Sí, vivim temps de censura… però no de la censura que s’imaginen. Vivim els temps en què la censura imposa que és políticament incorrecte i on es censura que és políticament correcte. El Parlament Europeu acaba de denegar el permís per exhibir l’obra Presos polítics a l’Espanya Contemporània, de Santiago Sierra, que es va retirar a la fira ARCO de Madrid i que l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé volia dur a Brussel·les. El comitè d’eurodiputats encarregats d’avaluar les peticions d’exposicions també ha decidit no donar permís per exposar una mostra de fotografies sobre “el constitucionalisme a Catalunya” que volia organitzar l’eurodiputada Teresa Giménez Barbat, ex d’UPyD. La càmera ha explicat que les dues exposicions s’han vetat perquè “probablement” haurien provocat “reaccions adverses” i la normativa sobre exhibicions de la càmera diu que en cap cas poden acceptar mostres que puguin generar “disturbis”. Fonts del Parlament insisteixen que l’Eurocambra és una institució on hi ha “política cada dia”, però que el format de les exposicions s’ha de centrar en elements “culturals”. Així mateix, indiquen que no es tracta d’una situació “excepcional” i que en altres ocasions han vetat exposicions de temàtiques com l’avortament, la revolució bolxevic de 1919 o l’Iran. El Parlament Europeu també va prohibir el 2013 al llavors eurodiputat Raül Romeva una exposició sobre fosses comunes.
El que ha passat amb la peça Presos polítics a l’Espanya contemporània a ARCO i al Parlament Europeu és un dels molts episodis polèmics en la carrera de l’artista Santiago Sierra (Madrid, 1966) en què la provocació ha estat un de les pràctiques artístiques més recurrents. Ja, el 2000, en una acció que va tenir lloc a San Juan, Puerto Rico, l’artista va pagar a dues heroïnòmans per deixar-se afaitar una línia de 10 centímetres en el seu cap a canvi d’una dosi d’heroïna. Per sorprenent, també, quan va representar a Espanya a la Biennal de Venècia del 2003: A Palabra tapada l’artista impedia l’entrada al pavelló nacional a qui no fos portador d’un document d’identitat espanyol. Amb això pretenia denunciar la política d’immigració europea i va provocar la indignació de molts dels visitants. Tot i les irades reaccions que suscita la seva obra, Santiago Sierra no ha desistit en el seu estil. El 2006, l’Ajuntament de la ciutat alemanya de Pulheim va decidir tancar una de les seves instal·lacions, 245 metres cúbics, una cambra de gas simulada construïda a l’interior d’una sinagoga convertida en centre cultural. L’obra al·ludia, segons l’artista, a “la mort industrialitzada i institucional de la qual han viscut i encara viuen els pobles europeus”. Les polèmiques no van ser obstacle perquè l’artista fos premiat amb el Nacional d’Arts Plàstiques el 2010, guardó que, juntament amb la seva dotació econòmica, va rebutjar amb una carta que va ser venuda a ARCO per la mateixa quantitat d’euros que va decidir no cobrar de les administracions públiques: 30.000 euros. L’objectiu de l’artista era i és sacsejar el públic.
L’art sota mordassa
La intenció de Santiago Sierra amb la seva última instal·lació és molt clara: denunciar l’existència de presos polítics a Espanya, cosa que no és vist amb bons ulls des de diversos contextos socials i polítics. El criteri de definició de pres polític és confús, el que ha generat un context des del qual diverses activitats poden ser considerades delicte de “terrorisme”. “El fet de recórrer universalment a la institució penitenciària és en si mateix un indicador del fracàs i la impotència de les societats per construir un àmbit de convivència saludable que respecti la sobirania personal”. Amb aquesta citació s’inicia el comunicat de l’artista per contextualitzar Presos polítics a l’Espanya contemporània. Sierra reconeix que si no hagués inclòs a polítics catalans no s’hauria parlat d’ella enlloc. L’artista proposa a través d’aquesta sèrie -24 fotografies en blanc i negre de rostres pixelats que fan referència a 74 presos polítics- “visibilitzar l’existència de tals presos polítics a l’estat espanyol, tot i que se sosté institucionalment”, segons apunta a la nota de premsa que acompanya l’obra. “Sense focalitzar cap ideologia en concret -afegeix-, ja que es tracta de demostrar que els presos polítics espanyols contemporanis abasten un ampli espectre de posicions polítiques especialment d’esquerres”.
Així, del antifeixista Alfonso Fernández Ortega, conegut com “Alfon”, que comparteix sèrie amb David Garaboa, detingut i torturat l’any 2005, acusat per suposat delicte d’integració en banda terrorista armada i per falsificació de documents oficials, passa a Noelia Cotelo, d’ideologia anarquista, amb 19 anys va ser condemnada per delicte de furt a un any i mig d’arrest penitenciari. Se li van sumar quatre condemnes més, al·legant atemptat contra l’autoritat a conseqüència de la seva actitud de denúncia contra dels abusos, tortures i agressions sexuals que estava patint. La sèrie no aborda els personatges en ordre cronològic, ja que si comença amb “Alfon”, el 2012, conclou amb Alfredo Ramírez, detingut en el marc de l’operació Araña III i condemnat a 18 mesos de presó amb multa de 5.400 euros per ensenyar dos ninots de presos bascos en protesta per la dispersió durant les festes d’Amurrio, a Àlaba, l’any 2005. Enmig del recorregut, Oriol Junqueras: Després dels esdeveniments al voltant del referèndum d’independència de Catalunya del dia 1 d’octubre de 2017, i després de la decisió d’aplicar l’article 155 de la Constitució Espanyola, l’Audiència Nacional va condemnar a presó incondicional i sense fiança l’exvicepresident català al costat de vuit exconsellers de la Generalitat. Sierra, també retrata els joves empresonats acusats d’agredir dos guàrdies civils a Alsasua (Navarra) o simpatitzants del 15M.
En l’obra de Sierra figuren així mateix els titellaires de “La bruja y Don Cristóbal”, que van ser detinguts sota l’acusació d’enaltiment del terrorisme; Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en presó preventiva per la causa del procés independentista català, o els arrestats durant el desallotjament del Palau Alòs de Barcelona el 2006, documentat a la pel·lícula “Ciutat Morta”. També membres del grup ecologista Solidar@s amb Itoiz, detinguts el 1995 per sabotejar les obres de l’embassament del riu Irati, a Navarra, o els arrestats el 2014 en el marc de l’operació Pandora pels atemptats a la Basílica del Pilar de Saragossa. Cadascuna d’elles compta amb una cartell que explica la seva causa judicial i el desenllaç o la situació actual que viuen. Per explicar el perquè de la mostra, l’artista incorpora un panell informatiu que posa en relleu la manca de consens a l’hora de definir qui pot considerar-se pres polític a l’Espanya actual. Però, en tot cas, es tracta d’una visita oberta que no pretén condicionar possibles lectures. La censura de la mostra Presos polítics a l’Espanya contemporània a la fira ARCO de Madrid i el veto posterior al Parlament Europeu ha acabat tenint l’efecte contrari: la difusió de l’obra i la repercussió del cas. Després de superar els 7.000 visitants en un mes i mig al Museu de Lleida, la instal·lació de l’artista Santiago Sierra es podrà veure fins al 17 de juny al CCCB.
Catalunya Plural, 2024 
