L’historiador català Josep Fontana ha mort aquest dimarts a Barcelona a l’edat de 86 anys, segons ha confirmat a eldiario.es la Universitat Pompeu Fabra, de la qual era professor, en contacte amb l’entorn familiar del catedràtic. Fontana ha estat durant anys una de les veus més reconegudes sobre la història espanyola i catalana de la modernitat, amb una vintena d’obres publicades i els més alts reconeixements acadèmics en diverses universitats.
Nascut a Barcelona el 1931, Fontana es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1956, on va ser deixeble de Ferran Soldevila, Pierre Vilar o Jaume Vicens Vives. A la universitat va treballar fins a la seva expulsió per motius polítics el 1966. En paral·lel al seu treball acadèmic, l’historiador milita a l’antifranquisme amb el PSUC i participa en el corrent renovador de la historiografia catalana de la transició.
Fontana va ser un dels fundadors de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives a la Universitat Pompeu Fabra, que va dirigir durant una dècada, i va treballar també a la Universitat de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat de Liverpool. A més ha estat reconegut amb honoris causa a la Universitat de Valladolid i a la de Girona. El 2006 va obtenir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
De tendència marxista i catalanista, l’última obra de l’historiador es va publicar en 2017 amb el títol de ‘El segle de la revolució. Una història del món des de 1914 ‘. Anteriorment havia publicat ‘La formació d’una identitat’, obra aclamada i que va aconseguir arribar al gran públic. La seva ‘Introducció a la Història’, de 1999, és un altre dels volums més coneguts de l’historiador.
Catalunya Plural, 2024 
