Tot i l’espectacularitat de la moció de censura a Badalona, el nou govern, del socialista Àlex Pastor, no ha endegat cap iniciativa política, ni ha esbossat cap objectiu que no sigui accelerar projectes que estaven en marxa. L’oposició exerceix un ferri marcatge al nou executiu que té dues grans assignatures pendents: el pressupost i el cartipàs.
El govern de la ciutat de Badalona va canviar de mans el 20 de juny passat. Ara fa un mes de la substitució de Dolors Sabater, que liderava una àmplia coalició d’esquerres, per Àlex Pastor, del PSC. El fet que la substitució s’hagi produït en plena calitja estival ha fet menys evident el canvi per als ciutadans dels 32 barris de la ciutat.
La primera evidència és que l’equip de govern, que en l’anterior mandat gestionaven 10 regidores i regidors, ara es limita a quatre. D’aquests tres són del PSC, als quals s’ha afegit el d’Units per avançar, l’antiga Unió Democràtica, que ha trencat amb el PDCAT, el partit hereu de CDC. Amb aquestes forces cada ple municipal és fruit d’una àrdua negociació. Els 10 regidors del PP són imprescindibles per aconseguir guanyar votacions. Altrament Pastor hauria d’obrir-se a pactes complicats amb l’antic govern i també amb el PDCAT i el regidor de Ciutadans.
A deu mesos de les eleccions, el nou govern municipal de Badalona s’enfronta a dos grans esculls: dotar-se d’un pressupost i elaborar i aprovar el cartipàs municipal.
Els comptes municipals són els que mostren el tarannà d’una gestió i també l’ambició que la sustenta. Va ser precisament el bloqueig dels pressupostos de 2018 per part de PP, PSC i Ciutadans el que va donar pas a la moció de confiança i posteriorment la substitució de l’alcaldessa Dolors Sabater i el seu equip, format per Guanyem Badalona en Comú, ERC i Iniciativa per Catalunya, pel govern de PSC i el partit aliat.
El pressupost de Badalona del 2017 se situava en 154 milions d’euros, segons fonts municipals. El de 2018, que no va ser aprovat, suposava un increment de 6 milions en la despesa. També incorporava partides valorades en 14 milions que havien estat votades pels veïns i veïnes. Tot això ha quedat ara aturat.
«Nosaltres hem ofert al govern aprovar els pressupostos que havíem presentat», explica Jose Téllez, regidor de Guanyem Badalona. L’oferiment no ha estat acceptat.
La principal hipòtesi amb la qual treballa ara l’oposició és que el govern de Pastor hagi de prorrogar el pressupost de 2017. La primera conseqüència seria que el sostre de despesa s’hauria de mantenir. Només es podrien fer canvis entre unes partides i altres. Això faria que qualsevol inversió nova, qualsevol iniciativa no contemplada impliqués una retallada igual en un altre apartat.
Un altre element clau en el govern de la quarta ciutat de Catalunya és l’equip humà que l’haurà de gestionar: el cartipàs. En tots els consistoris d’una grandària semblant a Badalona hi ha regidors responsables d’àrees temàtiques i també responsables de la gestió dels districtes.
Regidors molt ocupats
La tasca se la reparteixen ara els tres regidors del PSC, Àlex Pastor, Rubén Guijarro i Teresa González, i el d’Units per avançar, Jordi Subirana. Pastor és, a més d’alcalde, responsable de Salut, Gent Gran i Cooperació, Esports i Joventut i Polítiques d’Igualtat. Teresa González és primera tinent d’alcalde, responsable de Recursos Interns i Participació i Habitatge. També s’encarregarà de l’Institut Municipal de Serveis Personals i Badalona Serveis Assistencials. El regidor d’Units per avançar, s’encarrega de Serveis a les Persones, Cultura, Educació, Serveis Socials, també és responsable del Museu de Badalona, del Patronat de la Música, de Badalona Cultura i Consorci Badalona Sud. El tercer tinent d’alcaldia és Rubén Guijarro, regidor de l’Àmbit de Govern i Territori, que comprèn Urbanisme i Medi Ambient, entre d’altres. Guijarro també gestionarà Marina Badalona, Badalona Comunicació i Engestur. Els quatre regidors es faran càrrec també dels diferents districtes. No obstant això, el districte tercer, (que agrupa els barris de Montigalà Oriental, Canyet, Mas Ram, Bufalà, Bonavista, Pomar, Pomar de Dalt, Morera i Les Guixeres) el gestionarà com a càrrec de confiança un membre de Ciutadans.
