El Partit Socialista de Catalunya (PSC) porta demà al plenari de l’Ajuntament de Barcelona una proposició per elaborar una ordenança contra la prostitució que obligarà a tots els partits polítics a posicionar-se, com ja ha passat a altres ciutats d’arreu de l’Estat. La finalitat de la mateixa és, segons presenta l’escrit, redactar una ordenança “contra la prostitució” i donar alternatives per a què les dones “puguin sortir de la prostitució”. Però a la pràctica, no ens enganyem, una norma específica contra la prostitució és una norma contra les persones, en especial les dones, que l’exerceixen. I és la manera més efectiva de sumir-les en la clandestinitat, perseguir-les, invisibilitzar-les i augmentar l’estigma de puta amb el que ja carreguen.
De fet, la proposta que ens presenta el PSC a Barcelona és enganyosa per vàries raons. Ens volen fer creure que una ordenança que només sanciona amb multes administratives pot lluitar contra el tràfic d’éssers humans i la prostitució. L’estudi del grup de recerca Antígona conclou, després d’analitzar l’impacte de les ordenances municipals sobre la prostitució en tot l’estat en els darrers 15 anys, que aquestes han fracassat. Antígona mostra el terrible impacte que tenen en la vida de les dones, la manca d’efectivitat per reduir l’activitat al carrer, i la revictimització cap a les dones en situació de tràfic. Fa poc en un article, Paula Sánchez, del Colectivo Hetaira, explicava en el mateix sentit que les ordenances “dificulten el treball de detecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans, que difícilment consideraran als cossos de seguretat com aliats”.
Ens enganya quan ens proposa abordar el tràfic i la prostitució amb les mateixes eines, serveis, actuacions i coordinació entre actors. No estem parlant de la mateixa realitat i no ho podem abordar de la mateixa manera: el primer és una forma d’explotació on algú força a algú altre a exercir la prostitució, el segon és una ocupació a la que un/a per diferents motius pot decidir dedicar-se però que malauradament no compta amb els drets laborals que requeriria. Mai no podràs acabar amb la prostitució i el tràfic de la mateixa manera. I el tràfic a més és una greu vulneració de drets humans que requereix d’actuacions i eines molt potents per fer-hi front. Hem posat tots els esforços per millorar la detecció i l’acompanyament de víctimes de tràfic. Hem creat una Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans amb especialistes en el tema que en el seu primer any de funcionament va atendre a 109 unitats familiars, de les quals el 91,74% patia tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual. Els principals objectius de la Unitat són garantir els drets de les potencials víctimes del tràfic, tot impulsant una atenció integral i de reparació del dany; coordinar-se amb la resta d’actors especialitzats en la lluita contra el tràfic d’éssers humans i, a més, fer una tasca de conscienciació i assessorament al personal municipal i a la ciutadania.
La proposta que fan els socialistes amaga una altra falsedat. Ens diuen que per acabar amb el tràfic cal acabar amb la prostitució. Però llavors davant del tràfic de persones per explotació laboral, per exemple, en el tèxtil, per què no demanem prohibir els tallers del tèxtil?, o davant del tràfic per transplantament per què no prohibim els transplantaments? En aquests casos optem per defensar la contractació digna en un cas i per regular de forma estricta com s’ha de fer els transplantaments en el segon. El que ens amaguen doncs és que en la prostitució s’està fent un judici moral en comptes de defensar el dret de les dones a decidir i a donar cobertura i seguretat jurídica.
Ens enganya també quan diu que pot multar proxenetes i clients, quan ja hi ha una Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana que estableix les multes als clients per demanda de prostitució i un Codi Penal que recull i tipifica la pena en el delicte de proxenetisme. Una ordenança municipal en aquest sentit no hi pot fer res.
El PSC ens enganya quan es vol presentar com una opció política coherent en la seva posició contra la prostitució. De fet, han promogut la regulació d’algunes formes concretes de treball sexual. Aquí cal recordar que a Catalunya, el 2009 amb la llei 11/2009 del 6 de juliol queden regulats per llei i amb el vot favorable del PSC els locals d’altern, barres americanes o sex-shops. A partir de llavors, tots ells requereixen de llicència municipal, no poden tenir contigüitat amb habitatges residencials, centres docents, equipaments assistencials o seus d’institucions públiques. És llavors amb aquesta Llei aprovada pel PSC que aquesta activitat està regulada a tot Catalunya i els seus municipis. Quina paradoxa.
Per últim, ens enganya quan diu que la seva intenció és “ajudar a les dones prostituïdes”. No vull obviar que aquesta expressió intencionada vol infantilitzar i treure agència a les dones presentant-les com a objectes sense capacitat de decisió. I recordar alhora que van ser els mateixos socialistes els qui van redactar l’Ordenança del Civisme que ja perseguia a dones i clients. No volen protegir, ni ajudar, ni trobar alternatives. Volen criminalitzar i augmentar l’estigma amb el que aquestes dones carreguen diàriament. La proposta socialista aposta, una vegada més, per la via punitiva de la persecució dels seus clients, fet que el moviment de treballadores sexuals ha denunciat centenars de vegades com una pràctica amb impacte directe en la seva precarietat i clandestinitat, per no dir que a més penalitza la forma més precària d’exercir la prostitució que acostuma a ser la de carrer.
A la nostra ciutat no volem que es persegueixi a les persones que exerceixen el treball sexual, no volem que segueixin sent estigmatitzades, no volem que es faci veure que les aniran a salvar de res quan en realitat no se les escolta ni se les té en compte. Quan vam dir que defensaríem els drets de les dones, volíem dir de totes les dones.
Les dones que exerceixen la prostitució són les nostres veïnes, en cap cas es pot fer una ordenança que les infantilitzi i les perjudiqui. Són dones amb veu, no les farem clandestines ni les exclourem. Al contrari, seguirem treballant per garantir els seus drets.
Catalunya Plural, 2024 
