Fins aquí. A menys d’una setmana per a la celebració de Sant Jordi, l’Ajuntament de Barcelona ha posat fi a les acampades (Acampada x Drets i Acampada x República) que convivien a la plaça de Catalunya des de feia pràcticament dos mesos. El consistori ja va advertir que per evitar problemes davant la concorreguda data posaria fi a les protestes abans del 23 d’abril.
Aquest dimecres al matí diverses dotacions de la Guàrdia Urbana s’han desplaçat a la cèntrica plaça de la capital catalana per començar a desmuntar els campaments.
L’operació ha inclòs tasques de neteja, salubritat i retirada de tota mena d’objectes. Així l’ha justificat el consistori, consultat per aquest mitjà: “El dispositiu, informat prèviament, té l’objectiu de garantir que l’espai públic estigui disponible per a les properes activitats de gran concentració ciutadana que tindran lloc en els propers dies i, al mateix temps, garantir també que es puguin desenvolupar les legítimes activitats reivindicatives dels col·lectius, si així ho consideren”.
Segons fonts municipals, s’ha tornat a informar els col·lectius que poden tenir punts informatius amb les seves reivindicacions a la plaça. A més, se’ls han tornat a oferir els recursos de l’Ajuntament de Barcelona per atendre’ls, sobretot en el cas de les persones sense llar.
Precisament els acampats sense sostre són els que han posat més reticències a l’abandó, alertant –com ja havien mantingut– que el consistori no els havia donat solucions. Així ho van indicar també a Catalunya Plural a finals de la setmana passada, quan van dir que no marxarien de la plaça. “A on anirem, a un parc? A un caixer?”, va compartir el col·lectiu.
L’Ajuntament de Barcelona ja va dir en aquell moment que seguiria la interlocució amb la protesta però que “no negociaria”. Les acampades de plaça Catalunya han ocupat les declaracions del consistori en els últims dies i els grups polítics, sobretot Ciutadans i el PP, han carregat contra Ada Colau per la seva “permissivitat”.
Reivindicacions de l’Acampada x Drets
Els acampats sense llar van fer un llistat al consistori amb les seves reivindicacions uns dies enrere: més recursos per evitar que cap persona dormi al carrer; albergs i llits no només durant l’hivern; la subvenció d’una T-Mes; o posar en marxa un pla de xoc basat en el Housing first (hotels per sense sostre).
Però l’Ajuntament de Barcelona va explicar als sense llar que algunes de les seves peticions eren “incompatibles” amb els protocols de treball dels professionals dels Serveis Socials (el cas de la construcció de l’hotel per persones sense llar), però en canvi van prendre nota d’altres d’elles i es van comprometre a estudiar-les: la flexibilització de l’accés al servei de dutxes en alguns dispositius municipals, per exemple.
Altres de les reivindicacions del col·lectiu, simplement, va dir el consistori, ja es portaven a terme: “Part de les peticions ja són una realitat. Les targetes de transport per a persones en risc d’exclusió es van començar a distribuir l’any 2017 i fins ara ja s’han donat més de 1.100”. Als pocs minuts de la publicació d’aquesta informació, els sense sostre van matisar-ho via xarxes socials.
Catalunya Plural, 2024 
