El certamen dirigit per l’eclèctica Dominique Hervieu, també directora de la Maison de la Danse de Lió, aplega les convocatòries més populars possibles com la multitudinària desfilada pel centre de la ciutat fins a les obres més exigents i insubornables. I la combinació funciona, malgrat que el públic i el resultat no siguin els mateix. Un bon exemple és el de la coreògrafa Maguy Marin que a l’expeditiu Ligne de crête desplega un dispositiu implacable de música repetitiva i sorollosa amb els sis actors-ballarin·es com a robots d’una societat que ens dirigeix des del màrqueting els desitjos personals.