El leitmotiv de la setanta-dosena edició del Festival d’Avinyó ha girat entorn la identitat de gènere, sobre una visió transsexual de la societat. I, entre la desena d’obres que tractaven la temàtica, dues tenien una connexió directa amb els territoris català i espanyol. D’una banda, el testimoni personal de set persones que ja s’havia presentat al Teatre Lliure de Barcelona TRANS (més enllà) dirigit per Didier Ruiz. De l’altra, el viatge musical i coreogràfic d’un Orlando enmig del folklore hispànic de Romances Inciertos concebut per Nino Laisné i cantat i ballat per François Chaignaud amb un quartet d’instrumentistes. Dues obres ideades per francesos, però on els protagonistes i l’esperit provenen de la Península en una encreuament d’experiències vitals, sonores i de moviment que abanderen el mestissatge i la llibertat individual d’escollir cadascú la seva pertanyença. Entre funció i funció, vam poder conversar amb Ruiz, Laisné i Chaignaud sobre aquesta inspiració.
Després de l’estrena amb tres representacions al maig al Teatre Lliure de Barcelona i vuit al Festival d’Avinyó a principis de juliol, els set protagonistes de TRANS (més enllà) encaren una gira des d’octubre i fins al maig de l’any que ve per una desena de localitats franceses que tornarà a passar al març pel Lliure. I que, entremig, comptarà amb una setmana de funcions al Théâtre de la Bastille de París. Tota una revel·lació a plena llum, per demostrar que el seu és el cas de molts d’altres i no només no se n’amaguen sinó que expliquen com aquesta decisió els ha fet sentir millor amb el seu cos.
Catalunya Plural, 2024 
