Com és conegut, recentment s’han publicat notícies relatives a la sol·licitud de trasllat a una presó propera al seu domicili per a Jordi Cuixart, qui es troba en presó preventiva des de fa més de 6 mesos, acusat d’un delicte de rebel·lió, entre d’altres, en relació al referèndum sobre autodeterminació de l’anomenat “procés català”.
En el Dictamen que acompanya la sol·licitud que el seu advocat ha presentat a la Secretaria General d’Assumptes Penitenciaris del Ministeri de l’Interior, s’assenyala un llarg enunciat de normes, sentències i opinions tant doctrinals com polítiques, favorables a la petició formulada i que afirmen tant el dret del pres a estar allotjat en una presó propera al seu domicili familiar, com el dret de la seva família a tenir-lo a prop, especialment, per aplicació de l’anomenat “interès superior” de l’infant que ha de presidir les decisions administratives i judicials que protegeixin la part més vulnerable. A continuació, s’indiquen sintèticament els supòsits internacionals i nacionals sobre els quals es recolzen els drets assenyalats que són, crec, clarament favorables a la petició formulada.
I. En l’àmbit de l’Organització de les Nacions Unides
Fa 3 anys es van aprovar les Regles Mínimes de les Nacions Unides per al Tractament dels Reclusos (Regles Nelson Mandela) que contenen disposicions sobre això de manera expressa.
La primera és la Regla 59 que estableix que “(…) els reclusos seran internats en establiments penitenciaris a prop de la seva llar o al seu lloc de reinserció social”. Convé recordar que aquesta disposició és aplicable tant als presos preventius com als penats, és a dir, a la totalitat de la població penitenciària.
Per la seva banda, la Regla 106 indica que “es vetllarà particularment pel manteniment i millora de les relacions entre el reclús i la seva família que redunden en benefici de les dues parts.”
També en l’àmbit de les Nacions Unides, podem citar el Conjunt de Principis per a la protecció de totes les persones sotmeses a qualsevol forma de detenció o presó, Resolució 43/173, de 9 de desembre de 1988, que afirma que, si així ho sol·licita la persona detinguda o presa, s’ha de mantenir dintre del possible en un lloc de detenció o presó situat a una distància raonable del seu lloc de residència habitual (Principi 20).
En ambdues normes de les Nacions Unides, cal notar que, de manera expressa, el reconeixement del dret a mantenir-se a una presó propera a la residència habitual, no distingeix entre presos preventius o penats.
II. En l’àmbit del dret penitenciari del Consell d’Europa. Les Regles Penitenciàries Europees (2006)
Les Regles Penitenciàries Europees, en la seva última redacció de 2006, constitueixen el sostre normatiu més important que hi ha a Europa, del qual han de baixar les normes i les pràctiques penitenciàries dels estats part. I és imprescindible recordar que en aquestes Regles existeixen dos principis fonamentals de tot sistema penitenciari d’un Estat democràtic i de dret que han de ser respectats escrupolosament, pel que fa al tema que ens ocupa. Es tracta dels següents:
El Principi 17. 1. Els interns han de ser destinats a presons situades el més a prop possible del seu domicili o del seu centre de reinserció social.
El Principi 17. 3. En la mesura del possible, els interns han de ser consultats en relació amb el seu destí inicial i respecte a cada trasllat posterior d’una presó a una altra.
En l’àmbit de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, és important destacar que l’Alt tribunal europeu s’ha pronunciat en diferents ocasions en relació a l’article 8 de la Convenció per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. Així, entre d’altres i en un assumpte referent a Espanya, a l’apartat 53 de la Sentència de 24 de maig de 2011 del TEDH dictada en l’Assumpte Saleck Bardi contra Espanya, es va establir que:
“El Tribunal ha afirmat en nombroses ocasions que l’article 8 implica el dret d’un progenitor a mesures adequades per a reunir-se amb el seu fill i l’obligació de les autoritats nacionals d’adoptar-les (…)”.
