Del gris de la pol·lució al verd de la sostenibilitat. Aquest és el canvi cromàtic que proposa l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per al teixit industrial de l’entorn de la capital catalana. Com fer-ho? La indústria del futur han d’aterrar al cinturó econòmic de Barcelona gràcies a l’economia circular i a la implementació de les noves tecnologies que permetin la digitalització dels centres productius. Així ho va segellar la Taula de Reactivació Econòmica i Reindustrialització de l’AMB –una trobada de més de 400 participants entre agents públics, privats i del món de la recerca– uns dies enrere.
L’estratègia de dinamització industrial de l’àrea metropolitana, formada per 36 municipis, ha comportat la inversió total –entre recursos de l’administració i inversió privada– d’uns 40 milions d’euros (2014-2018) en un centenar de projectes, enfocats sobretot a la millora de l’eficiència energètica. Segons càlculs de l’AMB, en total es crearan un total de 1.000 llocs de feina relacionats amb aquests projectes.
L’àrea metropolitana afronta així una reconversió que posa a treballar dos conceptes imprescindibles per a la indústria contemporània: l’economia circular i la indústria 4.0. O dit d’una altra manera: ¿Quantes matèries primeres es fan servir i quantes es podrien estalviar? ¿Poden els residus excedents de la indústria passar de rebuig a material amb una nova vida útil? ¿Quin paper han de jugar les noves tecnologies i les empreses intel·ligents en els polígons del futur?
El tècnic en desenvolupament econòmic de l’AMB, José Luis Haro, dona resposta a aquestes preguntes: “L’economia circular vol passar d’uns processos lineals, on per la porta entren matèries primeres i surten uns productes i uns residus, a uns processos circulars. Reduir el rebuig però també valoritzar-lo. I per tal de fer aquest canvi necessitem aplicar la tecnologia, d’aquí la indústria 4.0”. “Imaginem: una fàbrica de cervesa normal, el rebuig del cereal abans era un residu però des de una perspectiva d’economia circular aquest es podria introduir de nou al sistema econòmic, per exemple com a menjar per a animals”.
Proactivitat amb les empreses més petites
Com apunta el responsable d’economia verda de l’AMB, l’ús de matèries primeres i el rebuig d’aquestes passa per aplicar tecnologia i imaginació a les empreses. La indústria 4.0, un concepte alemany de principis d’aquesta dècada i que marca la pauta del desenvolupament industrial (està considerada la quarta revolució industrial), aplica l’Internet de les coses a les fàbriques, creant centres intel·ligents.
Amb l’objectiu que cap empresa quedi endarrerida en aquest canvi metropolità la Taula per la Reactivació ha treballat un any amb tot tipus d’empreses, de totes les mides. Des de l’AMB s’apunta a que “la cultura del l’economia circular està molt incorporada en l’actualitat a altres països, sent un vector de competitivitat ineludible, però que no totes les empreses poden invertir en ella”, per aquest motiu destaquen que “l’administració pública ha de ser proactiva amb les empreses més petites”.
Diàleg entre empreses
Aquest nou concepte d’indústria va més enllà del conegut com a sector secundari, ja que inclou tota la infraestructura empresarial que hi ha al seu voltant en forma de serveis relacionats; el nou terme inclusiu d’indústria incorpora el sector terciari, ja sigui en forma de logística, packaging, comercialització o publicitat.
Els diferents vessants de la indústria dialoguen. I ho han de fer, més que mai, en un sentit metropolità. “Una cimentera produeix calor que no fa servir, potser les fàbriques del voltant no la necessiten… Però, i les de dues localitats més enllà?”, descriu Haro.
Punta de llança de la reactivació
Amb l’objectiu d’aconseguir precisament un nou instrument de treball metropolità, un nou agent coordinador, l’AMB ha creat l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic. L’Agència, presentada el passat 19 d’abril per Jaume Collboni, vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, vol fer front a dues necessitats. En primer lloc, segons sosté l’AMB, tenir una estratègia compartida de tots els municipis metropolitans en termes econòmics i, en segon, disposar d’un instrument com el de la resta de grans ciutats europees de l’entorn de Barcelona per a ser competitius.
Així ho argumentava Collboni. “L’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic ha d’estar al servei del territori metropolità per a l’impuls de polítiques d’internacionalització i promoció d’inversions, de foment de la innovació i de la reindustrialització i de suport als serveis locals de promoció econòmica i al mercat de treball metropolità”, assegurava. “És una eina que ens servirà per caminar cap a un veritable model de metròpolis amb tots els elements de promoció públics i privats que tenim avui dia: cal que abandonem l’òptica local i assumim la de la gran Barcelona, per fer junts allò que ja no podem fer sols”.
Catalunya Plural, 2024 
