“Les persones que signem aquest manifest tenim opinions diverses sobre molts aspectes de l’actualitat política”. Així comença el Manifest Drets i Llibertats que s’ha presentat aquest matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya, posant en valor, sense dir-ho explícitament, que entre els seus signants hi ha persones que s’han significat molt a favor de la independència de Catalunya, d’altres que ho han fet en contra i d’altres que no s’han posicionat en cap sentit. El que els uneix a tots es recull a la segona frase del text: “Compartim una profunda inquietud davant de fets que retallen drets i llibertats fonamentals”.
El manifest, al qual s’hi pot adherir qualsevol persona a través de la seva pàgina web, posa els exemples de la periodista Helena Maleno (amenaçada pel seu treball sobre migració i violació de drets humans a la frontera sud d’Espanya), de les presons preventives dels joves d’Altasu (processats per terrorisme per una baralla de bar amb guàrdies civils) i dels líders independentistes catalans, de les sentències de presó del raper Valtonyc o el grup La Insurgencia, del segrest del llibre Fariña o de la “autocensura preventiva” que va representar la retirada d’una obra d’art a ARCO pel seu contingut polític.
“Ens alarma la facilitat amb la qual es pretén forçar la realitat”, diu el text. “Ens espanta que, a més de la repressió exercida en cada cap, amb totes aquestes situacions s’intenti i s’aconsegueixi minar la capacitat de la ciutadania per, organitzada col·lectivament, transformar realitats socials per mitjans pacífics”, afegeix. El manifest es tanca reiterant la “profunda preocupació per aquesta escalada en l’ús d’instruments judicials que (…) persegueixen silenciar la crítica” i amb l’exigència de la “derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana i la limitació de l’ús de la presó provisional”.
“Hi ha por”
A la presentació, a càrrec de Tere Palop, de La Fede, i Jordi Armadans, de Fundipau (les entitats on es va gestar la idea del manifest), als quals han acompanyat algunes de les personalitats firmants, s’ha produit un curiós diàleg entre els cantants Marina Rossell i Marc Parrot. A preguntes d’un periodista, Armadans ha remarcat que entre els firmants hi ha un bon nombre de persones de la resta d’Espanya, i que gairebé tothom a qui se li havia demanat s’hi havia adherit. Llavors Parrot ha dit que “hi ha por”, Rossell ha respost que “també hi ha molta indignació”, i que calia seguir buscant més adhesions fora de Catalunya, i Parrot ha titllat de “gent valenta” als signants no catalans i ha dit admés que si ell cantés en castellà li hauria costat més signar-lo.
Entre els signants, hi ha gent tan diversa com Jordi Évole, Xavier Graset, Mònica Terribas, Jorge Javier Vázquez, Jaume Roures, Toni Soler, Paco Ibàñez, Mayte Martin, Raimon, Javier Mariscal, Victòria Camps, Òscar Camps, Arcadi Oliveres, Marcel Mauri, Maruja Torres, Federico Mayor Zaragoza o els secretaris generals de UGT, Camil Ros, i CCOO, Javier Pacheco. Entre les personalitats de fora de Catalunya, Montxo Armendáriz, Gran Wyoming, Maria de Medeiros, Arturo Valls, Elvira Lindo, Ignacio Escolar o Juan Diego Botto.
Tere Palop ha aprofitat també la seva intervenció per condemnar “l’abús de la presó preventiva” i dir que “l’apropament dels presos polítics és un bon pas, però no és suficient”, mentre que Armadans ha advertit que “cal reaccionar davant d’aquest escenari on cada cop hi ha més polítics amb un discurs xenòfob i simplista”. “Aquest manifest és impossible no signar-lo -ha afegit l’escriptora Llúcia Ramis-, perquè estem parlant de la recuperació de drets i llibertats que hem anat perdent i s’ha d’intentar desvincular de la part més política o ideològica”.
Catalunya Plural, 2024 
