Els dies 17 i 18 d’agost d’enguany es complirà un any dels atemptats terroristes de Barcelona I Cambrils. En un article que vaig escriure pocs dies després explicava que teníem els antecedents d’altres ciutats europees i sabíem que ens trobàvem en estat d’alerta però tendíem a pensar que el que els havia passat a d’altres no ens passaria a nosaltres; però, ens va passar, i en el cor mateix de la ciutat de Barcelona: a les Rambles. Posteriorment, hem anat sabent que els terroristes tenien la intenció d’actuar en llocs en els quals les conseqüències haguessin estat molt més terribles: la Sagrada Família i el Camp Nou. També hem tingut coneixement de certs aspectes que, en aquest moment, prefereixo no comentar però que conviden si més no a demanar explicacions sobre la manca de cooperació entre els Cossos de Seguretat.
Dit això, i a manca de poder trobar una teoria que permeti explicar per què es varen produir aquells fets tràgics, ens cal plantejar d’altres preguntes centrades, ara, en tot allò que han fet les administracions en la línia de la prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya.
Em referiré a dos documents. El primer és un document elaborat pel Síndic de Greuges el novembre del 2017. El document porta el títol següent: Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya, i es centra en les polítiques i les mesures dutes a terme en l’àmbit de les escoles, els serveis socials, els centres de privació de llibertat i, finalment, en l’àmbit de protecció de la infància i l’adolescència. A més, el document posa èmfasi en la necessària coordinació entre els cossos policials en la lluita contra el terrorisme.
Com es pot comprovar, no hi ha cap referència a les mesures endegades des de l’àmbit de la salut més enllà d’indicar la necessitat de col·laboració entre els centres escolars i els professionals externs, entre els quals hi ha els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ).
El segon document va ser elaborat pel Departament de Salut i presentat el mes de febrer del 2018. Es tracta de les Estratègies 2017-2020 Pla director de salut mental i addiccions. Aquest Pla contempla set línies estratègiques: 1) Promoció i prevenció; 2) Drets de les persones i participació; 3) Atenció basada en la comunitat; 4) Millorar les condicions en la pràctica clínica i formació; 5) Garantir atenció integrada a la salut física i mental; 6) integració de serveis sanitaris i no sanitaris i 7) Elements de suport al canvi.
La primera línia estratègica es centra en els aspectes preventius en salut mental i contempla els següents apartats:
- Millorar la cobertura i orientació del programa de “Salut i Escola”
- Desenvolupar intervencions preventives per a la població infantil i juvenil vulnerable.
- Realitzar accions específiques de prevenció de suïcidi.
- Desplegar els programes de promoció i prevenció en l’àmbit de les addiccions a tot el territori.
- Desplegament d’unitats funcionals territorials d’atenció integrada per població infantil.
Tot això és molt lloable i mostra els esforços i compromisos que el Departament de Salut i el Pla Director de Salut Mental i Addiccions venen desenvolupant des de fa anys. Però, aporta algun element útil vers la prevenció de la radicalització i el terrorisme?
Si ens fixem en els diferents subapartats ens adonarem que n’hi ha un que planteja la necessitat d’implementar mesures preventives per a la població infantil i juvenil vulnerable, però, amb quins criteris és defineix la vulnerabilitat? I, més concretament, què fa que uns joves siguin especialment vulnerables a determinats discursos i influències ideològiques transmesos a través de líders que actuen marcats per l’odi?
El document del Síndic de Greuges cita l’antropòleg Jordi Moreras, professor de la URV, el qual va assenyalar que es tractava de joves aparentment ben integrats en la societat de Ripoll, no immersos en conductes disruptives, ni de delinqüència o drogues. A més, tampoc Ripoll compleix el perfil de barri marginal o banlieu que concentra comunitats en risc d’exclusió. Per tant, com es pot fer prevenció des de l’àmbit de la salut mental quan no es detecten elements de risc d’exclusió i/o de trastorn mental?
No obstant, és obligat indicar que ha hagut iniciatives que, a títol individual i en el marc escolar, han portat a terme diverses professionals. És el cas de dues docents de Ripoll que varen fer un treball de camp en aquesta població, amb vint joves de 12 a 20 anys, marroquins i catalans vinculats directament amb els autors dels fets, algun d’ells fins i tot amics. Aquesta experiència en grup, va promoure pensament, sentit crític, capacitat d’identificar les emocions sentides i els va ajudar a transitar per les emocions difícils. L’esmentada experiència va ser presentada en el Sisè Congrés de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència, celebrat a Barcelona el mes de novembre del 2017.
El fenomen del terrorisme i, més concretament, de l’islamista, és molt complex i no es pot explicar apel·lant a estereotips de naturalesa psicosocial o de naturalesa psiquiàtrica. El terrorista no és inevitablement pobre ni es troba indefectiblement en risc d’exclusió social. Tampoc és necessàriament un malalt mental greu, un psicòtic, per ser més precisos. El terrorista por reunir les tres condicions o cap d’elles. En conseqüència, la implementació de polítiques de prevenció ha de tenir en compte diverses variables i contemplar la col·laboració de diverses disciplines i administracions. Però, això, és encara una assignatura pendent.
Catalunya Plural, 2024 
