Queden pocs dies per a començar el judici en què 12 líders independentistes (9 d’ells a presó preventiva des de fa més d’un any) seran jutjats per càrrecs com el de rebel·lió o malversació. Des del dia 20 de setembre de 2017, moment en que es van cuinar les acusacions per rebel·lió i sedició que convertirien ‘els Jordis’ en els primers presos polítics del Procés, s’han succeït tot de detencions i periples legals que tenien com a factor comú un judici que semblava que no arribaria.
Finalment, amb la data ja fixada al 12 de febrer i els presos traslladats a Madrid el primer dia d’aquest mes, totes les mirades estan fixades al Tribunal Suprem, on se celebraran aquestes vistes que ja han despertat dubtes entre organitzacions de defensa dels drets civils. La dilatació en la decisió de la data, exigir que els presos fossin posats a disposició judicial abans de tenir un dia marcat al calendari, que el Tribunal no hagi acceptat la presència d’observadors internacionals o hagi negat els presos introduir a les presons madrilenyes qualsevol objecte amb algun detall groc posen sobre avís de la tònica que se seguirà els mesos que durin els judicis.
Hi ha transparència i imparcialitat entre els magistrats del Suprem? Està dictada ja la sentència? Són propicis els càrrecs de rebel·lió o sedició? Hi va haver delicte? Es compliran els drets dels i les preses durant el procés judicial? Aquests i altres dubtes fa mesos que planegen sobre la societat catalana i de bona part de l’estat espanyol. Recuperem 5 veus representatives de diversos moviments, col·lectius i ideologies que reflexionen sobre aquestes preguntes.
Santi Vila: “Massa mesos de presó preventiva avalen la tesi de penes dures”
Santi Vila, ex-conseller de Territori, Empresa i de Cultura, és una de les 12 persones que serà jutjada al Tribunal Suprem a partir del 12 de febrer. Tant fiscalia com l’Advocacia de l’Estat li demanen 7 anys de presó pels càrrecs de malversació i desobediència, per haver aprovat el decret de convocatòria del Referèndum de l’1-O. Vila va dimitir com a conseller el 27 d’octubre de 2017, poques hores abans que es proclamés la república. Ell va ser dels qui, a porta tancada, discutia els dies anteriors sobre si s’havien de convocar eleccions o ‘fer via’, davant l’amenaça de l’aplicació del 155.
Vila, que apostava per les eleccions, va decidir plegar. No sense que això li comportés haver estat acusat de pactar amb la Fiscalia a canvi de dimitir i, aconseguir una exculpació. Finalment, serà jutjat. Es mostra dubtós de la “magnitud de la repressió que hi haurà amb els judicis” i assegura que, “o hi ha un sentit d’Estat, una generositat i lucidesa enorme per part de qui té la posició de força o serà molt difícil tenir actituds centrades i moderades”. Vaticina, avalat per “massa mesos de presó preventiva” unes penes dures. “Com s’acredita davant el món que han tingut persones un any a la presó i després queden absoltes?”, opina.
En el seu cas personal, va deixar la política des de la seva dimissió i, tot i que diu que voldria tornar, té por a una inhabilitació. Tot i que parla d’un periple judicial que fins ara considera com a “despropòsit”, considera “injusta i ofensiva” la imatge d’una Espanya “negra i pseudofranquista”.
Montse Comas: “La Fiscalia ha fet una interpretació errònia: a Catalunya s’han donat il·legalitats però no han estat violentes”
Montserrat Comas, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, qualifica de “dur” que la Fiscalia demani penes de 25 anys de presó per a Oriol Junqueras, a qui es demanen gairebé 10 anys més de presó que a la resta de líders. Comas assegura no voler-se sumar a les “valoracions de caire polític que ja s’han fet” però considera que aquesta disparitat respon a una “contradicció a l’hora de qualificar els fets per part de la Fiscalia” i que podria obrir les portes a defensar que no hi ha hagut a Catalunya un delicte de rebel·lió.
I és que, per a Comas, la qualificació de la Fiscalia és “tècnicament errònia, ja que el Codi Penal exigeix que, per a que hi hagi delicte de rebel·lió, hi hagi hagut un aixecament violent públic i tumultuari. Per a fer aquesta acusació, la Fiscalia accepta fets en diferit, ocorreguts des de 2015”, apunta. Si fos així, doncs, si la Fiscalia reconegués fets violents a Catalunya des de fa quatre anys, per a Comas “no s’entén que l’Estat ho permetés durant tants anys”.
Considera que “encara no s’ha escrit la darrera pàgina del llibre sobre la judicialització del Procés” i denuncia que al voltant dels judicis “que seran llargs”, hi hagi tantes pressions. Tot i això, confia en la “independència” dels set magistrats que hauran de prendre la decisió final.
Miquel Iceta: “No hi ha hagut rebel·lió, sinó desobediència i, potser, l’intent d’alguna cosa que finalment no va ser”
Miquel Iceta, primer secretari del PSC, va ser de les primeres persones en parlar d’indults, ja a finals d’any de 2017 -els mateixos mesos en els que el PSOE va votar a favor de l’aplicació del 155. Ara, però, més d’un any després, considera que parlar d’indults és “contraproduent, com prefigurar que hi haurà condemnes”. Creu, doncs, que la política només haurà de buscar camins per a resoldre els problemes un cop la justícia hagi dictat sentència.
