El Centre d’Estudis d’Opinió xifrava a la seva darrera enquesta, el maig de 2018, que la divisió de la població catalana respecte una hipotètica Catalunya independent se xifrava en un 48% de la població que hi votaria a favor, front un 43.7% que votaria en contra. Així, que la societat està dividida -si més no, en la intenció de vot i la qüestió nacional- és innegable. Però ha calat l’assumpte que monopolitza tertúlies i diaris en els moviments socials? S’ha vist incrementada la segregació social pel procés? Com es posicionen altres temes de l’agenda social?. Ha estat possible la transversalitat? Aquestes són algunes preguntes que el Grup Pròleg ha plantejat en la seva jornada ‘Confrontació Política i Unitat Civil’, celebrada al Palau Macaya de Barcelona.
El Grup Pròleg va ser creat el maig del 2018, amb la “intenció de superar el xoc polític i aposta per la convivència a Catalunya”, segons ha afirmat el politòleg, exdiputat del PSC i membre del Grup, Josep Maria Vallés. Així, gestionar una agenda amb problemàtiques socials tals com l’habitatge, els drets laborals o l’educació en moments en els que el procés s’ho menjava tot ha estat un dels grans reptes dels moviments socials transversals. La pressió sobre definir-se sobre un debat social en el que gairebé tothom tenia una posició clara va arribar als col·lectius i van patir una “mala gestió de les elits polítiques que no han volgut rebaixar la polarització”, ha apuntat Joan Botella, catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB.
“S’han desentès de la seva base social”, ha afegit el catedràtic en referència a la classe política, i es pregunta com “solucionar una divisió que està arrelada en base a pocs elements compartits i no modificables”. D’aquesta manera, Vallès ha fet al·lusió a la segregació social que, des d’anys enrere, es va dibuixant clarament. Tot i així, ha apuntat que “a la societat la polarització és menor que a la política”. De fet, tal com han apuntat tant Botella com Oriol Nel·lo, geògraf i també exdiputat pel PSC, la segregació més gran de la societat catalana es troba en la distribució urbana.
Aquesta divisió en les zones de residència, marcada pels preus del sòl i la renda, sobretot en les seves expressions més extremes, té relació amb els comportaments electorals, ja que hi ha una tendència al “separatisme social per barris”, segons Nel·lo. Així, a les darreres eleccions, el partit més votat a 59 de les 60 seccions censals més vulnerables de Barcelona va ser ciutadans. “Però aquesta dada pot derivar en una valoració simplista i enganyosa”, diu Nel·lo. I és que, seguint amb Ciutadans, el partit taronja va emportar-se el 33.3% dels vots als barris més vulnerables, però també va ser el partit més votat als sectors acomodats, amb un 30.8%. En resum: el vot a la dreta als barris més pobres va ser del 47.5% mentre que als rics va pujar al 66%.
“Una visió complexa de la societat a través de la lluita pels drets”
La segregació residencial és un dels punts claus de l’agenda social d’organitzacions com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). La seva presidenta, Anna Menéndez, s’ha sumat a la postura de Botella i Nel·lo i considera que la societat no està tan polaritzada com la política. “Si més no, les associacions de veïns no ens han transmès aquesta tensió”, ha afirmat en una taula de debat formada per organitzacions, en la que l’acompanyaven Dolors Llobet, representant de CCOO a l’Espai Democràcia i Convivència i Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.
“Només hem tingut certa confrontació en moments en que certs col·lectius es van voler apropiar d’espais de convivència com les festes majors del barri o per la instrumentalització de les nostres intervencions públiques, tant per un bàndol com per l’altre”, ha expressat Menéndez. També ha fet referència a la instrumentalització del discurs Dolors Llobet: “hem tingut dificultats per a explicar la nostra postura perquè els mitjans de comunicació també són actors de part”, ha apuntat. I és que CCOO és un agent social que, tot i que no té una vinculació directa amb els grups parlamentaris, sí que està en una causa relacionada amb la política. “Ens hem plantejat sovint què som i dins el sindicat hem viscut la tensió de la situació política”, sobre la que Comissions no tenia una postura definida i pública.
Dins el sindicat, les afiliacions polítiques i posicions respecte l’eix nacional són molt semblants a les de la societat catalana en general, per això “havíem de buscar què ens unia, per consensuar la nostra posició”, ha apuntat Llobet. Finalment, el Procés va suposar “la nostra reafirmació en la lluita pels drets i la llibertat que feia temps vèiem vulnerats. Perquè el PP del 155 és el mateix que el de la Llei Mordassa”. Així, CCOO té una postura que defineix com de “pluralitat activa, per defensar els drets amb qui sigui, encara que això grinyoli per molts”, segons Llobet, qui ha reconegut que han patit baixes al sindicat.
Un dels sectors, però, que ha patit més sotracs arran del procés ha estat el de l’educació. Les acusacions per adoctrinament, la violència a les aules l’1 d’Octubre i la pressió sobre el model d’escola catalana ha posat l’escola al centre: “se l’ha atacada i usada amb la intenció de fragmentar, però l’educació és forta i els docents són resilients com per aguantar cops”, ha apuntat Pilar Gargallo. Des de la FMRP han definit els docents -que encara gaudeixen d’una “molt bona” consideració social- com “els corcons de l’administració. Perquè treballar per l’educació és treballar per la societat”. Així, defineix el col·lectiu docent com un grup amb una forma política diversa que ha de treballar per aplegar el consens entre forces polítiques.
“L’educació és política i la política és educació”, diu Gargallo. Però no només. I és que darrerament, parlar d’aules era parlar d’adoctrinament, deixant enrere tota una feina pedagògica. “A Catalunya passen moltes coses, però el Procés monopolitza tot l’espai sonor”, ha lamentat Marina Subirats, moderadora de l’acte. Per això, considera que s’han de donar veu a les organitzacions socials, perquè “ens poden mostrar una visió molt més complexa i ens demostren que, passi el que passi, tenim una Catalunya forta”.
Catalunya Plural, 2024 