Tot sembla indicar que una part de la governabilitat de Badalona dependrà en part dels dits coordinadors de districte. Per llei el seu nombre queda limitat a 17, dels quals 11 quedarien adscrits al govern i 6 tindrien cura dels districtes. En altres governs socialistes, aquests càrrecs de lliure designació havien arribat a acostar-se a Badalona a la cinquantena.
Per definició, els càrrecs de confiança no tenen signatura executiva, cosa que pot provocar un coll d’ampolla en la gestió. Una regidora de l’antic govern explica que «molts dies les dues primeres hores de feina les passava signant documents. Ara suposo que serà pitjor».
De fet, el nou govern de Badalona ha començat a nomenar càrrecs de confiança. Un dels que primer s’ha filtrat és un antic candidat a les llistes del PP de l’any 2015. Un altre, el responsable de l’oficina de comunicació, és Bernat Barrachina, antic guionista de l’Hormiguero, se’l vincula amb el regidor Guijarro.
I què pensa fer el govern de Pastor? En declaracions al setmanari L’Independent de Badalona, ell mateix, ho sintetitzava així: «Les nostres prioritats són el manteniment de la via pública, la neteja, aplicar polítiques socials i progressistes, i aquestes són qüestions transversals que van des de l’Urbanisme fins a la Igualtat. Busquem que allò que no funcionava comenci a reactivar-se, i que allò que funcionava més o menys normal, millori.».
Govern a l’ombra
Téllez, de Guanyem Badalona, considera que el mes de gestió del nou govern, «mostra el que volen fer: només mantenir-se i no emprendre cap actuació distintiva, pròpia». A més, el seu grup ha criticat intents d’adjudicar-se els projectes que havia desenvolupat l’anterior equip de govern.
Per la seva banda, Pere Martínez Carreté, regidor del PDCAT, que no havia format part del govern amb Sabater i que ara es manté l’oposició amb Pastor, afirma: «és molt d’hora per valorar la gestió només amb un mes». No obstant això, «es percep una certa agilització dels procediments d’actuació municipal, potser perquè ara tot depèn d’un sol grup polític», diu. A més, aquesta percepció, afirma que la tenen també els tècnics de l’ajuntament. Però no tot són opinions positives. «Es veu que falten mans, El govern va molt just i curt», diu el regidor.
De cara a la resta de la legislatura, Pere Martinez creu que «difícilment engegaran coses noves, segurament atendran les urgències inevitables i acabaran les actuacions pendents», procedents de l’anterior govern.
Jose Téllez és més dur: «pel que hem vist, l’activitat central del govern municipal aquest mes i potser la resta de la legislatura serà actuar com una gestora, o un comitè de campanya, que anirà voltant pels barris intentant promocionar-se. De moment no s’han compromès a tirar endavant cap iniciativa pròpia», ha dit.
Per la seva banda, Guanyem Badalona, i segurament la resta de partits del Govern anterior es mantenen a l’aguait. «Nosaltres des de l’oposició, estem fent el mateix que fèiem des del govern. Cada regidora o regidor segueix atenent els àmbits que abans gestionava i també mantenen la tasca als barris», diu, un govern a l’ombra en el que Dolors Sabater manté un gran protagonisme.
Mentrestant el PP se centra a marcar el nou govern municipal evitant, si pot, cap iniciativa que sigui contradictòria amb el seu programa, o amb un pla d’actuació urgent, que van negociar amb el PSC, tot i que Pastor ha dit que no se sent concernit per aquest document que tampoc no s’ha fet públic.
Catalunya Plural, 2024 
