Unes hores de pausa per dinar i descansar. Qui s’ha llevat a les sis del matí per mobilitzar-se en col·lectiu ho necessita si vol seguir en peu a la manifestació que començarà a les 18 hores a Jardinets de Gràcia.
Que si Barcelona cremaria perquè els catalans s’han erigit en nom de la violència, que tot d’incontrolables i infiltrats ocuparien el centre de la ciutat fins endinsar-se a la Llotja de Mar trencant amb els qui s’anomenen representants del poble i de la democràcia. Moltes idees s’han difós i han corregut durant aquesta setmana prèvia a un 21 de desembre que volia tombar el règim i desbordar un Consell de Ministres que, més per orgull que per necessitat, venia a realitzar-se a Barcelona abans de les vacances de Nadal.
Ahir al vespre corria un vídeo que sota l’etiqueta #Moda21D repetia la màxima ‘Amb caputxa o sense, el poble es defensa’. I d’això ha anat el dia d’avui amb més o menys conformitat. Sense que el sol hagués encara sortit, grupets de gent es dirigien cap a les diverses convocatòries existents al voltant de la Llotja de Mar. Unes, convocades per Òmnium i, unes altres, pel Comitè en Defensa de la República de Catalunya. Les tres columnes dels CDR, No Passaran, Ingovernables i 1 d’Octubre, citaven a la població a l’avinguda Lluís Companys amb Pujades, a la plaça del Portal Nou i a plaça Urquinaona, respectivament. La idea? Pressionar des de l’estació de França, des de Colón i des de Via Laietana.
Des d’abans de les set del matí, els barris ja s’aixecaven i caminaven cap el centre de la ciutat, totalment blindat per la policia: un primer cordó de Mossos d’Esquadra que tenien a la rereguarda a agents de la Polícia Nacional i de la Guardia Civil. Si bé, l’objectiu primer de les convocatòries ha estat deixar ben clar que els manifestants no reconeixen l’estat espanyol ni la seva Constitució i per tant, el rebuig a la celebració del Consell de Ministres a la capital catalana, també hi ha hagut espais per a la crítica a l’actuació dels Mossos d’Esquadra i del seu conseller, Miquel Buch.
Un grup que duia una pancarta en la que s’hi llegia ’40 anys de Constitució, 40 anys de repressió’ assenyalava també els cossos policials catalans com a còmplice d’actuacions policials desproporcionades. En una altra pancarta on hi havia un policia tacat de sang, els hi preguntaven si aquesta era la seva democràcias. En aquesta línia, han recordat casos polèmics com el del 4F, a crits de ‘Patricia Heras, ni oblit ni perdó’, en memòria de la jove que es va suïcidar el 2011, en un permís penitenciari, després d’haver estat detinguda en una operació irregular per part de la Guàrdia Urbana.
Així, els cossos policials, particularment els Mossos, avui tornen a ser objectiu de crítiques per les càrregues que han protagonitzat sobretot a l’avinguda Paral·lel, a l’avinguda de les Drassanes i al llarg de les Rambles. Mentre les convocatòries s’anaven omplint de gent de totes les edats, hi ha hagut espai per l’enginy. És el cas per exemple d’un senyor de més de 75 anys que s’ha dedicat a llançar menjar per a coloms als agents de la Brigada Mòbil mentre els hi deia “tites, tites”.
S’han fet aleshores les 11 hores i s’ha sabut que Pedro Sánchez ha entrat finalment pel seu propi peu a la Llotja de Mar i ha estat quan els ànims han començat a canviar. Del ‘No us mereixeu la senyera que porteu’ i ‘El vostre conseller [Joaquim Forn] és a la presó’, s’ha passat a ‘1 d’Octubre’ ni oblit ni perdó. Gent tapada i sense tapar s’ha anat apropant cada cop més a un cordó de Mossos que es tensava per moments i que, després d’avisar protocolàriament per megafonia, ha procedit a carregar contra els manifestants com a resposta al llançament d’algun ou de pintura i de farina.
