La ponència política que ERC debatrà a la conferència nacional que el partit celebrarà el pròxim mes de juny trenca els seus propis esquemes. Almenys els que es van aprovar en l’anterior conferència, ara fa cinc anys. Aleshores apostaven per la via unilateral, tot considerant que estarien legitimats amb una majoria parlamentària per tirar endavant la independència de Catalunya o, com a mínim, per convocar un referèndum d’autodeterminació. Ara reconeixen que una cosa és la majoria de diputats al Parlament i un altre la majoria social, i que cal més del 50% dels vots per posar en marxa un procés negociador amb l’Estat que pugui desembocar en una hipotètica República catalana.
Aquest gir d’ERC obre noves alternatives polítiques a Catalunya. La renúncia a la via unilateral podria obrir la porta a aliances que fins ara semblaven impossibles. El canvi representa una aposta per ampliar majories cap a l’esquerra no independentista, és a dir els Comuns. ERC defensa, ara, que cal recobrar sinergies i complicitats amb els que, tot i ser partidaris del dret a decidir, no s’han volgut comprometre amb la seva estratègia per obtenir la República. ERC creu que “la reacció repressiva de l’Estat és la que ha imposat la necessitat d’una resposta amplia més enllà de les rengles estrictes de l’independentisme”.
Així en el capítol titulat ‘Nova etapa’, ERC reconeix que “el resultat final de l’1 d’Octubre català (la políticament exitosa celebració del referèndum, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola i la convocatòria, a la seva empara, de les eleccions del 21D) no s’ha traduït en el naixement de la República catalana”. A partir d’aquí, consideren que s’ha d’obrir un procés de reflexió per definir els aspectes que els cal reforçar per arribar en “les millors condicions al proper embat amb l’Estat”.
El que els cal, diuen, és no confondre majories parlamentàries amb majories socials, recuperar complicitats amb sectors polítics i socials favorables al dret a decidir, aprofundir amb els aspectes que els connecten amb la diversitat de la societat catalana actual i entendre el procés cap a la independència com un fenomen “necessàriament multilateral”.
La ‘multilateritat’ és justament l’aspecte més trencador amb la línia política que ERC havia seguit fins a les eleccions del 21D, o, si es vol, fins a l’aplicació del 155 i l’empresonament del seu líder, Oriol Junqueres i d’altres destacats membres del partit així com l’exili de la seva secretaria general, Marta Rovira.
ERC es planteja igualment abandonar un dels conceptes ‘estrella’ del procés, el full de ruta. Perquè la construcció de la República, es diu a la ponència, no pot ser una qüestió essencialment formal i legal. Per aquest motiu, diuen, “cal anar més enllà d’un full de ruta que ho redueix tot a un seguiment mecànic d’unes passes prefigurades fins a assolir l’objectiu desitjat en una data prefixada al calendari”.
El nou posicionament polític d’ERC, que s’ha d’aprovar el mes que ve, passa per “tenir com a prioritari un procés d’enfortiment, del país, de l’independentisme d’esquerres i d’ERC”. En aquest punt, aposten per “enfortir la televisió pública, l’escola catalana i la unitat civil per evitar el trencament que persegueix l’espanyolisme i l’extrema dreta”. Per enfortir l’independentisme d’esquerres aposten per incrementar el lligam amb les forces que donen suport al dret a decidir arreu dels Països catalans, admetent que “el camí cap al dret a decidir de cadascun dels territoris no pot quedar supeditat al ritme dels altres”. ERC també proposa “enfortir les aliances amb les forces republicanes i d’esquerres de l’Estat”.
En resum, es tracta d’un document de cinc capítols que abasta 54 pàgines a través de les quals els republicans fixen la seva nova aposta programàtica a partir de “la formació d’un govern efectiu, d’orientació republicana disposat a enfortir les eines que han cohesionat el país des de la televisió pública a l’escola catalana, que desfaci tot el mal fet per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució”.
Un sector del partit, el més procliu a la via unilateral, no està d’acord amb aquest canvi de rumb, tot i que no és el sector majoritari. Hi ha qui ho considera un retrocés respecte als posicionaments assolits en l’anterior etapa encara que, com es diu clarament al text, tot el que s’ha fet no ha conduït a la República. Sigui com sigui el text serà àmpliament debatut a la conferència que faran el mes que ve.
De moment, els republicans van fent camí programàtic mentre Junts Per Catalunya (JXC) encara vol tornar a intentar la investidura de Puigdemont, un cop que s’ha aprovat la reforma de la llei de l’elecció del president per via telemàtica que, segons tots els indicis, serà anul·lada pel Tribunal Constitucional. I, mentrestant, al PDeCAT s’ha obert el debat entre els partidaris de Puigdemont i els que volen que es faci un Govern que no necessàriament hagi d’estar custodiat per l’expresident.
Catalunya Plural, 2024 
