El meu llaç groc

L’altre dia, vaig sortir a fer un volt pel parc de la Ciutadella. En les actuals circumstàncies, no va malament passejar per un espai que va ser concebut per a la ciència i la cultura. Escampar la boira. Només creuar una de les portes de ponent, em vaig trobar amb un llaç groc que se li hauria caigut a algú, amb el seu imperdible. Em vaig ajupir, el vaig agafar i el vaig fixar en el meu xandall.

Va ser un gest instintiu que em va sorprendre a mi mateix. Jo no acostumo a portar el llaç. Més ben dit, mai no l’he dut, per molt que hagi reclamat sempre, des d’aquestes cròniques, la posada en llibertat dels presos del Procés. No el porto per la seva associació equívoca amb moltes dels artificis polítics que han contribuït al fet que siguem on som.

Endinsant-me al parc, vaig pensar en el sentit del meu gest. En el fons, aquell llaç mig enfangat no era com els altres. Era un llaç sense connotacions. Ningú no m’havia demanat que el portés. Era només per a mi. El meu llaç groc. Per un moment, vaig pensar que podia portar-lo sense associar-lo amb actuacions polítiques que no comparteixo i que tant de mal han fet a aquest país.

Per entendre’ns, era com si fos un llaç d’un altre color. D’un color que només servís per demanar la fi d’una presó provisional injusta i per dir que jo, que visc al rovell de l’ou, no he presenciat violència que justifiqui acusacions de rebel·lió.

Amb la intenció de calmar els meus pensaments vaig arribar fins a la quadriga que domina la font i vaig pujar entre les nàiades i els cavalls marins que envolten la cascada, fins a l’estàtua de Neptú. En baixar, vaig veure uns activistes que omplien de llaços doble gran una de les reixes del parc al mateix temps que reclamaven el de sempre, la llibertat dels presos però també tota la resta. Per demà mateix. Em vaig treure discretament el llaç. No vull que em associïn amb actituds polítiques contràries a la meva manera de pensar per molt legítimes que siguin. Des de llavors, el tinc guardat en un calaix per si un dia és possible exhibir-lo sense quedar identificat amb els que segueixen obstinats a prendre dreceres que no condueixen enlloc.