III. L’àmbit del dret penitenciari de la Unió Europea
Decisiu és el tractament que sobre el dret a estar a la presó en lloc proper al domicili familiar ha pogut donar l’Informe del Parlament Europeu, de desembre de 1998, en la seva “Resolució sobre les condicions carceràries a la Unió Europa: reorganització i penes de substitució”, pel qual -textualment- es “demana enèrgicament que es prengui en consideració l’entorn familiar dels condemnats, afavorint, en particular, l’empresonament a un lloc pròxim al domicili de la seva família”.
IV. L’àmbit del dret constitucional i penitenciari espanyol
També en el dret penitenciari espanyol es reconeixen les disposicions anteriors, quan l’article 12.1 de la mateixa Llei Orgànica General Penitenciària estableix que “La ubicació dels establiments penitenciaris serà fixada per l’administració penitenciària dins les àrees territorials que es designin. En tot cas es procurarà que cadascuna compti amb el nombre suficient d’aquells per satisfer les necessitats penitenciàries i evitar el desarrelament social”.
Per tot això, entre d’altres, va assenyalar el magistrat Ramón Vilar Badia (a la VI Reunió de Jutges de Vigilància Penitenciària del Consell General del Poder Judicial) que cal referir-se a la normalització social com l’adopció de mesures tendents a evitar o pal·liar els efectes que produeix sostreure o arrencar a una persona de l’entorn social del qual formava part integrant abans del seu ingrés a la presó. Entre aquestes mesures cal assenyalar, com a pauta general, la de respectar els drets dels interns eliminant la submissió a condicions infrahumanes de vida i, com a mesura de reinserció específica, la fonamental d’aconseguir que el penat no perdi contacte amb el medi comunitari en què estava inserit durant la vida en llibertat, sent essencial per a això destinar-lo al centre penitenciari més pròxim al lloc de la seva residència habitual, per mantenir la comunicació amb el seu entorn social, els seus amics i família.
I és la mateixa Instrucció 11/2011 de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior, aquesta referida a la pena de localització permanent en centre penitenciari, la que estableix al primer apartat del seu “Pla d’Execució”, la necessitat que l’Administració: “Afegeixi a l’hora de fixar el centre de compliment, el criteri de proximitat al domicili de l’intern”.
Per tot el que s’està dient, la política penitenciària hauria de ser utilitzada exclusivament, sense fer més diferenciacions que les establertes en la legislació corresponent. I és en aquest sentit, que la Magistrada (avui Diputada del Partit Socialista al Congrés), Margarita Robles, en entrevista concedida al diari Gara, en data 28 de maig de 2000, assenyalava expressament que:
“La Llei General Penitenciària, sense exclusions i per a qualsevol tipus de presos, preveu que estiguin el més a prop possible del seu lloc d’origen. Per tant, han de complir condemna el més a prop possible de la seva família”.
Com es veu, la consideració com a dret de que els presos/es estiguin ingressats a una presó propera a la seva residència, tant en la legislació com en la doctrina, és clarament favorable a la seva configuració. I això des de fa ja molts anys com a deducció lògica del dret internacional, del propi dret espanyol i d’importants veus de la judicatura, la doctrina i la política penitenciària.
Esperem, en conseqüència, que el Ministeri de l’Interior dicti una resolució administrativa favorable, ara que des d’un punt de vista processal la instrucció del procediment penal ha finalitzat i no queden diligències pendents fins al moment de celebració del judici, per al qual encara no hi ha data i pot trigar temps. Una mesura purament humanitària com aquesta, fundada en el dret nacional i internacional podria, en part, mitigar la profunda afectació que les famílies pateixen (parelles i fills petits), qui porten recorreguts ja més de 35.000 kms amb els seus trasllats constants per a les visites a la presó. Negar-ho, suposaria no només un excés de rigor i crueltat sinó la negació de drets fonamentals de les parts afectades que hauran de ser llavors recorregudes a altres instàncies.
Catalunya Plural, 2024 
