Dir que en Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és avui l’escultor català més internacional és una evidència. Però amb obres monumentals a Nova York, Coblença, Niça, Andorra, Londres, Mont-real, Toronto, Tòquio o Chicago, a l’artista li faltava un reconeixement oficial, sobradament merescut, a casa seva. Ara el MACBA de Barcelona i el Reina Sofía de Madrid s’han conjurat per fer sengles exposicions que, de fet, en vénen a ser una de sola: un viatge per la poètica d’aquest escultor que, en plena era del xivarri i en un país de cridòria permanent, opta pel silenci, per un cert estranyament interior que el manté viu i al marge de competències i polèmiques, com una illa. Per això creu que aquest soroll que es genera durant aquests mesos al seu voltant no és ni bo, ni dolent, ni tardà. Les coses arriben quan arriben, i potser a vegades ho fan el darrer dia de la teva vida, sosté.
Catalunya Plural, 2024 
