Si poca gent ho sabia, en part per la nul·la difusió dels mitjans de comunicació, la coincidència en lloc i hora amb la manifestació de JUSAPOL i la contra manifestació dels CDR va obligar als mossos a desplaçar el punt de trobada de la marxa i a acordonar la zona al voltant de l’Arc de Triomf. Resultat: moltes de les persones que volien participar en la marxa van tornar a casa, despistades unes i espantades les altres davant el desplegament policial.
Una autèntica llàstima. Aquesta marxa era especialment rellevant i important perquè, malgrat totes les evidències científiques, i malgrat les experiències recents i cada cop més sovints de fenòmens climatològics extrems, no existeix una consciència general de què és el Canvi Climàtic (CC) i quines conseqüències té sobre les nostres vides. I per descomptat no es té la percepció del fet que l’acció humana n’és la principal causa.
El darrer informe del IPCC, organisme de l’ONU que treballa per donar al mon una visió científica i objectiva del CC, conclou que tenim només 12 anys per evitar el desastre. Així de cru.
Per fer-ho es requereixen unes mesures urgents que alguns estats, liderats pels EUA de Trump, no s’atreveixen o directament no volen aplicar, atrapats per la contradicció entre capitalisme i l’autolimitació necessària aturar el problema. I és en aquesta situació on les ciutats, que ocupen el 2% de la superfície mundial però consumeixen el 67% de l’energia i són responsables directament o indirecta de més del 70% de les emissions de gasos de efecte hivernacle (GEH), tenen un paper fonamental.
Noranta d’aquestes ciutats formen la xarxa C40 Cities Climate Leadership Group, amb el propòsit de liderar l’acció urbana per reduir les emissions de GEH, així com millorar les condicions ambientals, de salut, el benestar i les oportunitats econòmiques de tota la ciutadania. Aquestes ciutats fa uns anys que apliquen polítiques locals ambicioses en matèria de mobilitat, energia o gestió de residus, per exemple. Moltes d’aquestes mesures són d’entrada impopulars i generen rebuig entre els poders econòmics i entre sectors de la ciutadania, que creuen retallades les seves llibertats. La manca de perspectiva d’uns i altres suposa un problema polític important, ja que posa en perill la continuïtat en el temps de les mesures.
Precisament aquesta setmana Barcelona és la seu d’un esdeveniment del C40 sobre la feina que fan les ciutats, i d’un acte paral·lel sobre les dones liderant la lluita contra el CC. I aprofitant l’avinentesa, el MJC prepara una acció amb una pancarta lluminosa per recordar als alcaldes el seu compromís amb la ciutadania, i presenta un decàleg de mesures adreçades a administracions públiques i a la societat en general, a implementar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Al decàleg hi ha propostes relacionades amb la mobilitat sostenible, sobiranies energètica i alimentària, turisme, gestió de l’aigua, gestió de residus, urbanisme, habitatge, educació, economia i fins i tot alerta sobre falses solucions, promogudes com a Greenwashing (simular consciència ecològica per millorar la imatge) per actors que es beneficien del model econòmic vigent.
I és que hi ha moltes coses que es poden fer, amb valentia i voluntat política, per mitigar o acabar amb l’amenaça més gran a la que ens enfrontem com a societat. Com deia un dels lemes de la marxa, la resta de lluites no tenen sentit si no guanyem aquesta.
Catalunya Plural, 2024 
