 van deixar l’arc més colorit –i en conseqüència el més ingovernable– de la història a Barcelona. I pot ser-ho encara més, ja que nous agents postulen per fer-se amb l’alcaldia. El cas del filòsof Jordi Graupera, que ja s’ha ofert com a nexe d’unió de l’independentisme i que aquest dimarts oferirà una xerrada per títol “Una proposta per a Barcelona”, sota la nova marca “Barcelona és capital”.
De moment, les opcions d’una gran aliança independentista, semblen remotes. De fet, els partits sobiranistes de l’Ajuntament de Barcelona són els primers que han activat les candidatures per a 2019, assegurant així una llarga carrera electoral. Esquerra Republicana ha estat la més ràpida, amb la moral alta després dels seus últims resultats en el baròmetre municipal. Alfred Bosch ha estat l’únic candidat a les primeres del partit.
El PDeCAT, l’autèntica oposició a Colau per nombre de regidors (un paper, això sí, que ha compartit amb ERC i Ciutadans al llarg de la legislatura, tot i tenir la meitat de regidors), també ha posat la maquinària en marxa. L’exalcalde Xavier Trias farà un pas al costat i deixarà el camí a Neus Munté o Carles Agustí, que seran els precandidats a l’Ajuntament de Barcelona per l’antiga Convergència. En els propers dies començaran les seves primàries.
El PSC també celebrarà –segons va anunciar la setmana passada– primàries (obertes en el seu cas) al maig i Jaume Collboni, a l’oposició des que al novembre les bases de Barcelona en Comú decidissin trencar amb el Govern de la ciutat, sembla el més ben situat. Collboni va començar a marcar distància amb l’alcaldessa des del mateix moment de sortir de l’executiu.
Per la seva banda, BComú –rebel·len fonts del partit– “no té pressa”. Per això, en les pròximes setmanes començaran els debats per configurar el seu reglament de primàries, que seran obertes. Ada Colau ja ha manifestat que repetirà per als comuns.
En la mateixa línia, Ciutadans té aparcat el seu procés d’elecció. Si bé la líder de la marca d’Albert Rivera, Carina Mejías, també ha destacat que es presentarà a l’alcaldia. En un escenari on la qüestió nacional jugarà un paper fonamental, Mejías es veu amb possibilitats de millorar els cinc regidors de Ciutadans. Les primàries del partit taronja es demoraran fins a inicis de l’any que ve.
N’hi ha que encara no tenen noms per les seves candidatures. El cas de la CUP i el PP. S’esperen canvis en la formació anticapitalista, doncs només Eulàlia Reguant podria repetir. Encara que de moment el grup diu que està centrat “en línies programàtiques i estratègiques per a la ciutat” en les seves assemblees. El PP també trigarà a triar candidat, i per ara Alberto Fernández Díaz no sembla interessat en seguir al consistori, on porta –excepte quatre anys al Parlament– des de 1986.
Catalunya Plural, 2024 