Afirma que “l’avantatge de viure en un estat de dret és que els únics que poden establir si es van produir delictes, quins i sancionar-los són els jutges. Els altres podem opinar, amb més o menys coneixement de causa o bona voluntat”. Tot i això, no li tremola el pols en afirmar que “és molt evident que alguna il·legalitat es va cometre: l’independentisme hauria de ser sincer. Trencar la unitat d’Espanya i vulnerar la Constitució és delicte a qualsevol país del món. Els jutges han d’apreciar-ho i dictaminar quina ha de ser la pena per haver-lo comès. El que no es pot pretendre és que no ha passat res”.
Però entre aquests “delictes” que veu clars, Iceta no contempla ni la rebel·lió ni la sedició. Considera que és una “llàstima”que la política no trobés una solució dialogada, “en lloc de portar les coses a un carreró sense sortida”. I és que opina que els judicis posen de relleu el “fracàs de la política”, motiu pel qual afirma que “interessa que se celebrin amb plena garantia pels drets de tothom”.
José María Mena: “L’unic alçament que s’ha fet ha estat posar-se drets i cantar Els Segadors”
José María Mena és ex-fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Nascut a Burgos, era un fiscal que no agradava al franquisme i va ser traslladat forçosament a Barcelona. Es va afiliar al PSUC, va ser un dels fundadors de la Unió Progressista de Fiscals i ha presidit l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates. El seu nom quedarà vinculat històricament al del també fiscal Carlos Jiménez Villarejo, amb qui va preparar la querella contra Jordi Pujol i una quarantena de dirigents de Banca Catalana a principis dels anys vuitanta. El 2010 tots dos van rebre la Creu de Sant Jordi. Eren temps del tripartit progressista.
Ara, davant el judici pel procés independentista, Mena assegura que les acusacions per rebel·lió i sedició no se sustenten, diu “que de rebel·lió res”. A més, des de la postura d’advocat defensor, Mena creu que es podria argumentar. Primer, perquè “els Jordis no tenien la culpa que hi hagués 60.000 persones al carrer, que no van ser perquè els convoquessin sinó que es van anar concentrant”. Segon, Mena declara que no hi va haver força: “el Codi Penal parla de “fora de les vies legals” però una manifestació pacífica és “via legal” perquè ho preveu la Constitució, encara que fossin 200.000. Estar al carrer tots junts donant veus és una via legal”.
Sobre el discurs que s’ha generat al voltant del procés i del judici, Mena considera que “dir que no són ‘presos polítics’ sinó ‘polítics presos’ és una manera d’humiliació”. Afegeix que “‘polítics presos’ són els de la Gürtel”, ja que al seu entendre, “‘presos polítics’ són els que estan presos com a conseqüència d’una activitat política. Precisament, estan presos per una activitat política que està prohibida”.
Mena no és optimista a curt termini, ja que creu que “ni estan deixant via lliure a la Fiscalia per a una acusació més moderada ni al tribunal perquè decideixi una rebaixa rellevant respecte al que digui la Fiscalia”. Sí que ho és a la llarga, d’optimista: “se sabrà que aquesta gent mai no han estat rebels, no han organitzat actes violents, no han programat actes de violència contra l’estat. La història donarà la raó als que no són rebels. No els donarà la independència però no quedaran com a delinqüents”.
Montserrat Tura: “A les persones que són a l’exili se les hauria de demanar durant aquests mesos que no interfereixin”
Montserrat Tura ja fa uns anys que està allunyada de l’activitat política activa, però segueix l’actualitat, encara encisada per la que va ser la seva professió durant molts anys. Va ser consellera d’Interior amb el PSC de Pasqual Maragall. Creu que els mesos dels judicis seran llargs i que “patirem”. Preguntada sobre si creu que les condemnes seran dures, apunta que “per aquells que creuen que només es jutja el fet d’haver votat, la sentència serà dura i injusta si s’estableix que es van produir fets delictius”. Ella així ho creu, ja que “desobeir el Constitucional suposa un delicte de desobediència”.
Així, demana a la ciutadania catalana que estigui preparada per acceptar una condemna per desobediència, tot i que descarta la rebel·lió: “tots estem disposats a explicar que no hi ha hagut violència mai a Catalunya”. En aquesta línia, confia en la independència dels magistrats, tot i que assegura que és “molt difícil de defensar la manera com la Fiscalia General de l’Estat i el jutge instructor s’han comportat aquest temps”, i és que considera que no són normals les mesures cautelars decidides pel jutge Llarena.
Creu, per tant, que la presó preventiva era “innecessària” i atribueix a “gestos” de Pedro Sánchez el fet que els presos fossin apropats a Catalunya pel jutge Marlasca i considera que l’inici del judici seria molt més convuls si Mariano Rajoy continués al front de l’executiu espanyol.
Catalunya Plural, 2024 
