La factura de l’aigua que paguem a Barcelona és més cara del que hauria de ser. I això és responsabilitat d’una empresa, Agbar, que explota un servei públic a la manera d’un negoci i no té inconvenient en tallar l’aigua a famílies pobres que no poden fer front al pagament del rebut. I no només això: Agbar i les seves filials estan presumptament implicades en diversos casos de corrupció, com el Cas Lezo, l’Operació Pokémon, l’Operació Púnica, o fins i tot el Cas 3%.
I això és només la punta de l’iceberg de les suposades corrupteles d’aquesta empresa. Les despeses d’Aigües de Barcelona resulten, com a mínim, sospitoses: es gasten 6,5 M€ en campanyes publicitàries, 29 M€ en pagar la concessió, 48,2 M€ per pagar crèdits i interessos a La Caixa, 27,9 M€ per pagar els beneficis dels accionistes d’Aigües de Barcelona (que són Agbar i… la mateixa Caixa!), etc. Tot això fa que el rebut de l’aigua s’encareixi un innecessari 56% i fa evident que, si la gestió de l’aigua la fes una empresa pública, ens podríem a estalviar bona part d’aquest increment, que repercuteix directament en la factura dels consumidors finals.
Els i les Joves de Barcelona en Comú defensem que l’aigua és un dret humà bàsic, i que com a tal ha d’estar garantit per les institucions públiques i amb participació ciutadana. Cap empresa privada capitalista hauria de tenir dret a fer-ne un negoci. París o Berlín ja han municipalitzat el servei d’aigua, i han tingut uns resultats, tant econòmics com de qualitat democràtica, molt positius. Però no cal anar tan lluny per trobar exemples: ben a prop d’aquí, ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com Castelldefels, Santa Coloma Badalona, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Barcelona estan treballant per a una municipalització del servei de la gestió de l’aigua, i algunes, com Terrassa ja ho han aconseguit.
La situació és quasi bé sempre la mateixa: les grans empreses i els grans lobbies econòmics impedeixen, per totes les vies possibles, que es faci efectiva una municipalització del servei. I això els permet, per exemple, proposar un augment de les tarifes del 4,1%, com ha fet Agbar darrerament. Afortunadament, l’Ajuntament de Barcelona va ser a temps d’aturar aquest augment, en detectar que Agbar tenia 31M d’euros d’ingressos superiors als previstos que no justificaven aquesta pujada.
L’actual Ajuntament de Barcelona ha estat el més valent en avançar per una municipalització de l’aigua. Vam tenir l’oportunitat de fer una consulta ciutadana, però la majoria dels altres partits hi van votar en contra. Per quina raó? Això és el que ens preguntem nosaltres: han rebut pressions d’Agbar? Tenen interessos en que el negoci segueixi sent privat? O és que potser només ho han fet per “fotre a la Colau”? Si és així, s’ha de deixar clar que, “fotent a la Colau”, estan fotent a tota Barcelona.
Ara mateix ens trobem davant d’una possible oportunitat històrica per poder fer fora Agbar i municipalitzar, per fi, el servei de l’aigua. El Tribunal Suprem ha de ratificar en els propers mesos si la concessió d’Aigües de Barcelona, feta el 2012 per PSC i Convergència, és declarada irregular, i per tant s’ha d’anul·lar. Seria un pas molt important per poder tenir a la ciutat un servei municipal d’aigua, sense males gestions, corrupció ni portes giratòries. A Barcelona es pot reduir la factura de l’aigua gairebé a la meitat del que paguem, i defensar l’aigua no com una mercaderia, sinó com el que és, un dret.
Catalunya Plural, 2024 
