Aquestes iniciatives estan animades pels qui critiquen, alhora, els efectes perversos que ha tingut el tancament de la dreta espanyola en relació a les demandes d’una majoria de la societat catalana, i la proclamació de vies unilaterals cap a enlloc per part de l’independentisme.
Fins fa poc, aquestes gosadies queien en sac foradat. Eren vistes, o com a desitjos puerils i inoperants, o com a actes de traïció. No obstant això, avui constitueixen, al costat d’altres iniciatives (Portes Obertes del Catalanisme, Federalistes d’Esquerres, Debats del Macaya, etc.), un prometedor conjunt de suggeriments per buscar una alternativa raonada a la crisi institucional que viuen Catalunya i Espanya. I per superar el desconcert en el qual viu bona part de la societat catalana.
No tenen (de moment) transcendència política, però tampoc ho pretenen, perquè neixen de la societat. Després de llegir els seus textos i escoltar als seus promotors, m’he permès resumir les idees que comparteixen en una mena de decàleg. (La responsabilitat del resum és només meva, per descomptat). No és més que això: un llistat de 10 atreviments per fomentar el debat. Vostès diran si falta alguna cosa (segur). O si sobra. Aquí va:
1- reconèixer la legitimitat i el dret d’expressió de totes les idees polítiques.
2- recuperar la neutralitat de les institucions, i reprendre l’agenda social.
3- acceptar l’ordenament vigent com a marc de l’acció política institucional.
4- urgir el trasllat a Catalunya dels presos independentistes i demanar la seva llibertat.
5- avançar cap a la plurinacionalitat de l’Estat (federal?) i, mentre, acordar un nou finançament.
6- garantir el pluralisme de tots els mitjans de comunicació públics.
7- preservar els principis d’inclusió i llibertat de l’escola pública catalana.
8- assumir la diversitat de la societat catalana i garantir la seva cohesió.
9- promoure intercanvis, diàleg i coneixement mutu amb la resta d’Espanya.
10- sol·licitar l’indult per als líders independentistes si són condemnats.
Catalunya Plural, 2024 