Han estat aquestes primeres càrregues les que han provocat els primers moviments de tanques i contenidors per a bloquejar el pas a un possible moviment de furgones cap els concentrats. “A mi no em sembla bé que la gent es tapi perquè això fa que després la premsa ens digueu violents”, deia l’Eulàlia, una senyora de 70 anys que es trobava colze a colze amb un grup de persones amb caputxes. Seguia explicant que Catalunya sempre ha estat un poble pacífic i que ella després d’haver viscut el franquisme i tota la seva repressió ja ho pot aguantar tot perquè ja no pot passar-li res més greu. Entén que els joves no vulguin arriscar tot el seu futur i justifica així que es cobreixin: “jo no defenso les formes però com els entenc em poso al seu costat perquè tothom vegi que això no va de tapats i no tapats, que això va de llibertat”.
Tombem el règim o un consell popular de ministres?
Entre els postulats de l’Eulàlia, que es trobava a Paral·lel, i de la Teresa, que estava a Pla de Palau, hi ha més distància que els pocs quilòmetres que separen aquests dos punts. La comprensió de l’Eulàlia, de la columna Ingovernables, no ha estat compartida per bona concentrats a la columna No passaran, que s’han oposat fervorosament a la creació de barricades amb contenidors i amb valles. “Destapeu-vos la cara!”, etzibà la Teresa als membres dels CDR que traslladaven mobiliari per a crear un piquet davant els cossos policials. Així, els contenidors s’han convertit, en diverses ocasions, en una barrera que ha separat físicament tots dos postulats entre els manifestants.
Així, mentre alguns com la Teresa, consideraven que l’ús del mobiliari és “violència”, els altres replicaven que la violència és la de l’actuació policial. “L’1 d’Octubre va ser violència. Hem de dir prou. Amb la revolució dels somriures morirem espanyols”, ha replicat en Pau, des de l’altra banda de la barricada. Al voltant dels contenidors s’ha donat un estira-arronsa que ha concentrat tota l’atenció dels manifestants. Tant, que no s’han produït altres incidents amb els Mossos d’Esquadra. “Jo no estic a favor de la violència, però no crec que moure un contenidor ho sigui. Una barricada és autodefensa, no violència. Entenc que hi hagi gent que no estigui còmoda amb aquests tipus d’accions més contundents, però per això que se’n vagin a la festa d’Òmnium”, ha apuntat la Paula, una jove estudiant en relació al Consell Popular de Ministres, que se celebrava a escassos metres d’allà, i del que se sentia, fins i tot, la música.
Entre música de l’estil cantautor, barrejada amb els càntics més durs i a ple pulmó, el so dels petards i de les escopetes de bales de foam dels Mossos, el Govern central ha pretès mantenir una aparent normalitat. Però Barcelona ha estat poc normal el matí d’aquest divendres 21 de desembre. Una normalitat que, per molt que s’hagi pogut donar als voltants més immediats de la Llotja s’ha vist truncada (en el moment de finalització d’aquesta crònica) per la detenció de fins a 13 persones, 11 d’elles a Barcelona i diverses càrregues policials que han provocat desenes de ferits. Així, mentre que el SEM anunciava haver atès 15 persones a les 14h de la tarda, Sanitaris per la República parlava de 40. Aquest grup, que va néixer de manera espontània per a la convocatòria de denúncia en forma de Holi Festival contra la manifestació organitzada per Jusapol en homenatge als cossos policials presents durant l’1 d’octubre de 2017, s’ha acostumat a concentrar el gran gruix d’atencions mèdiques durant les darreres mobilitzacions.
I és que ser atès per aquest servei de voluntaris evita haver d’anar a un centre mèdic i, per tant, haver de ser identificat. Sanitaris per la República, a més, atenen en el mateix lloc dels incidents, per la qual cosa també poden ser testimonis de males pràctiques policials, com “cops de porra de dalt a baix”, tal com han confirmat membres de Sanitaris. El mateix ha estat confirmat pel col·lectiu de defensa dels drets humans Irídia, que ha denunciat, a més d’aquests cops “prohibits als protocols” dels Mossos, agressions a persones que estaven al terra, ús de furgonetes a tota velocitat per dispersar manifestants.
Finalment, tres persones han rebut contusions de porra al cap i una més ha patit un impacte de bala de foam als testicles. Aquestes són les xifres, juntament amb els 13 detinguts, de la jornada. Però les vuit hores de setge a la Llotja del Mar han estat plenes de tensió, simbolisme i desencís. Tant, que el Consell de Ministres ha passat inclús, desapercebut.
Catalunya Plural, 2024 
